El bloqueig a Ormuz obliga a EUA a desplegar tres portaavions en el golf Pèrsic per vegada primera des del 2003

   MADRID, 24 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La incorporació en les últimes hores del portaavions 'George H.W. Bush' a la flota nord-americana a Orient Pròxim representa un fenomen sense precedents en més de 20 anys, des de l'apogeu de les guerres de l'Iraq i Afganistan el 2003, segons ha recordat el Comandament Central de l'Exèrcit d'Estats Units (CENTCOM).

    El 'George H.W. Bush' es troba ja en la zona d'operacions del CENTCOM després de partir el passat 31 de març de la base naval de Norfolk, a Virgínia, i travessar el canal de Moçambic, en la punta sud d'Àfrica, fins a l'oceà Índic.

    El portaavions se suma a l''Abraham Lincoln' i al vaixell almirall de la Marina nord-americana, el 'Gerald R. Ford' per a consolidar el bloqueig ordenat pel president d'Estats Units, Donald Trump, al perímetre de l'estratègic estret d'Ormuz, ara mateix baix control d'Iran.

   Els tres portaavions formen part d'un desplegament marítim d'una dotzena de bucs de combat explicant als destructors 'Spruance', 'Michael Murphy', 'Donald Cook', 'Mahan', 'Winston S. Churchill', 'Frank I. Petersen', 'Mason', 'Ross' i 'Bainbridge'.

    Sumant tot este potencial, Estats Units compta ara amb més de 200 aeronaus (entre elles F-18, F-35, així com helicòpters MH-60 i avions para aerotransporte CNM-22B Osprey) i 15.000 mariners i infants de marina en la zona per a consolidar un tancament perimetral que, fins ara, ha impedit el pas a més d'una trentena de cargueros.

    A més, el desplegament militar d'Estats Units en la zona ha confiscat dos petroliers vinculats a Iran, un d'ells en aigües de l'oceà Índic.