Actualizado 09/07/2009 21:47 CET

El 39,4% dels facultatius balears es dedica a l'assistència pública

PALMA DE MALLORCA/ MADRID, 9 Jul. (EUROPA PRESS) -

Dels més de 200.000 metges col·legiats que hi ha actualment a Espanya només el 54 % treballen en el Sistema Nacional de Salut (SNS), segons ha denunciat avui l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), insistint per aquesta raó en la necessitat de "distribuir millor als professionals sanitaris". També ha afirmat que a Balears 39,4% dels facultatius es dediquen a l'assistència pública.

D'aquesta manera, segons l'informe 'Demografia Mèdica' presentat avui per l'organització i atenent a les xifres dels seus col·legiats menors de 65 anys --i, per tant, aptes per oferir cobertura assistencial--, un 17 % restant treballen només en la sanitat privada i un 16 % compaginen aquesta activitat amb la seva tasca al SNS, pel que quedaria un 29 % restant que "no exerceixen com metges". Llocs en l'administració pública, l'empresa privada, l'atur o l'estranger són els seus principals destins.

Per a Juan José Rodríguez Sendín, president de l'OMC, tot i que hi ha 4 comunitats autònomes (Andalusia, Extremadura, Canàries i Astúries) que no obliguen a la col·legiació per treballar, el fet que un de cada quatre col·legiats no exerceixi com a tal explica que "el problema no és que a Espanya faltin metges, sinó que hi ha una distribució dolenta entre comunitats i entre el sistema públic i privat que cal corregir".

Per comunitats, Castella-la Manxa és la que més facultatius té dedicats a l'assistència pública (73,2%), seguida d'Extremadura (66,1%), Ceuta-Melilla (65,5%), Castella i Lleó (62,8%), Múrcia (61,2%) i Galícia (59,4%), mentre que, en canvi, a Catalunya només un 31,3 % dels metges col·legiats treballen en la sanitat pública. A aquesta [le] segueixen Balears (39,4%), Comunitat de Madrid (44,8%), El País Basc (47,1%) i Navarra (47,6%).

En qualsevol cas, existeixen "importants diferències" de distribució de metges per habitant, i segons les dades d'aquest informe --relatius a 2006--, la comunitat que més mèdics té per cada 1.000 habitants és Aragó, amb 4,8 facultatius, seguida de Navarra (4,7) i Astúries, Cantàbria i Madrid (totes amb 4,4 metges per cada mil habitants).

Alguna cosa que contrasta amb els 3 metges per cada 1.000 habitants que té Castella-la Manxa, la comunitat més necessitada tot i que les seves dades estan dins de la mitjana assistencial de tots els països de l'OCDE. A aquesta regió li segueixen com comunitats més desproveïdes Múrcia (3,1 facultatius per cada 1.000 habitants), Canàries i Andalusia (totes dues amb 3,3).

A més, l'OMC denuncia en el seu informe --amb dades del 2006-- que moltes comunitats tenen a més de la meitat dels seus professionals per sobre dels 45 anys de manera que, per tant, necessiten "rejovenir" les seves plantilles. Així, a Ceuta-Melilla el 63,9 % dels metges tenen entre 45 i 65 anys, seguida d'Astúries (56,1%), Galícia (55%), Aragó (54,6%), El País Basc (53,9%) i Castella i Lleó (53,8%).

Per tot això, i pensant que en els pròxims 10 anys se'n van a jubilar 32.101 metges a Espanya, Rodríguez Sendín ha demanat establir "mesures urgents" per millorar la distribució de metges, que passen per elaborar un registre oficial de metges, com estableix la Llei d'Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS).

EDAT, ESPECIALITAT I LLOC DE RESIDÈNCIA

A través de l'esmentat informe, que hauria de ser elaborat per les comunitats autònomes (en funció dels seus recursos i carències), del Govern (que aportaria el nombre de títols expedits cada any) i la pròpia OMC (amb els seus colegiacions, es podria saber "quants metges hi ha a Espanya, quina edat tenen, en quina comunitat es troben, quina especialitat tenen, i quantes places vacants hi ha en cada cas".

A partir d'aquestes dades, segons Rodríguez Sendín, es podria obtenir "el verdader mapa de professionals sanitaris a Espanya" i oferir solucions però "sembla que no volen posar-se d'acord", ha lamentat sense voler deixar clar els motius que dificulten aquesta coordinació. Tan sols es va limitar a repetir que "Espanya manca d'una política comuna de recursos humans que afavoreix que hi hagi 17 sistemes diferents que no es relacionen entre els quals hi ha".

Alhora, per justificar que el problema radica en la falta de coordinació ha assegurat que en els metges el nombre de metges ha augmentat en un 35 % els últims anys sense que per aquesta raó hi hagi augmentat l'activitat hospitalària, que ha baixat en un 6,6 %. Tan sols a Andalusia, Astúries, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i El País Basc han millorat la seva activitat i alhora van augmentar els seus recursos.

Pel que fa a altres solucions que afavoreixin la redistribució que exigeix l'OMC, el seu president va abordar per compaginar els incentius econòmics amb un major reconeixement de la tasca dels facultatius, que afavoreixi també la tornada de molts dels professionals espanyols que estan a l'estranger.

Lo más leído

  1. 1

    Podemos pide al Gobierno medidas para vigilar las redes sociales y eliminar de inmediato mensajes de odio

  2. 2

    Entra en vigor el estado de alarma tras su publicación en el BOE

  3. 3

    ¿En que consiste el nuevo estado de alarma? Estas son las principales medidas

  4. 4

    Estado de alarma | Directo: Un total de 32 zonas básicas de salud de Madrid cuentan con restricciones a la movilidad

  5. 5

    JxCat suspende de forma cautelar la militancia de Eduard Pujol por un posible caso de "acoso sexual"