La Cimera Internacional Docent aposta per "repensar" el paper dels professors a partir de la pandèmia

   VALNCIA, 12 May. (EUROPA PRESS) -

   La Cimera Internacional sobre la Professió Docent (ISTP) ha arrancat aquest dijous a Valncia amb una crida a motivar a les futures generacions i a "repensar" el paper dels docents a partir de les experincies que van deixar les classes a distncia durant la pandmia, sense centrar-se únicament en les noves tecnologies.

   El punt de partida del frum, en la seua dotzena edició després de l'última celebrada online en 2020 als Estats Units, és com poden els governs i sindicats docents anticipar-se als desafiaments del futur i millorar l'equitat de l'alumnat. Les sessions giren sobre tres temes: el potencial pedaggic de les tecnologies digitals, els sistemes escolars per a aconseguir comunitats més inclusives i el paper de l'educació per a aconseguir un futur sostenible.

   En la inauguració de l'esdeveniment, que acull aquest dijous i divendres el Palau de les Arts, la ministra d'Educació, Pilar Alegria, ha subratllat que "la presencialitat és fonamental" a les aules, sobretot en les primeres etapes, i que "les noves formes d'ensenyament assajades en la pandmia han vingut per a quedar-se".

   A sí, ha reconegut que l'educació a distncia no pot substituir "els somriures entre alumnes i professors" i que molts collegis i alumnes van viure els confinaments amb dificultats per falta de recursos. Per a ha reafirmat la "necessitat imperiosa" de dissenyar polítiques educatives basades en l'equitat.

   Com a balan, Alegria ha exposat que encara s'analitzen les conseqüncies de la pandmia en l'mbit educatiu i ha repetit el seu agrament al "esfor heroic" dels professors per seguir ensenyant a milions de xiquets confinats. "A Espanya estem especialment orgullosos: el seu compromís i determinació va fer possible que la reobertura de les escoles fora molt rpida", ha proclamat.

   De cara al futur ha advocat per potenciar l'educació en valors com la convivncia democrtica, la cura al planeta, la cohesió social i "per descomptat" la igualtat entre dones i homes. Són objectius que ha assegurat que arreplega la "ambiciosa" reforma educativa que impulsa el Govern, un projecte que ha defs davant els ministres i sindicats docents d'altres pasos assistents al frum.

   Després de reconéixer que aquesta reforma ha generat "un acalorat debat polític i social", Alegria ha assegurat que arreplega moltes recomanacions d'institucions internacionals com l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econmics (OCDE) i que el Govern vol "seguir aprenent de les millors prctiques".

   Ha ressaltat a més la "intensa" modernització de la FP i la millora "substancial" de la formació dels docents, tant en la universitat com al llarg de la seua carrera, com "el canvi més important en la professió en els últims 40 anys". "Només amb un professorat motivat i ben format ser possible el canvi educatiu que el nostre sistema necessita", ha confiat.

NO NOMÉS PASSAR AL DIGITAL

   Per la seua banda, el secretari general de l'OCDE, Mathias Cormann, ha animat a "aprofitar aquest moment de recuperació" per a generar noves oportunitats per als jóvens, per ha fet notar que l'educació "no solament es basa a passar al digital" perqu durant la pandmia va haver-hi aspectes negatius com el "cansament" de les pantalles o la falta de recursos.

   "Hi ha prctiques que s'han transformat més enll de la crisi: hem de repensar el paper dels professors per a veure de veres quin és el seu potencial a les escoles", ha exposat, i ha advocat per millorar l'empleabilitat dels alumnes perqu "hi ha persones que acaben els estudis secundaris i tenen problemes per a trobar treball".

   I, després de defendre que el coneixement ajude un futur sostenible", el mandatari de l'OCDE ha assenyalat que "els estudiants treballen en un món obert i les biblioteques no tenen el monopoli de l'educació", ja que hui en dia també aprenen en les xarxes.

   Com a presidenta de la cimera, Susan Hopgood ha apuntat que la pandmia demostra que els sistemes educatius més "resilients" van ser els que millor es van adaptar, per ha recordat que encara "no ha acabat". "El futur dels nostres joves mai ha sigut tan important", ha advertit, ja que "tot el pes recau en els xiquets".

   Per a ha afirmat que el repte és aconseguir que l'alumnat "seguisca sent optimista en el futur" i no caiga en "el pessimisme, la desesperació i la ignorncia". "Sabem que els estudiants necessiten alguna cosa millor i nosaltres som el pont", ha insistit.

DOCNCIA EMPODERADA

   En representació dels sindicats, el secretari general de la federació Education International, David Edwards, ha assenyalat que a pesar de les crisis globals, "el poder i optimisme inherents a l'educació sempre brindaran esperana". "La recuperació després de la pandmia solament tindr lloc si centrem l'educació de qualitat", ha avisat, a més d'advocar per una docncia "empoderada" que impulse eixa transformació i per una aliana "slida" amb els governs.

   En la seua intervenció, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha agrat que Valncia aculla aquest esdeveniment internacional en "temps disruptivos" davant els quals l'educació pot servir de "ascensor social" per a projectar talent i "tancar el pas a perills del segle XXI" com el populisme i l'antidemocrcia.

   Puig ha apuntat assignatures pendents per a aquesta "dcada d'oportunitats", com garantir l'educació universal perqu cada dia sense ella és un "fracs global", vertebrar les societats , cosir les bretxes entre l'oferta i les necessitats laborals o digitalitzar la docncia. Ha defs a més la "conscincia lingüística", recalcant que "el soroll interessat o la productivitat mal entesa" no ha de distorsionar la necessitat d'aprendre diverses llengües.