Alcaldes de la dana creuen que els seus pobles "ja s'assemblen més al que eren" però mai "oblidaran el viscut"

   VALÈNCIA, 29 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Alcaldes de localitats afectades per la dana del 29 d'octubre del 2024, com Catarroja, Benetússer, Alfafar, Utiel, Aldaia o la pedania valenciana de Castellar-Oliveral, asseguren que, dos anys després, els seus municipis han recuperat part de l'activitat i la "vitalitat" perduda en la tragèdia, amb el que "ja s'assemblen més al que eren", però subratllen que mai "oblidaran el viscut".

   Així ho expressen els primers edils i l'alcaldessa pedània, en declaracions a Europa Press, amb motiu del segon aniversari de la catàstrofe que va provocar 233 morts.

   Els sis alcaldes coincidixen en la necessitat d'aportar seguretat als seus veïns, ja que compartixen la seua "por" davant cada nova alerta per fortes pluges, i d'agilitzar els processos de contractació per a evitar que els grans projectes caiguen en un "limb" administratiu.

   A Utiel, on es va desbordar el Magre i va deixar les primeres imatges de les riuades en la província, el seu alcalde, Ricardo Gabaldón, assenyala que la reconstrucció ha avançat, però a un ritme "molt més lent" del que li agradaria. És algo que atribuïx al fet que els processos de contractació són "molt tediosos" i inclouen "molts terminis", per la qual exigix que "es tinga en compte" per a futurs desastres. "Cal posar-se en la pell dels veïns, que porten dos anys sense poder viure en els seus barris com abans", reivindica.

   Hi ha actuacions "pràcticament acabades" en el barri de la Font, el principal afectat, al costat de projectes com la reobertura d'un pont o l'amplitud de l'amplària d'un riu. Però remarca que encara "queda molt per fer", com la reconstrucció d'un institut, un conservatori, una caserna de Guàrdia Civil o la línia C3 de Rodalies.

   A nivell emocional, l'alcalde d'Utiel assenyala que per als veïns és "complicat" no caure en el nerviosisme i la por davant avisos meteorològics adversos, "i més en estes dates". "Tots estem amb la vista ací: saps què veïns ho han passat molt mal", manifesta, encara que precisa que "en el dia a dia sí que se'n va superant" i la gent "va treballant i ha refet la seua vida i els seus negocis".

   A Aldaia, l'alcalde, Guillermo Luján, explica que la reconstrucció ha "avançat molt" a nivell econòmic, encara que en el pla social "la gent seguix tenint por cada vegada que plou": "Per això és urgent avançar en les obres hidràuliques pendents i poder aportar així un poc de tranquil·litat a nostres veïns".

   Entre les actuacions en marxa a Aldaia, que s'ajuda de comportes de protecció en la Saleta quan hi ha alertes, figura el pla de xoc municipal en el tram urbà del barranc, "a punt de finalitzar, a l'espera que la CHJ inicie el projecte general de canalització".

"LLIGATS DE PEUS I MANS"

   Luján assenyala que la Llei de Contractes "condiciona enormement el ritme de la reconstrucció" dels grans projectes. "Estem lligats de peus i mans", lamenta, i demana recuperar la fórmula d'emergència "com més prompte millor".

   A Catarroja, on va haver-hi 25 morts, la seua alcaldessa, Lorena Silvent, indica que han recuperat "bona part de la vida quotidiana", però tenen "molt treball per davant", ara amb 38 expedients per valor de 124 milions d'euros. Considera que, encara que "la reconstrucció no ha estat parada", ara "l'esforç té que traduir-se en resultats cada vegada més visibles".

   "Nostre objectiu no és simplement retornar Catarroja al 28 d'octubre del 2024 (...). També volem construir una Catarroja més segura i millor preparada per al futur", emfatitza. Per a això aposta per agilitzar la contractació mitjançant una "fórmula intermèdia" que no supose mantindre indefinidament el règim d'emergència ni renunciar a la seguretat jurídica.

