Responsables de l'INEA visitaran Eivissa per iniciar el projecte que impulsi la indústria de plantes aromàtiques

Europa Press Islas Baleares
Actualizado: martes, 10 febrero 2009 14:07

EIVISSA, 26 de Nov. (EUROPA PRESS)

Responsables de l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INEA), visitaran les Pitiüses els pròxims dies 16 i 17 de febrer amb la finalitat de conèixer de primera mà la realitat dels camps d'Eivissa en els quals es preveu impulsar la indústria del cultiu de plantes aromàtiques.

Segons va exposar avui, en declaracions a Europa Press, el gerent de 'Herbes Eivissenques Marí Mayans', Bartolo Marí Mayans, -empresa que emprendrà l'esmentada iniciativa-, la presència d'Àngels Cases, investigadora principal del projecte, i de Federico Varela, un dels màxims responsables de l'entitat nacional, servirà per orientar els redactors de l'anàlisi de prospecció del projecte que haurà de lliurar-se el mes d'octubre Vinent.

Des de gener, diferents tècnics han fet estudis de camp a l'illa tot i que no serà fins a la setmana que ve quan s'abordi l'esbós sobre el qual es començarà a dibuixar "aquest somni" de Marí Mayans, que ja està estructurat en fases distribuïdes tant per l'empresa pitiüsa com per l'INEA.

L'emprenedor ha destacat la col·laboració que s'ha gestat des de la Conselleria d'Economia, Innovació i Hisenda i l'Institut Nacional d'Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària per finançar econòmica i materialment aquesta proposta.

Per a això, el Govern aportarà el 60 % dels costos de l'anàlisi de prospecció del projecte, valorat en prop de 120.000 euros. La seva finalitat és crear una indústria real a les illes que doni vida al camp amb la plantació i posterior fabricació d'essències de plantes aromàtiques.

Es tracta d'un mercat del qual podrien extreure's aplicacions industrials en àmbits tan diversos com la perfumeria, la cosmètica, la farmacologia, alimentació o usos tèxtils, tal com ha matisat Marí Mayans.

El programa de cultiu i destil·lació compte ja amb els estudis previs sobre aquestes plantes, a través dels quals se seleccionaran plantes mares per a la seva posterior reproducció, en un laboratori de Madrid, on, a més, s'efectuarà el seu propi 'passaport', i s'experimentarà la plantació de determinades llavors clonades per a la seva reproducció.

Amb això, tal com ha matisat el gerent de l'empresa es conservarà el genotip d'aquestes plantes per a la seva possible repoblació en el cas que desapareguessin de l'hàbitat pitiús per algun motiu.

La proposta suposarà la plantació de 10 aromàtiques (com la sàlvia, romaní, fonoll, farigola) pròpies del microclima de les Pitiüses, on es gesten de manera silvestre i sense regs programats, ha apuntat.

Aquest tipus de cultius no necessita grans quantitats d'aigua ja que se sosté de manera natural, embellint el paisatge i generant rendiments, tal com va exposar l'emprenedor. Un fet que, segons l'empresari, "no només generarà un cultiu sostenible mediambientalment, sinó que suposarà, a més, un nou jaciment d'ocupació i un atractiu més turístic per la seva bellesa paisatgística".

Per al gerent de 'Herbes Eivissenques Marí Mayans' els costos fixos d'aquesta indústria serien absorbits per la seva empresa. A més, puntualitza, que no descarta extrapolar en un futur una planta semblant a Formentera, ja que aquest estudi s'emplaça a les dues illes.

L'empresari va mostrar la seva confiança en reprendre contactes amb pagesos disposats a dedicar els seus cultius a aquest fi, tot i que ha afegit, que ja hi ha finques col·laboradores interessades en el projecte. Per a això se'ls facilitaria la sembra i el tall a canvi de terrenys per emprendre iniciatives semblants a les quals s'emprenen al sud de França. A més també, ha afegit que tindrà propietaris de solars que fins ara estan abandonades, perquè no són adequades per a un altre tipus de plantacions ni per a la seva urbanització.

Alhora també la societat ja ha impulsat contactes amb clients a Alemanya i els EUA, del sector de l'alimentació i farmacèutic, ja que el cost de transport dels olis essencials no seria un fre ja que el producte transformat "no ocupa tant volum com la planta dessecada". Així d'una hectàrea plantada es poden obtenir 8.000 quilos de planta dessecada i uns 100 litres d'oli essencial "d'una qualitat immillorable", ha conclòs.

Contenido patrocinado