Associacions de víctimes del 29O: "Anem a arribar als dos anys i sentim que estem encara en la casella d'eixida"

   VALÈNCIA, 26 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Les tres principals associacions de víctimes i damnificats per la dana que el 29 d'octubre del 2024 va arrasar bona part de la província de València i va deixar 233 persones mortes senten, quasi dos anys després, que es troben "encara un poc en la casella d'eixida" perquè seguixen esperant "la veritat, la justícia i la reparació" i que s'assumisquen responsabilitats per una catàstrofe per la qual, segons avança el temps, es senten "pitjor".

   Entre els seus principals temors, que el expresident de la Generalitat Carlos Mazón puga seguir en les llistes autonòmiques per a les pròximes eleccions o mantinga un "aforament fraudulent" si fóra designat senador territorial per la Comunitat Valenciana. I apunten un fet que consideren clau en la gestió actual de les últimes danas o pluges torrencials que han afectat a la Comunitat Valenciana: no és que s'haja après més, és que hi ha més coordinació perquè "ningú vol fer un Mazón, simplement".

   I entre els seus plantejaments, amb vista a l'encara en marxa reconstrucció, consideren que "no és una qüestió de reconstruir el que ja estava, ni moltíssim menys" sinó "pensar i repensar com construir o no construir". Per a això, reclamen un equip multidisciplinari, on els geògrafs tinguen un pes fonamental i demanen que la decisió d'enviar alertes "no pot estar en mans de polítics" sinó d'un gabinet d'experts.

   Així ho asseguren, en una entrevista amb Europa Press, la presidenta de l'Associació Víctimes Mortals de la Dana 29O, Rosa Álvarez; la de l'Associació de Víctimes de la DANA 29 d'Octubre, Mariló Gradolí i la vicepresidenta de l'Associació Víctimes i Damnificats Dana València, Elisabeth González, a les portes del segon aniversari d'una tragèdia que els ha marcat per sempre. "T'adones que l'absència és moltíssim més palpable, ja no hi ha enganys psicològics que et valguen i la realitat es fa patent", afirma Rosa, que va perdre al seu pare a Catarroja.

   En esta línia, Gradolí recalca que "no pot haver-hi una sanació completa mentre no tinguem la veritat i la reparació tan necessària". Per a Álvarez, és necessari "que es faça justícia, que es faça reparació i sobretot mantindre la memòria, però no una memòria solament de record, sinó com a testimoni perquè mai més torne a passar".

   Per la seua banda, Elisabeth González ratifica que estan "pitjor que fins i tot el primer any" perquè a més falta la justícia i la prevenció. "La justícia és lenta, encara que de moment confiem perquè s'està fent una bona instrucció; no s'ha reconstruït sinó que s'ha reparat el que havia danyat però encara no tenim estructures hidràuliques potents que puguen pal·liar si tornara a produir-se una dana similar", ha argumentat.

"POR"

    Sobre este tema, lamenta: "Amb la qual cada vegada que hi ha mal temps, es produïx l'ansietat, el malestar i l'insomni generalitzat per part de la població". "Dos anys després, quan plou, encara passem por, encara ens regira l'estómac i ens torna de nou al 29 d'octubre del 2024", afig Gradolí.

   Per això, sosté González que el sentiment "generalitzat" és que, al cap de dos anys, estan encara en la "casella d'eixida". I totes elles apunten a la necessitat de major suport psicosocial per a tractar el duel de forma col·lectiva i destaquen el paper de les Unitats de Salut Mental d'Emergències (USMES), impulsades pel Ministeri de Sanitat, el treball del qual han aconseguit mantindre un any més.

   Per contra, retrauen que el Consell "no va fer res". "El que va fer va ser insultar-nos, intentar desacreditar-nos i intentar que les associacions no estiguérem legitimades", critica Gradolí, mentre que Rosa Álvarez manté que la Generalitat Valenciana "va posar a so de bombo i platerets uns psicòlegs que anaven pels carrers quan tot el mon estava en xoc i no podíem ni atendre'ls" i "els va llevar en silenci quasi de manera immediata".