   Silvent posa en valor l'esforç de comerciants i autònoms per a reobrir i la recuperació d'activitats, però recorda que "no tot està resolt" perquè "quan tornen les pluges, el record de l'ocorregut seguix molt present".

   A Alfafar, on es van registrar 15 víctimes mortals, l'alcalde, Juan Ramón Adsuara, apunta que tenen executades el 50% d'actuacions de reconstrucció i el 60% d'obres de clavegueram. Ara bé, remarca que "tot l'executat va anar durant l'emergència" i ara les obres ja no estan subjectes a la mateixa fórmula.

   "Des del 7 de març, tots els desperfectes que han sigut peritats després estan en un limb burocràtic perquè hem passat ja a una llei ordinària de contractació", lamenta.

   Això suposa, explica, que no s'han pogut acabar obres d'envergadura amb un cost de fins a set milions d'euros. "Son dos, tres, quatre anys de burocràcia i màxim dos d'execució", indica.

   Adsuara creu que tots els alcaldes de la zona dana estan d'acord en esta queixa: "Des que es va acabar l'emergència, l'ordinari ens ha atrapat. Falten tècnics en Tragsa, en els ajuntaments. Estem atrapats per la burocràcia. El 50% que ens falta per reconstruir no sabem quan ho acabarem".

"DEIXE ANAR CAMÍ"

   A Benetússer, on van morir 11 persones, la seua alcaldessa, Eva Sanz, considera que s'ha avançat especialment este últim any, si bé són "conscients que queda un llarg camí per recórrer": "Sabíem que era una reconstrucció que, per la seua magnitud, anava a necessitar diversos anys".

   Actualment hi ha actuacions en marxa en diferents fases, com la reconstrucció de set quilòmetres de clavegueram, i el Govern ha transferit 48,7 milions d'euros per a "transformar Benetússer durant els pròxims anys". Sanz subratlla que ella, igual que tots els veïns, vols "veure resultats com més prompte millor", però recorda la magnitud d'este procés.

   "Nostra principal preocupació és que Benetússer estiga millor preparat davant futures inundacions", garantix, i per a això treballen en un sistema d'alerta primerenca i exigixen solucionar l'efecte barrera que suposen les vies del tren per a l'evacuació d'aigua.

   La primera edil aposta per mecanismes excepcionals de contractació que siguen compatibles "amb totes les garanties legals" i, sobretot, reclama més recursos humans per als ajuntaments.

   "Hui Benetússer ja es pareix molt més al poble que coneixíem abans de la dana", manifesta, però rebutja "traslladar una imatge de normalitat absoluta" perquè "hi ha persones perquè la vida mai tornarà a ser igual" i la recuperació emocional continua.

   A Castellar-Oliveral, una de les tres pedanies de València afectades, la seua alcaldessa, Sol Verdeguer, recorda que el primer any va anar "especialment complicat" perquè va caldre "recuperar la normalitat", mentre este segon ha permès realitzar actuacions "més profundes" amb resultats ja "visibles".

   Segons exposa, s'ha reasfaltat i renovat el 90% de carrers i il·luminat afectat, s'han instal·lat càmeres de vigilància i s'ha impermeabilitzat el col·legi públic, mentre es treballa en clavegueram i en canals i séquies. De cara al futur es preveu construir un tanc de tempestats i una passarel·la ciclopeatonal cap a València.

   L'alcaldessa pedània demana agilitzar tràmits amb "totes les fórmules legals", inclosa la contractació d'emergència "quan estiga justificada". "Darrere de cada expedient hi ha persones, famílies i necessitats reals. I això no podem oblidar-ho", recalca.

   Al marge de les obres, subratlla que la seua prioritat és "cuidar de les persones" i per això s'ha mantingut l'acompanyament psicològic i emocional, tant individual com familiar, així com el reforç educatiu.

   Actualment veu "més força i més activitat" en la pedania i destaca que s'hagen reprès les seues festes i altres activitats que lis "identifiquen com a poble". "Hui veig un Castellar-Oliveral que ha recuperat bona part de la seua vitalitat, però que no oblida el que ha viscut", assevera.