El TS condemna a Matas a retornar 1,2 milions que Balears va pagar a Calatrava per dissenyar el palau de l'pera

MADRID, 18 Jun. (EUROPA PRESS) -

La Sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat a l'expresident balerar Jaume Matas a 7 mesos de presó, 10 anys d'inhabilitació especial per a ocupació o crrec públic i al pagament d'una multa de 211.827 euros per delictes de prevaricació i trfic d'influncies comesos en l'encrrec que va realitzar en 2007 a l'arquitecte Santiago Calatrava per a dissenyar el teatre de l'pera de Palma de Mallorca. Deur també abonar a la comunitat autnoma 1,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil.

El tribunal desestima el recurs de Matas per estima parcialment el de la Fiscalia, i corregeix la sentncia de l'Audincia de Palma de Mallorca en el sentit de condemnar a l'expresident balear, a més de per prevaricació, pel delicte de trfic d'influncies del qual l'Audincia li havia absolt. Aquesta condemna és la que li suposa la pena de presó de set mesos.

La resolució, que afecta a una dels peixos del denominat cas Palma Arena, assenyala respecte a la responsabilitat civil que els 1,2 impostos com a responsabilitat civil corresponen a la quantitat que va facturar Calatrava al maig de 2007 pel projecte a l'empresa pública balear Ibisec. Segons el Suprem aquest pagament no ho ha de suportar l'Administració pública ni, en definitiva, 'la ciutadania'.

Enfront del considerat per l'Audincia de Palma en la seva sentncia d'octubre de 2017, el Suprem entén que sí que és compleixen els requisits del delicte de trfic d'influncies en l'actuació de Matas, a reclamar al seu conseller d'Educació que fes la proposta al Consell de Govern per a fer possible la contractació de Calatrava, que el llavors president autonmic prviament havia acordat de forma verbal i unilateral amb l'arquitecte.

Així, el tipus penal exigeix que la influncia exercida s'orienti a aconseguir una resolució, per també que pugui generar a l'autor un benefici de naturalesa econmica, segon aspecte que no va ser apreciat per l'Audincia, en entendre que Matas va buscar un benefici electoral o polític encara que sense contingut econmic.

VOLIA MILLORAR EL SEU RESULTAT ELECTORAL EN 2007

El TS destaca que Matas va idear la contractació de Calatrava com a proposta orientada a obtenir un millor resultat a els eleccions autonmiques de 27 de maig de 2007, mitjanant la presentació pública del projecte, una presentació els despeses de la qual serin a crrec de l'Administració pública i no de Matas o del seu partit polític.

"Fossin els beneficis per al propi acusat Jaume Matas, o fossin per al partit polític, el requisit del tipus és compleix. A més, ats que totes aquestes quantitats van ser efectivament abonades, ha d'entendre's que el benefici econmic va ser totalment obtingut", afegeix la sentncia.

D'altra banda, la Sala desestima íntegrament el recurs de Matas i confirma que va cometre delicte de prevaricació: "La resolució és arbitrria perqu el contracte és va efectuar verbalment i de forma directa amb el professional, i tant en aquest moment com en el mateix expedient, és va fer sense que concorreguessin els condicions necessries per a acudir al procediment negociat sense publicitat, que tampoc és van respectar, ja que la confecció de l'expedient és va fer en moment posterior a l'acord i sol com a forma de dotar-el d'aparena de legalitat. El preu, 1.200.000 euros, és va acordar directament entre el recurrent i el senyor Calatrava".

NO HA DE PAGAR LA CIUTADANIA

Tampoc estima el tribunal l'intent de Matas de revocar la responsabilitat civil de 1,2 milions d'euros pel delicte de prevaricació, a ellegant que la Comunitat de Balears va renunciar a l'acció civil en sollicitar el sobresement en la causa, en la qual estava personada com a acusació particular.

El Suprem contesta que la comunitat autnoma va sufragar amb aquest import "els interessos electorals del recurrent", sense adquirir ni tan sols la propietat intellectual del projecte, que d'acord al contracte és mantenia en poder de Calatrava. Pel que ha de pagar la indemnització "per a evitar que sigui l'Administració pública, i en definitiva, la ciutadania, qui sofreixi els conseqüncies d'una resolució que s'ha qualificat com a prevaricadora".

Així mateix, sobre la petició de sobresement del cas que va fer en el seu moment la comunitat, l'alt tribunal assenyala que encara que s'entengués que la comunitat autnoma havia renunciat a l'exercici d'accions penals, aix no suposaria la renúncia a la indemnització que pogués correspondre-li.

És tracta de la sentncia referent a la pea separada número 3 del cas Palma Arena, coneguda com a cas pera, sobre l'adjudicació d'un projecte de palau de l'pera a Palma a l'arquitecte Santiago Calatrava.