La posidònia de Balears i les platges de Mallorca generen serveis per un valor de 80 milions anuals

PALMA DE MALLORCA, 11 Dic. (EUROPA PRESS) -

Les 65.000 hectrees de posidnia de Balears i les 486 hectrees de cales i platges de Mallorca generen serveis ambientals i turístics que sumen un valor de 80 milions d'euros anuals, segons diversos estudis científics recollits aquest dimecres pel catedrtic d'Economia Aplicada Antoni Riera, en una conferncia en el marc de les activitats organitzades pel Govern coincidint amb la cimera pel clima.

El catedrtic, de la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha insistit que aquesta valoració ha de permetre a les administracions millorar la seva presa de decisions i la gestió, ja que la base científica justificaria invertir aquestes quantitats en la protecció d'aquests actius.

Riera ha ressaltat que l'objectiu és "superar el tpic del valor urbanístic" i tenir en compte la capacitat dels ecosistemes per "seguir oferint serveis indispensables per al benestar de les persones i el desenvolupament de l'activitat econmica", i la seva relació amb els impactes del turisme. Així, es podr arribar a la conclusió que "no només cal preservar-ho per raons culturals, per també socials i econmiques", ha argumentat l'expert.

Quant a les praderies de posidnia, els estudis elaborats estimen en 12,4 milions d'euros (191,7 euros per hectrea) el valor del servei de protecció de la costa, ja que les praderies atenuen l'onatge i mitiguen l'erosió; en 5,5 milions (85,32 euros per hectrea) la seva contribució a la millora de la productivitat biolgica; i en 3,2 milions (50,33 euros per hectrea) la millora de la qualitat de les aigües. Aix suma més de 21,2 milions d'euros per a tot Balears.

Quant a les platges i cales, en aquest cas només de Mallorca, els estudis esmentats per Riera en la seva conferncia se centren en els serveis culturals que aporten com a actiu recreatiu. Tradut a euros, estimen que el valor pels turistes assoleix els 59,2 milions d'euros en total.

Així mateix, els estudis apunten que un turista fidel a la destinació pagaria 1,12 euros al dia per evitar la prdua d'un metro de platja; 0,27 euros diaris per evitar la prdua de l'1 per cent de la superfície de posidnia, i 0,82 euros al dia per evitar el tancament de platges -per exemple, per la presncia de grumers-.

En un altre punt de la seva exposició, Riera ha explicat que la temperatura mxima de confort pels turistes que visiten Balears és de 39 graus centígrads. Així, s'espera que a conseqüncia de l'escalfament Balears perdi "atractiu climtic" en el futur i els visitants es desplacin a zones menys calentes del nord.

Una manera de contrarestar aix podria ser, per exemple, cobrir els hotels de faanes vegetals per reduir la sensació trmica. Segons les dades aportades pel catedrtic, el turista estaria disposat a pagar 11,3 euros per aquest benefici. L'expert ha insistit en la necessitat de valorar econmicament aquests serveis de cara a la gestió. "Sabent aix, un hoteler podria estar disposat a fer una inversió, no per altruisme, sinó per motius econmics", ha emfatitzat.

Amb tot, la disposició a pagar per mantenir aquests serveis ambientals és més alta entre els visitants alemanys i més baixa entre els britnics.

Aquesta conferncia ha estat organitzada per la Direcció general de Promoció Econmica, Emprenedoria i Economia Social i Circular en el marc de les activitats per la Cimera del Clima de l'ONU a Madrid (COP25) i l'Agenda Balears 2030. La directora general, Vanessa Rosselló, ha recordat que l'objectiu d'aquestes activitats és afegir-se a la cimera del clima des de Balears des dels eixos de sostenibilitat ambiental, social i econmica.