PALMA DE MALLORCA, 14 Feb. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicen Vidal, i el director general de Pesca i Medi marí, Joan Mercant, han anunciat aquest dijous els resultats de l'estudi de seguiment de les poblacions de peixos vulnerables de substrat rocós a la Reserva Marina de Llevant entre 2008 i 2018 i han assenyalat que les mesures impulsades aquesta legislatura dupliquen la població de peixos vulnerables.
Segons ha informat la Conselleria en un comunicat, la Reserva Marina de Llevant, creada en el 2007, disposa d'una rea de reserva integral, una reserva parcial en aigües interiors, controlada pel Govern, i una reserva parcial en aigües exteriors, controlada per l'Executiu central.
Al desembre de 2016, un decret va introduir, a proposta dels pescadors professionals, una srie de canvis en aquesta Reserva Marina encaminats, sobretot, a reduir l'esfor en la zona de reserva parcial autonmica i que unificava criteris i normatives amb la reserva parcial estatal.
Els resultats del recompte, els primers des del Decret, constaten "l'encert d'haver endurit les condicions per a la pesca en la reserva parcial autonmica" ja que en dos anys, gairebé s'ha duplicat la població d'espcies vulnerables en aquesta rea.
Respecte a la reserva integral i la reserva parcial estatal, els resultats són similars als de 2016, encara que es van observar diferncies entre llocs dins de cada nivell de protecció.
LA COMUNITAT DE PEIXOS
Durant la recerca, s'han observat canvis incipients en la composició de la comunitat de peixos, amb un increment moderat en la contribució d'espcies sedentries i bones indicadores de l'efecte de la protecció, com són el nero (Epinephelus marginatus) i el corballo (Sciaena umbra), espcies molt vulnerables a la pesca submarina.
Els espáridos, majoritriament representats per la variada 'Diplodus vulgaris' i el sard (Diplodus sargus), continuen suposant la major part de la biomassa als tres nivells de protecció considerats dins de la Reserva de Llevant.
L'estudi destaca, a més, l'efecte de l'increment en l'esfor de vigilncia sobre la recuperació de les poblacions de peixos, ja que entre 2011 i 2016 no va haver-hi personal fix dependent del Govern destinat a la vigilncia de la Reserva Marina de Llevant.
El Faralló de Cala Gat és el punt amb major diversitat, densitat i biomassa en tota la Reserva Marina de Llevant. A més, representa la zona amb el valor més alt de biomassa de totes les reserves marines balears, amb la limitació que aquesta gran concentració de peixos es produeix a una rea molt petita.
El cas del Faralló d'Albarca "resulta interessant" per al Govern, ats que la biomassa observada en el 2018 és una de les més altes de les reserves estudiades a Balears, fins i tot supera un bon nombre de zones de reserva integral.
LOCALITZACIÓ I SEGUIMENT DE EMBARACIONES
Vidal ha avanat, també, el contingut del Decret per a regular el Sistema de Localització i Seguiment d'Embarcacions Pesqueres a Balears que el Consell de Govern aprovar, amb tota probabilitat, aquest mateix divendres. Es tracta d'un sistema electrnic de seguiment d'embarcacions que gestionar la Direcció General de Pesca i Medi marí amb el qual es far seguiment de les activitats de la flota pesquera professional balear.
La incorporació del sistema al sistema dels vaixells pesquers amb port basi en Balears es far de manera progressiva i anir a crrec de la Direcció General de Pesca i Medi marí. Consistir en un dispositiu de localització, denominat caixa verda, que s'installar a bord de cada vaixell.
En definitiva, l'establiment d'aquest sistema electrnic de localització de vaixells pesquers, juntament amb l'aplicació telefnica 'Diari de pesca' dels pescadors recreatius, contribuir a la consecució dels objectius marcats sense crregues administratives innecessries.
BALAN D'AJUDES
Finalment, Mercant ha fet balan de les ajudes atorgades en el sector aquesta legislatura. Així, les confraries de pescadors ja han rebut 885.000 euros, una xifra en la qual caldr sumar les ajudes per a aquest any (365.000 euros), la convocatria dels quals es va publicar en el BOIB el dissabte passat.
El director general ha destacat que aquestes ajudes han augmentat 10.000 euros cada any des de 2016. A aquesta quantitat cal sumar 80.000 euros addicionals en la convocatria de 2018. A més, les associacions o federacions de confraries de pescadors han rebut 98.000 euros anuals des de l'inici de la legislatura; en total, 1.642.000 euros una vegada finalitzi aquest any.
