La Biblioteca Històrica de la Universitat exposa en una mostra el primer llibre imprés a València fa ara 550 anys

   VALNCIA, 24 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La Biblioteca Histrica de la Universitat de Valncia (UV) inaugura aquest dijous, 25 d'abril, a la sala Duc de Calbria, l'exposició 'Trobes: 550 anys de la impremta a Valncia', comissariada per Antoni Furió, Rosa M. Gregori Roig i Pau Viciano.

   La mostra commemora els 550 anys de l'arribada de la impremta a Valncia, una fita en la histria i la cultura valencianes que va obrir pas a la impremta a Espanya com a indústria editorial. El recorregut expositiu s'articula entorn de dues sales, la sala Duc de Calbria de la Biblioteca Histrica i la sala de Bigues, situades a l'edifici fundacional de la Universitat, que enguany celebra 525 anys.

   El 1474, arran de la convocatria d'un certamen potic, es publicaven a Valncia les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria, el primer llibre imprs a la Corona d'Aragó i el primer de carcter literari de la Península.

   L'invent de la impremta va tenir lloc a mitjan segle XV. Johannes Gutenberg imprimia al seu taller tipogrfic de Magúncia la Bíblia de 42 línies. A partir d'aquest moment, Europa va ser testimoni de la gran revolució cultural que va representar aquesta nova tecnologia basada en la premsa de tipus mbils i que, en tot just vint anys, es difonia per Europa i arribava a la ciutat del Túria.

   En aquells dies, Valncia era la ciutat més habitada de la Península i un important centre econmic i financer amb un port molt actiu que la connectava amb les principals rutes comercials. La prosperitat econmica de la ciutat es tradua en una esplendor artística i literria, com així ho testimonien l'edifici de la Llotja i el palau de la Generalitat, entre altres grans construccions de la centúria, i la pliade d'escriptors (Ausis March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella...) que fan del Quatre-cents el Segle d'Or dels lletres valencianes.

   A Valncia coincidien també els quatre elements que van fer possible la introducció de la impremta. En primer lloc, el mercader alemany Jacob Vizlant, representant de la Gran Companyia Mercantil de Ravensburg, que va tindre la idea d'ampliar l'oferta de mercaderies de la seua societat amb un nou producte, el llibre imprs.

   En segon lloc, el tipgraf Lambert Palmart, que Vizlant va fer venir a Valncia per imprimir els llibres que foren d'inters. En tercer lloc, el dinamisme cultural de la capital valenciana i l'existncia d'un ampli públic lector, capa d'adquirir i llegir els llibres que s'imprimirien.

   Finalment, la celebració el mes de mar de l'any 1474 d'un certamen potic en lloana de la Mare de Déu, convocat pel virrei Lluís Despuig i organitzat pel poeta Bernat Fenollar, que va aconseguir reunir quaranta autors de diferents estaments socials i va donar lloc a una ocasió perfecta perqu fora aquest el primer llibre que s'imprimiria a Valncia.

   A partir d'aquest moment, Valncia ja disposava de premses i tipgrafs, així com de les eines per a fer llibres i, en pocs anys, ja estava en condicions d'exportar-ne. Es creava així una nova xarxa de professions i activitats al voltant del llibre imprs que anava des dels editors-llibreters i els impressors fins al públic de lectors i lectores, que van influir perqu el nou llibre imprs imitara els manuscrits.

DOS ESPAIS SINGULARS

   'Trobes: 550 anys de la impremta a Valncia' mostra aquest procés a través d'un itinerari expositiu que es desplega en dos espais singulars.

   A la sala Duc de Calbria, al costat de l'únic exemplar conegut de les Trobes, es mostren uns altres 17 incunables valencians (obres impreses abans de 1501). És la primera vegada que s'exposa aquesta selecció de joies incunables, en la majoria obres rares o úniques conegudes, que formen part del tresor bibliogrfic custodiat per la Biblioteca Histrica de la Universitat de Valncia.

   Entre els incunables valencians exposats, es troben títols com Lo primer llibre del Cresti (Lambert Palmart, 1483); Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (Nicolás Spindeler, 1490); La vida de la sacratíssima Verge Maria, de Miquel Peres (Nicolás Spindeler, 1494); Lo quart del Cartoix, per Joan Roís de Corella (Lope de la Roca, 1495; Pedro Hagenbach i Leonardo Hutz, 1495); Lo somni de Joan Joan, de Jaume Gassull (Lope de la Roca, 1497) o Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis (Cristóbal Cofman, 1499).

   A la sala de Bigues, es fa un recorregut per la histria de la impremta. A través d'audiovisuals i de l'exposició d'utensilis tipogrfics, es realitza una incursió en la feina prpia d'un taller d'impremta. També s'exposa una cpia del primer llibre imprs a Europa, la Bíblia de 42 línies, i del plnol d'Antonio Mancelli, el més antic que es coneix de Valncia (1608), per a reflectir el món dels impressors i els tallers actius en l'poca. L'itinerari es tanca amb una visió general sobre la repercussió de les Trobes al llarg del temps i les dues commemoracions centenries de la seua publicació realitzades en 1874 i 1974.

   Durant quatre mesos, 'Trobes: 550' ambienta dos de les sales del Centre Cultural La Nau per recordar l'origen i l'evolució d'una obra de gran rellevncia en la histria i la cultures valencianes.

   Com a activitat complementria, del 28 d'abril al 26 de maig, la rplica de la impremta de Gutenberg -propietat de l'Associació d'Amics del Museu de la Impremta. Senat del Museu- romandr installada a l'entrada de la sala Duc de Calbria i se'n mostrar el funcionament estampant la primera pgina de l'incunable de les Trobes en l'horari següent: dimarts, dijous i diumenges, de 10 a 13 hores, i dimecres, de 16 a 19 hores.

   L'exposició es podr visitar a la sala Duc de Calbria de la Biblioteca Histrica i a la sala de Bigues, situades al Centre Cultural La Nau, fins al 8 de setembre de 2024.