Publicado 23/01/2019 13:21CET

Els protocols iniciats per ciberacoso a les aules de Balears pugen un 27 per cent respecte al curs anterior

Conseller d'Educació i Universitat, Martí March,
EUROPA PRESS

PALMA DE MALLORCA, 23 Ene. (EUROPA PRESS) -

Els protocols iniciats per ciberassetjament a les aules de Balears han pujat en un 27 per cent respecte al curs 2016/2017 que, en xifres més concretes, són 65 dins del total de 436 de protocols oberts per assetjament escolar. No obstant aix, d'aquests, solament 123 --el 28 per cent-- "s'han acabat valorant com a situacions reals d'assetjament escolar" i 61 han acabat amb denúncia policial o fiscal.

Així ho ha presentat aquest dimecres en roda de premsa la directora de l'Institut per a la Convivncia i l'xit Escolar (Convivxit), Marta Escoda, segons dades de l'última Memria d'aquest departament juntament amb el conseller d'Educació i Universitat, Martí March, qui ha detallat que ha baixat aquest assetjament respecte al curs anterior, de 127 casos a 123, un fet que constata que "les escoles funcionen i es treballa amb tranquillitat" davant el precedent de "crispació" que, al seu pareixer, va haver-hi a l'anterior legislatura.

En aquest sentit, March ha confessat l'increment en el ciberassetjament a les aules per ha declarat que "amb la formació i el protocol" s'ha aconseguit que "hi hagi una baixada real" i ha assenyalat que "no és de ser triomfalista per, les xifres, en general, apunten en positiu" i "cal seguir amb el treball constant i continuat".

March ha apuntat, així mateix, que "cal distingir entre l'ús pedaggic i el personal" i ha afegit que des de la Conselleria advoquen perqu cada centre "pugui decidir les normes del mbil, tauleta tctil i ordinadors" depenent de les seves particularitats.

Escoda, per la seva banda, ha explicat que "cada vegada són més les escoles que veuen que el ciberassetjament els afecta i no és qüestió solament de família" i ha afegit, en aquest sentit, que "est bé" que es detecti que s'incrementa més l'ús.

A més, preguntada per si hi ha algun protocol específic per part de Convivxit, ha informat que als protocols generals d'assetjament ja es contempla i hi ha indicadors, encara que ha adms que "hi ha comunitats que sí que tenen protocols únicament per a aix".

Preguntada per la determinació de quan és o no "situació real d'assetjament escolar", en termes generals, ha volgut fer referncia als "requisits que s'han de complir" i, en aquest sentit, ha assenyalat que quan hi ha un conflicte, "s'activa el protocol" per per acabar determinant si és un cas real, cal valorar si "són conductes puntuals, hi ha intencionalitat i si s'est en igualtat de poders o no".

MEMRIA

Pel que fa a dades de la memria de Convivxit --que recull el reps de les activitats del departament i el resum d'informes que elaboren els centres--, s'ha informat que actualment hi ha 304 centres a les Illes que apliquen programes específics per millorar la convivncia.

En aquest sentit, segons els informes dels centres educatius, el 96,4 per cent d'ells fa una valoració global de la convivncia "bona o molt bona", on destaca com "molt bona" la relació entre docents i alumnat i com "bona" les relacions amb les famílies.

Així mateix, s'han aplicat durant 2017/2018 un total de 1.711 programes, gairebé 200 més que a l'anterior curs, i han predominat els basats en metodologies avanades i programes d'acolliment i de foment de la cohesió de grups.

Pel que fa als centres que disposen de programes específics, s'ha treballat en prevenció, detecció i intervenció en assetjament, cooperació --per primer any--, foment de la igualtat de gnere, prevenció d'addiccions, foment de la interculturalitat, prevenció de l'abús sexual i respecte a la diversitat sexual i prevenció de l'homofbia, per ordre descendent.

Per primera vegada, la memria inclou el concepte coeducació i han explicat que 161 centres educatius l'han incls entre els seus objectius curriculars i, a més, 132 centres "s'han sumat a fer celebracions el 8 de mar".

D'altra banda, Escoda ha volgut fer referncia al total de demandes d'assessorament que ha promogut el Convivxit i ha detallat que "ha donat resposta a 351 demandes", la qual cosa suposa 50 més que el curs passat.

En aquesta línia, ha concretat que 297 d'ells són a Mallorca, 28 a Menorca, 23 a Eivissa i a Formentera i ha volgut posar de manifest les xifres de participació de totes les Illes, "més enll de Mallorca".

Els principals motius d'assessorament són d'assetjament escolar, d'informació sobre tcniques i programes preventius d'intervenció, les presumptes situacions de desprotecció o maltractament, els conflictes interpersonals i els problemes de conducta, entre altres. La violncia de gnere és també un d'ells per no és de les més destacades.

Escoda ha assenyalat que, "les demandes d'assetjament escolar estan" per ha declarat que "van baixant" des que es disposa del protocol i ha instat a "treballar de forma comunitria".

A la presentació també ha intervingut el director general d'Innovació i Comunitat Educativa, Jaume Ribas, qui ha reiterat que hi ha "una millora de la convivncia" a les escoles de Balears i ha destacat la "importncia del treball preventiu" perqu es redueixin les xifres i intervencions.

March ha concls que amb les xifres es confirma que a Balears predominen "les escoles en valors" i ha afegit que els més importants són "el respecte, la convivncia i la igualtat".