Aras de los Olmos es proveirà amb energia renovable amb la construcció d'una planta de biogàs

Imatge del municipi valenci d'Aras de los Olmos
GOOGLE MAPS
Publicado: miércoles, 30 junio 2021 12:46

   VALNCIA, 30 Jun. (EUROPA PRESS) -

   La localitat valenciana de la localitat d'Aras de los Olmos, on viuen 380 habitants, ser protagonista d'"un assaig pioner" en la producció d'energia renovable, grcies a la construcció d'una planta de biogs de 925,15 m 3 amb bacteris optimitzats per a la biodigestió de residus.

   La construcció de la planta est cofinanada pel Ministeri per a la Transició Ecolgica i el Repte Demogrfic i per la Direcció General de la Transició Ecolgica de la Generalitat Valenciana, informen Scienseed i fonts municipals.

   L'estratgia científica ser implementada per Micro4biogas, un nou projecte d'investigació dotat amb 5,7 milions d'euros per la Comissió Europea per a millorar el coneixement sobre la producció de biogs.

   El consorci europeu reuneix experts en microbiologia i biotecnologia de 14 institucions a 6 pasos, incls l'Ajuntament d'Aras de los Olmos, i est coordinat pel bileg Manuel Porcar del centre d'investigació I 2 SysBio (Universitat de Valncia-CSIC).

   Aras de los Olmos ser "la primera localitat en autoabastir-se només amb energia renovable", ja que l'Ajuntament ha treballat durant els últims cinc anys a aconseguir l'autosuficincia energtica per a acabar amb els freqüents problemes de subministrament elctric en el poble.

   La nova planta de biogs, la construcció del qual est projectada per al període 2021-2022, és l'element final en el pla d'autoconsum 100% renovable del poble. Aquest pla es basa, sobretot, en les energies fotovoltaica i elica, per inclou la hidrulica i el biogs/biomassa com a complements necessaris per a garantir el subministrament en els períodes sense sol ni vent.

   "Aquesta part del projecte permet a més solucionar el problema que tenen els ramaders amb la gestió dels purins, per a complir la normativa de la Comissió Europea", assenyala l'alcalde d'Aras de los Olmos, Rafael Giménez.

   "Al seu torn, després de finalitzar el procés de producció de biogs, podran ser reutilitzats els residus com a abonament agroecolgic i l'aigua sobrant del procés s'usar per a reg. Per tot a, aquest projecte es pot considerar com a referent de l'economia circular", afig.

   El personal investigador del projecte Micro4biogas treballar durant quatre anys per a optimitzar el procés de producció de biogs.

   Aquest producte és una combinació de met amb xicotetes quantitats de dixid de carboni i traces d'altres gasos, que es produeix grcies a la descomposició anaerbica de matria orgnica, duta a terme per bacteris.

   El biogs es crema, igual que la biomassa, per a generar electricitat o calor sense afegir combustibles fssils al cicle del carboni.

DEIXALLES ALIMENTRIES

   A més, la matria orgnica que es descompon per a produir-ho pot tindre procedncies diverses, com el fem o les deixalles alimentries. A Aras, ser principalment de residus ramaders.

   Encara que es coneixen totes les etapes de la biodigestió, actualment aquest procés és una 'caixa negra' per a la cincia, ja que no s'han estudiat detalladament les complicades interaccions de reaccions bioquímiques que generen el gas.

   Els científics analitzaran a fons les reaccions per a dissenyar comunitats --compostes per microbis naturals i microbis optimitzats amb tcniques de biologia sinttica--, que fermenten matria orgnica de manera molt eficient. L'objectiu és millorar la qualitat i la taxa de producció del gas.

   El coordinador de Micro4biogas, Manuel Porcar, assegura que "el d'Aras de los Olmos és un exemple extraordinari, tant per ser una iniciativa amb una base social i ambiental, com per ser un banc de proves privilegiat per a un projecte que, com és el cas de Micro4biogas, pretén, d'una banda, optimitzar la producció de biogs; i, per un altre, també democratitzar-la, fer-la accessible a tots".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià