Els estudiants de Balears, entre els que menys "esforç públic" fan per finançar-se l'universitat

   MADRID/PALMA DE MALLORCA, 3 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Madrid, Catalunya i Balears són les regions espanyoles on els estudiants han de fer "menys esfor públic" per finanar-se els seus estudis a les seves universitats públiques, segons l'informe 'Les universitats espanyoles: Una perspectiva autonmica 2018' publicat aquest dimecres per la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD).

   Així mateix, les regions que més "esfor públic" realitzen, calculat aquest per les sumes de les transferncies corrents i de capital rebudes per alumne en percentatge del PIB per cpita regional, són Cantbria, Galícia i Astúries, i les que menys, Madrid, Catalunya i Balears. D'aquesta manera, les que més ingressos no financers per alumne gaudeixen en proporció del seu PIB per cpita són Cantbria, la Comunitat Valenciana i Astúries, i les que menys, Madrid, Catalunya i Balears, indica l'informe.

   No obstant aix, Comunitat Valenciana, Catalunya i Cantbria són les regions espanyoles on els estudiants han de fer "més esfor privat". Segons aquest estudi, els alumnes valencians, catalans i cntabres són els que més esfor econmic dediquen als seus estudis universitaris sumant el "total de taxes, preus públics i altres ingressos per alumne en proporció del PIB per cpita regional". En la part més baixa de l'escalafó es trobarien els universitaris del País Basc, Balears i La Rioja, segons dades del curs 2016-2017.

   D'altra banda, les més elevades taxes d'ocupació dels graduats superiors es donen a Catalunya, Navarra i Aragó i les més baixes a Extremadura, Galícia i Castella-la Manxa; mentre que, en el cas de la taxa d'atur, les menors (inferiors al 7%) s'experimenten a Aragó, Navarra i Balears i les més elevades a Canries, Extremadura i Andalusia (16% en la primera i gairebé 15% en les dues restants).

   Sempre, per a totes les regions, les dones registren millors resultats que els homes, donant-se la diferncia més gran en taxa de rendiment a Galícia (13,5 punts; la menor, 7,9, a la Comunitat Valenciana), en percentatge de crdits matriculats en segona i successives matrícules també a Galícia (8,6 punts; la menor, 3,8, a Astúries) i en taxa d'abandó de l'estudi en primer any a Castella-la Manxa (10,9 punts; la menor, 4,4, es registra a Castella i Lleó).

   Analitzant el curs 2015-2016 segons egressats, els millors indicadors d'acompliment acadmic es donen a Navarra, el País Basc i Castella i Lleó, ja que més del 42,5% dels estudiants de graus de quatre anys es titulen dins del període dels quatre cursos previstos en el pla d'estudis.

   En l'altre extrem es troben Canries i Astúries amb prcticament el 27%. De nou, en totes les regions, les dones tenen millors taxes que els homes, registrant-se la major distncia a Extremadura i Navarra (gairebé 25 punts) i la menor a Balears (amb prou feines 15).

   Considerant el pes relatiu de les diferents branques d'ensenyament sobre el total dels matriculats i en comparació del sistema universitari espanyol, les regions més especialitzades en cincies socials i jurídiques són, segons les últimes dades disponibles (2016-2017), Balears, La Rioja i Extremadura.

   En enginyeria i arquitectura destaquen Cantbria, Astúries i Navarra; en arts i humanitats, Astúries, Andalusia i Catalunya; en cincies de la salut, Múrcia, Comunitat Valenciana i Catalunya; i, finalment, en cincies, La Rioja, Astúries i Balears.