PALMA DE MALLORCA, 11 Abr. (EUROPA PRESS) -
La població inscrita a Balears en el padró continu va augmentar en 20.039 persones durant 2018, la qual cosa suposa un increment de l'1,8% i situar-se en un total de 1.148.947 habitants a 1 de gener de 2019, segons les dades publicades aquest dijous l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en l'avan de l'Estadística del Padró Continu.
A nivell nacional, el padró continu va augmentar en 284.387 persones durant el passat any, fins a superar els 47 milions.
Per comunitats i en termes absoluts, en totes va pujar el nombre de persones inscrites, excepte a quatre: Castella i Lleó, Extremadura i Astúries, a més de Galícia. En termes relatius, els majors augments de població es van registrar a Balears (1,8%), Comunitat de Madrid (1,3%) i Canries (1,2%).
Per la seva banda, els estrangers inscrits en el padró continu a Balears van pujar un 6,1%, fins el 204.646 a l'inici d'aquest any (11.785 més). Representen un 17,8% del total de la comunitat, sent la comunitat amb major proporció d'estrangers.
Dels 67 municipis de Balears, la major part, 37, tenen de 1.001 a 10.000 habitants, mentre que 22 estan en la forquilla de 10.001 a 50.000, un té de 50.001 a 100.000 i un supera els 100.000. Sis ajuntaments compten amb menys de 1.000 habitants.
D'aquesta manera, el 44,8% de la població viu a localitats de 10.001 a 50.000 habitants, el 14,3% ho fa en llocs de 1.001 a 10.000 persones i el 36,2 a Palma, la localitat de més de 100.000 habitants. En municipis amb menys de 1.000 habitants viu el 0,3% de la població.
La població estrangera, per la seva banda, suposa un 15,8% de la població dels municipis de més de 100.000 habitants, un 31,2% dels quals compten amb entre 50.001 i 100.000, un 19,1% dels de 10.001 a 50.000 i un 14,5% i un 19% dels ajuntaments més petits (amb 1.001 a 10.000 i menys de 1.000 habitants, respectivament).
Així, 24 municipis tenen entre 15% i un 20% de població estrangera, 15 municipis, entre un 10% i un 15% i només un ajuntament registra un nombre d'estrangers que suposa entre 0% i un 5%.
DADES ESTATALS
La població resident a Espanya ha superat, per primera vegada des de 2013, els 47 milions de persones (47.007.367 habitants), segons l'Avan de l'Estadística del Padró Continu de l'INE a 1 de gener de 2019. La xifra suposa un creixement del 0,6 per cent i augmenta per tercer any consecutiu, grcies a l'embranzida dels migrants, que pugen en 290.573 persones, mentre que els espanyols baixen en 6.186.
Del total de població a Espanya, 41.982.103 tenen nacionalitat espanyola (el 89,3%) i 5.025.264 estrangera (el 10,7%). D'aquesta manera, la població estrangera puja per segon any consecutiu amb un increment experimentat durant 2018 que és gairebé el doble que el registrat l'any anterior. La xifra d'estrangers empadronats no se situava per sobre dels cinc milions de persones des de 2014.
Entre la població migrant, destaca l'increment del 43,9 per cent dels ciutadans veneolans, que ja ascendeixen a 137.589, i ocupen la setena posició per nacionalitat. Els tres primers llocs es mantenen sense variacions: marroquins, amb 812.412 habitants i un creixement del 5,4 per cent; els romanesos, amb 669.434 persones, que cauen un 1 per cent; i els britnics que, malgrat el Brexit, creixen un 2,5 per cent i arriben als 249.015 empadronats. Per contra, els equatorians, que van arribar a ser la primera nacionalitat a Espanya, cauen fins al lloc número vuit, amb 131.679 i un descens del 2,7 per cent.
D'altra banda, gairebé un de cada cinc habitants a Espanya (19,3 per cent) tenen més de 65 anys. En tot cas, aquesta xifra és molt superior entre els espanyols que entre els estrangers. Així, el 20,8 per cent dels espanyols té més de 65 anys enfront d'un 6,8 per cent dels migrants.
CCAA. MÉS I MENYS POBLADES
Les comunitats autnomes més poblades són, igual que a 1 de gener de 2018, Andalusia, Catalunya i Comunitat de Madrid. Per la seva banda, les que tenen menys població segueixen sent La Rioja, Cantbria i Comunitat Foral de Navarra.
En l'últim any la població ha disminut a quatre comunitats autnomes i ha augmentat a la resta. Comunitat de Madrid (83.870 persones més), Catalunya (72.634 més) i Comunitat Valenciana (37.165 més) experimenten els majors augments de població en termes absoluts entre l'1 de gener de 2018 i l'1 de gener de 2019.
Per la seva banda, les majors reduccions es produeixen a Castella i Lleó (10.950 persones menys), Extremadura (5.865 menys) i Principat d'Astúries (5.574 menys). En termes relatius, els majors augments de població es registren a Illes Balears (1,8%), Comunitat de Madrid (1,3%) i Canries (1,2%). Per contra Extremadura, Principat d'Astúries i Castella i Lleó (totes elles amb un -0,5%) presenten els majors descensos.