   "Van ser les associacions les que vam haver de sol·licitar a Delegació del Govern que necessitàvem ajuda", ha dit, i això va ser el naixement de les USMES. Álvarez ha lamentat que no van tindre hospital de campanya ni es van poder acostar on estaven els familiars morts perquè li'l va prohibir la aleshores consellera Nuria Montes. "Això ens ha marcat per sempre", ha exposat, i ha asseverat: "Hi ha dos coses que no es poden reconstruir de cap de les maneres: la vida humana i la salut mental si no és agafada a temps".

   Per la seua banda, González lamenta que van haver de "aprendre a bregar" amb la pèrdua de sers estimats però també amb el veure morir a uns altres. "Moltes persones supervivents hem vist víctimes, ens hem salvat pels pèls i hem hagut d'aprendre també a fer un duel en este aspecte. El per què la nit va ser una loteria: jo he de donar gràcies, l'altra persona que estava al meu costat no va poder", assevera.

"EL MANTRA DE L'APRENENTATGE NO ENS VAL"

   Sobre els últims enviaments d'ÉS-Alert i la diferència amb el qual va arribar a les 20:11 del 29 d'octubre, les associacions consideren que "el que ens estan tractant de vendre és que en 2024 va passar una dana i que ara ja s'ha après" però "no va ser un aprenentatge, va haver-hi una negligència perquè no es va estar on s'havia d'estar". Per tant, recalca Mariló Gradolí, "el mantra que hem après no ens val perquè aprendre també significa assumir responsabilitats i no s'han assumit".

   "I això va tindre un preu que van anar 233 víctimes mortals", ha exposat. Segons el parer de Rosa Álvarez, la qual les associacions han pagat és el "màxim preu": "233 morts totalment evitables". De fet, sosté que ara "no és que s'haja après, és que simplement s'han aplicat uns protocols que el 24 d'octubre del 2024 no es van aplicar". "Ara ningú vol fer un Mazón, simplement", conclou.

   En esta línia, Elisabeth González és de l'opinió que "hi ha diferències abismals" en els dos casos. En 2024 "no va haver-hi cap avís" i un Cecopi tardà mentre que en esta última dana hi ha hagut "fins a cinc reunions prèvies" i "diferents avisos". La vicepresidenta del seu col·lectiu rebutja afirmacions de tertulians que diuen que s'ha "après a no baixar als garatges": "A veure si s'assabenten que a peu de carrer estàvem a 2.78 metres d'aigua a Paiporta"".

"VERGONYA" I "INSULT"

   Les tres associacions rebutgen amb rotunditat la possibilitat que el PPCV incloga a Mazón en cap de les seues llistes o puga acabar com a senador territorial per la Comunitat Valenciana i critiquen que el PP l'haja mantingut, "aplaudit" i no li haja reclamat l'acta.

   "Seria una vergonya molt gran; i un insult per als valencians", avisa Gradolí, per a qui seria "mantindre el seu aforament per la part de darrere". Per això, la seua associació ha recorregut al Tribunal Constitucional perquè no li aplique l'aforament. I és el seu desig per al pròxim any: "que no seguisca aforat 'in aeternum'".

   L'associació de Rosa Álvarez, que espera que el pròxim any Mazón acabe investigat i s'òbriga juí oral a Salomé Pradas i Emilio Argüeso, tem que l'expresident puga seguir aforat perquè "no pot permetre's no estar-ho", si bé sosté que seria "molt vergonyós". Per a la presidenta de l'entitat, en este cas, "també són còmplices les persones que el dia que arribe el moment emeten el seu vot i li donen suport a qui està donant suport al criminal".

   González subscriu estes paraules i creu que el PP "haguera guanyat adeptes si des del primer dia haguera convidat a Mazón a eixir per la porta de darrere". "Perquè cal ser molt miserable per a no avisar, però més miserable encara per a no ajudar perquè van passar hores fins que l'UME es va poder fer càrrec i arribar a totes les localitats, amb víctimes en el carrer, sense ajuda i sense aigua ni tan sols per a beure".