La UIB posarà en marxa aquest hivern un grup de treball que redactarà un Pla d'Igualtat

Les doctores Esperança Bosch i Victòria Ferrer proposen emprendre accions "positives" per "trencar la inèrcia" de la baixa participació femenina en òrgans de direcció

PALMA DE MALLORCA, 22 d'octubre (EUROPA PRESS)

La Universitat de les Illes Balears (UIB) posarà en marxa aquest hivern un grup de treball amb la missió de redactar, al llarg del curs 2008-2009, un Pla d'Igualtat, mitjançant el qual es preveu vetllar per l'aplicació de la llei del mateix nom, i que basarà les seves decisions, com a mínim en part, en els resultats dels informes anuals que ha vingut lliurant els últims cinc anys l'Oficina per a la Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes.

Precisament, avui es van donar a conèixer els resultats de l'últim d'ells, en una trobada amb els mitjans de comunicació mantingut en el rectorat de Son Lledó, al qual van assistir el vicerrector primer de la UIB, Martí March, així com les doctores, Esperança Bosch i Victòria Ferrer, directora de l'oficina i responsable d'igualtat d'oportunitats en matèria de gènere, respectivament.

Segons va precisar Bosch, el pla hauria de recollir "mesures d'acció positiva" que siguin "valents" i que serveixin per "trencar la inèrcia de la poca participació femenina en els òrgans de direcció" universitaris. Al mateix, temps analitzar la situació de la carència de dones en els estatus més elevats, ja que es veuen afectades per aspectes com la maternitat, fase de les seves vides que repercuteix negativament en el seu currículum, a l'assenyalar un buit temporal.

Aquest tercer informe anual de l'Oficina per a la Igualtat d'Oportunitats entre Dones i Homes de la UIB segueix els passos dels anteriors i, per tant, distingeix entre tres col·lectius bàsics, l'integrat per l'alumnat, el que conformen el personal docent i els investigadors i, finalment, un altre en el qual es reuneix treballadors d'Administració i d'altres serveis. D'altra banda, també realitza una segregació entre l'horitzontal i el vertical, segons les relacions entre cada grup.

Pel que fa a l'alumnat, Esperança Bosch va considerar que caldrà fer un "treball previ", en col·laboració amb els centres d'ensenyament secundari, per incidir en la presa de decisions de l'alumnat sobre sobre si estudiarà o no carrera, o bé sobre quina serà l'especialitat que esculli. Sobre aquesta qüestió, la UIB no és molt diferent d'altres universitats espanyoles, un 60% de les matrícules corresponen a alumnes. Sí es distingeix que, en l'últim curs, el 66% dels titulats van ser dones.

Segons les dades de l'oficina d'igualtat, en estudis de ciències experimentals es dóna una relació al 50% entre homes i dones; equilibri que es trenca en els àmbits de l'educació, socials i de ciències de la salut, on la presència femenina "és molt elevada", amb més del 70% en alguns casos. El que contrasta amb les carreres d'enginyeria on el predomini masculí és absolut fins ara, amb el 80% del total d'alumnat.

POQUES CATEDRÀTIQUES

Tot i això, aquest mapa és "invers" en el cas del col·lectiu de professors i investigadors, amb un 40% de dones en el mateix; tendència que s'accentua en el cas dels catedràtics, que en un 80% són homes. Per aquesta raó, l'oficina va revelar que "hi ha una gran distància", tot i que també va destacar que la UIB no és de les universitats que més s'aprecia aquesta carència i va assenyalar que és una de les tres estatals que compten amb rectora. En aquest cas, Montserrat Casas, que va assumir el càrrec el 2007.

El tercer col·lectiu, l'integrat pels funcionaris i el personal laboral no docent que treballa a la Universitat balear, torna a mostrar una proporció idèntica a la de l'alumnat, tot i que un altre cop es produeixen variacions, depenent de cada àrea. Així, les dones abunden entre el personal d'administració; mentre que el departament d'assistència informàtica està compost sobretot per homes.

EXCLUSIÓ SOCIAL

Aquesta oficina va ser creada en l'any 2004 com observatori i, des d'aleshores, ha vingut estudiant tots els canvis que s'han produït en el si de la UIB en matèria d'igualtat, tant en el que es refereix a qüestions de gènere com els col·lectius que es troben en risc d'exclusió social, dels quals la Universitat, amb més de 50 nacionalitats representades i alumnes amb molt variats nivells econòmics, no es troba exempta.

Respecte a aquest últim col·lectiu, Bosch va assenyalar que la UIB ha de vetllar perquè no "abandonin" els estudis, així com perquè tinguin facilitat d'accés a les beques, ja que va considerar que l'únic límit que han de tenir els estudiants ha de ser el que li imposin les seves pròpies capacitats.