MÀLAGA, 24 Febr.. (EUROPA PRESS)
La mar Mediterrània ha crescut 20 centímetres des del segle XIX i el seu ritme de creixement s'ha duplicat fins a tres mil·límetres per any des de 1943, segons es recull en la segona edició del llibre 'Canvi climàtic al mediterrània espanyol' de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO).
L'estudi ha estat presentat aquest dijous en la subdelegació del Govern de Màlaga pel seu primer autor i investigador al IEO, Manuel Vargas; el director del Centre Oceonogràfic de Màlaga, Jorge Baro; la directora de comunicació de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt), Nuria Molinero, i altres membres de l 'equip d'investigació del IEO.
L'informe confirma l'escalfament de la Mediterrània al llarg del segle XX, tant a nivell superficial --uns 0,7 o 0,8 graus centígrads-- com en les seves aigües profundes --0,1 graus centígrads--. Vargas ha destacat aquesta última dada, al reflectir que entre el 80 i el 84 de la calor absorbit pel planeta ha tingut lloc des dels oceans. Tot i això, ha precisat que aquest mar es comporta "de manera semblant a la resta del món".
Així, la conseqüent dilatació de la superfície de l'aigua, al costat de la pujada de la pressió atmosfèrica i la fosa dels gels, constitueix una de les causes d'aquest augment de nivell del mar, que "no només s'ha debut als efectes del canvi climàtic, sinó també a canvis atmosfèrics naturals i normals", ja que, segons l'investigador, "són canvis que sempre van a ocórrer".
A això se suma l'increment de la salinitat del mar, que, entre d'altres factors naturals, es deu sobretot a l'acció de l'ésser humà, tant per l'emissió de gasos d'efectes hivernacles, "que té un efecte global d'augmentar la seva temperatura", com per la construcció de preses, disminuint així el percentatge d'aigua dolça en el planeta, segons ha explicat.
Tot i això, ha assegurat que "tot i que els humans emetin menys diòxid de carboni a l'atmosfera durant aquest segle, els països emergents redueixin les seves emissions, i la crema de combustibles fòssils baixi i es promoguin les economies verdes, les temperatures seguiran ascendint a curt termini".
En aquest sentit, l'investigador del IEO ha explicat que "el que fem repercuteix ja i durant uns trenta d'anys en el clima global de la terra", tot i que ha precisat que "tot i que sí en gran mesura", aquest canvi "no depenen del tot de nosaltres".
CONSEQÜÈNCIES
Vargas ha alertat que l'augment del mar en zones costaneres "sí és perillós", i ha afirmat que "se'n va a perdre costa". Així, en el cas que es produeixi una tempesta, els seus efectes serien "més greus" si té lloc sobre "un nivell que està crescut, que sobre l'antic", ha precisat.
Tot i això, ha destacat que aquest perill depèn tant de la capacitat d'adaptar-se dels diferents països com de la seva densitat de població. Així, ha posat com a exemple el cas de determinades zones molt poblades de l'Índia, en què aquesta pujada de l'aigua "pot ser un problema", ja que es produiria una pèrdua de metres de la costa "molt gran".
D'altra banda, tot i tractar-se d'un estudi multidisciplinari i l'actual edició del qual ha revisat i ampliat a l'anterior, l'investigador del IEO ha indicat que "encara no hi ha informació de tipus químic i biològic suficient per donar una resposta concreta" al possible impacte de l'augment de la temperatura de l'aigua, especialment de la superficial, en els ecosistemes.
Tot i això, Vargas ha advertit que "el que ha ocorregut fins ara no es pot extrapolar cap al futur", ja que "el clima de la Terra té una certa inèrcia". Així, ha assenyalat que "tot i que baixéssim les emissions de gasos d'efectes hivernacle als nivells dels anys 90, en els pròxims 30 anys l'increment de temperatures i del nivell del mar seguirien al mateix ritme que si no es fes res".
II EDICIÓ
La II edició d'aquesta publicació recull per primera vegada les dades climàtiques de 1943 al 2008 a través d'un sistema d'observació marí "únic a Espanya i pioner a Europa". Així, durant els últims tres anys que s'han afegit a l'estudi --del 2005 al 2008-- l'augment de les temperatures del mar ha estat "més suau" que a finals del segle XX, quan aquestes van pujar "una barbaritat", segons Vargas.
A diferència de l'anterior, aquest estudi recull resultats tant científics, que matisen a altres de la primera edició, com operatius, amb l'objectiu d'oferir respostes a la societat en aquest àmbit. A més, Vargas ha destacat que aquestes dades actualitzades s'afegeixen a llargues sèries per "obtenir una visió de conjunt" i, així, "poder demostrar l'impacte del canvi climàtic al mediterrània".
Per a aquesta edició, presentada amb motiu del tercer aniversari del Servei d'Informació i Notícies Científiques (SINC), el IOE ha comptat amb la col·laboració de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (CSIC), l'Institut Mediterrània d'Estudis Avançats (Universitat de les Illes Balears-CSIC), l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i Ports de l'Estat.
