Defensor del Poble recorda a les CCAA amb llengua cooficial que els senyals de trànsit han d'estar en llengua castellana

   MADRID, 11 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El Defensor del Poble ha recordat en el seu Informe Anual l'obligació de les comunitats autnomes en la qual existeixi cooficialitat lingüística de complir de la Llei de Trnsit que estableix que "les indicacions escrites dels senyals s'expressaran, almenys, en la llengua castellana oficial de l'Estat".

   Per a la institució que presideix Francisco Fernández Marugán "és indubtable" la "claredat" de l'article 56 del Reial decret Legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Trnsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viria, que estableix l'ús de l'espanyol en les senyalitzacions i recorda a les administracions "autonmiques i locals amb competncies en matria de trnsit que "han d'ajustar la seva actuació a un escrupolós compliment de la legalitat".

   En el seu informe, Marugán esmenta el cas de la reclamació d'un resident gallec el vehicle del qual va ser denunciat en tres ocasions per l'Ajuntament de Palma durant la seva estada a la ciutat per estacionar en una zona restringida. Aquest ciutad va presentar la seva queixa davant el Defensor del Poble allegant que no entenia la senyalització per estar en catal. Malgrat aix, la seva denúncia va ser desestimada perqu les fotografies aportades per fonamentar la queixa evidenciaven que les indicacions del senyal eren "perfectament comprensibles" per a una persona que no parlés catal.

   "És incontestable que la indicació 'rea Circulació Restringida' i 'excepte autoritzats' es correspon amb la indicació en castell d''rea Circulació Restringida' i 'excepte autoritzats', i que aquestes expressions poden ser enteses pels castellanoparlants", ha allegat la institució que presideix Francisco Fernández Marugán, malgrat el que s'ha dirigit l'Ajuntament de Palma de Mallorca per recordar-li "els seus deures legals" i instar-li a "procedir a la revisió de les sancions imposades".

   També relacionat amb les llengües cooficials, Fernández Marugán ha reprs les actuacions iniciades el 2013 amb motiu d'una queixa rebuda per la informació continguda al portal d'internet del Servei Catal de Trnsit. Segons consta en l'Informe Anual, l'administració catalana ha tradut recentment l'apartat de la web que fa referncia als trmits electrnics dels expedients sancionadors i ha transms a Fernández Marugán la seva "voluntat de fer-ho amb la resta de la pgina".

MOBILITAT URBANA

   Pel que fa a l'ús de patinets elctrics i noves formes de mobilitat a les ciutats, el Defensor del Poble ha alludit a la preocupació del Comit Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) per la proliferació d'"aquest tipus de vehicles que circulen a gran velocitat per les voreres originant que les persones amb problemes de mobilitat i discapacitat no es percatar de la seva presncia, la qual cosa genera obstacles al trnsit per als vianants i pot donar lloc a accidents de consideració".

   Marugán ha apuntat que l'actual regulació de carcter nacional d'aquests vehicles es conté en la Instrucció 16/V-124 de la Direcció general de trnsit i ha esmentat les ordenances municipals com la de l'Ajuntament de Madrid per regular l'ús dels patinets. Així mateix, ha recomanat a les administracions que "donin una resposta jurídica, gil i efica a aquestes noves formes de desplaament", tenint en compte preferentment "als més vulnerables com són els nens, les persones majors i amb discapacitat".

   D'altra banda, el Defensor del Poble ha recordat a les administracions locals l'obligatorietat que les ordenances de trnsit facilitin "l'estacionament de vehicles que transportin a persones amb mobilitat reduda titulars de targetes d'aparcament" i regulen la possibilitat de reservar places d'aparcament en llocs que es consideri que és necessari per a aquest collectiu.

   En aquesta direcció, Fernández Marugán va iniciar el 2016 actuacions davant l'Ajuntament d'Alcaldá de Guadaria (Sevilla) davant la queixa en aquest sentit d'una persona amb mobilitat reduda recomanant-li l'elaboració d'una ordenana reguladora, la qual no tenia. Aquesta recomanació ha estat acceptada per l'administració local.

BESCANVI DE PERMISOS DE CONDUIR PER A SOLLICITANTS D'ASIL

   D'altra banda, l'organisme ha reflectit en el seu informe la queixa d'un ciutad veneol sollicitant d'asil al qual se li va denegar inicialment el trmit de bescanvi de permisos de conduir per no tenir residncia legal a Espanya. Aquesta reclamació va ser estimada posteriorment per la Direcció General de Trnsit (DGT) sobre la base de la disposició addicional vint primera del Reial decret 557/2011, de 20 d'abril, que autoritza als sollicitants de protecció internacional a treballar a Espanya transcorreguts sis mesos des de la presentació de la petició, sempre que la mateixa hagués estat admesa a trmit i que la falta de resolució no fos atribuda al peticionari.

   El Defensor del Poble, que havia adms a trmit la queixa i ha iniciat actuacions, ha compartit "íntegrament el criteri" de la DGT per estimar la reclamació.