Més del 95 per cent dels immigrants que arriben a Balears estan sans i moltes malalties que pateixen són autòctones

PALMA DE MALLORCA, 12 de juny (EUROPA PRESS)

Més del 95 per cent dels immigrants que arriben a les Illes Balears vénen "sans", de manera que moltes de les malalties que pateixen a la seva arribada a l'arxipèlag són les que té la població autòctona.

Així ho va exposar avui en roda de premsa, el directe d'Atenció primària de Mallorca, Miquel Àngel Vicente, qui va estar acompanyat pel metge del servei de Medicina Intensiva de l'Hospital de Mataró, Xavier Balanzó, qui va explicar que les malalties que pateixen els immigrants que arriben a Balears són adquirides "aquí", al mateix temps que va assenyalar que només "algunes" són importades des del seu lloc d'origen, sense "gairebé capacitat" de transmetre-les a la població balear a falta de "vectors" --organismes capaços de portar i transferir un agent infecciós--.

En aquest sentit, Vicente va destacar que l'arxipèlag és una de les comunitats autònomes amb més nivells d'immigració de tot l'estat. Així, va apuntar que la major part dels quals vénen d'altres països, ho fan per raons "econòmiques", doncs va considerar que es tracta d'un col·lectiu "vulnerable" per la pobresa, la marginació, i les condicions vida i treball.

Alhora, Vicente va explicar que des d'Atenció primària s'està treballant per augmentar la formació dels professionals de la salut balear sobre temes clínics i sobre els principals aspectes socioculturals que influeixen en la salut dels immigrants.

D'altra banda, va apuntar que aquest fet sorgeix després que s'hagin detectat dificultats d'accés al sistema sanitari per barreres burocràtiques i idiomàtiques per desconeixement de circuits, pel que va informar que s'aquesta treballant per adaptar el sistema a les necessitats dels immigrants amb figures com els mediadors culturals --que ja existeixen en alguns centres salut i hospitals de l'arxipèlag--.

A la roda de premsa que va tenir lloc durant el descans de les jornades d'Immigració i Salut que es van desenvolupar a la Universitat dels Illes Balears (UIB) i que ha comptat amb la participació d'experts sanitaris de les Balears, i de fora de la comunitat, així com mediadors culturals, antropòlegs, i representants d'ONG de l 'arxipèlag, també va participar la infermera internista de la unitat de Medicina Tropical de l'Hospital de Son Dureta, qui va destacar que més del 80 per cent dels usuaris que acudeixen a aquest departament de l'hospital són immigrants, tot i que va destacar que també "es tracta" a persones que viatjaran a països en els quals es poden detectar algunes malalties 'tropicals'.

En aquest sentit, Balanzó va destacar la necessitat per part de la població de "prendre mesures" --referint-se a la vacunació-- en viatjar a països amb alta incidència de determinades malalties, en la seva majoria infeccioses.

MALALTIES 'IMPORTADES' DURANT EL 2007

D'altra banda, cal destacar que Balears va registrar durant el 2007 un total de 70 casos de malalties importades des de l'estranger i d'altres Comunitats Autònomes, 22 més que els comptabilitzats l'any passat, constituint la major xifra produïda des de l'any 2000. Així ho va informar el departament d'Epidemiologia de la Direcció General de Salut Pública a Europa Press, que va apuntar el paludisme i la disenteria com les malalties de les quals es van detectar més infeccions l'any passat.

En aquest sentit, el departament va destacar que el repunt registrat el 2007 es va deure als brots que es van declarar de disenteria -malaltia infecciosa associada al dolor abdominal, febre i inflamació de la boca-, de la qual es van detectar 18 casos, situant-se només per darrere del paludisme, amb 19.

Altres infeccions que van ser importades a les illes el 2007 van ser la tuberculosi respiratòria (amb vuit casos), el còlera (sis), l'hepatitis A (cinc), un altre tipus de tuberculosi (dos) i la tos ferina, la malaltia meningocòcica -caracteritzada pel començament sobtat amb febre, dolor de cap intens i nàusees-, la lepra, les febres tifoidees i paratifoidees així com altres hepatitis, amb un cas cadascuna. En concret, des de 1990 -any que va començar el registre- s'han detectat un total de 565 casos a l'arxipèlag.