La comèdia 'Les que tiren del carro' obri nou exercici en Sala Russafa amb "compromís i sororidad"

   VALÈNCIA, 14 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La Sala Russafa de València reprèn la seua activitat després de l'aturada estival amb la seua tradicional col·laboració amb Russafa Escènica-Festival de Tardor, iniciativa a la qual recolza des dels seus inicis i amb la qual programa enguany la comèdia 'Les que tiren del carro'.

    Del 17 al 20 de setembre, en el teatre del popular barri valencià podrà veure's esta creació de Reyes Ruiz, una coproducció de Pati de Veïnes i Frescultura que retrata la desconeguda lluita veïnal que van impulsar les dones que van arribar del camp als extraradis de les grans ciutats.

   En els anys 60 i 70 del segle passat, el moviment migratori intern va portar a joves parelles i famílies a buscar un futur millor abandonant les zones rurals. Però el somni que perseguien es va xocar amb una realitat: carrers sense asfaltar, blocs de cases aïllats, sense col·legis, ambulatoris, tendes o transport públic. Un panorama desalentador que elles van aconseguir transformar.

   "Quan vaig veure la pel·lícula 'El 47' em vaig acabar de decidir a fer una cosa amb tota la documentació que havia estat consultant, documentals com 'Elles en la ciutat' o 'Per mi i per totes les meues companyes'. El protagonista en esta pel·lícula tornava a ser un home, quan el de segrestar un autobús per a aconseguir que el transport públic arribara a les zones perifèriques de Barcelona ja ho havia fet abans una dona, Maruja Ruiz, en un altre barri", argumenta, en un comunicat, la dramaturga i directora Reyes Ruiz, qui progressivament s'ha anat especialitzant a explicar històries que recreen universos femenins.

    "Crec que és important que les dones estiguem sobre l'escenari i en totes les facetes de la creació escènica, les noves generacions estan trencant moltes barreres. Però el més important és que s'expliquen les històries de dones que s'han silenciat", explica Ruiz qui, a més, gaudix especialment en treballar amb actrius que se situen en esta franja d'edat en què semblen tornar-se invisibles, malgrat el seu talent.

   En esta ocasió, les experimentades Mª José Peris i Silvia Rico són les coprotagonistes junt amb María Minaya, més jove. Un elenc perfecte per a mostrar la sororidad intergeneracional que es va establir entre els qui arribaven al que havien imaginat com un paradís i, en comptes de quedar-se de braços creuats davant de la crua realitat, van lluitar per a transformar les ciutats.

    "Subvertien el rol, la qual cosa s'esperava d'una dona. Però elles ho veien com una extensió més del seu treball per a cuidar del domèstic, de la seua família i la seua casa perquè els seus companys estaven treballant tot el dia fora", comenta la dramaturga sobre una valentia que les va portar a enfrontar-se a les forces de seguretat, a la burocràcia o al poder, "i en moltes ocasions rebien càstigs més severs perquè es considerava que l'activisme no era propi d'una dona", remarca Ruiz.

   En el to de comèdia que caracteritza les creacions d'aquesta autora i directora d'escena, prenent com a referència fets reals, però amb personatges i històries de ficció, Les que tiren del carro mostra una galeria de dones humils que podrien haver sigut les veïnes o familiars de qualsevol espectador.