Descobreixen una important ruta migratòria de neurones joves en el cervell de xiquets i xiquetes nounats

   VALNCIA, 29 Feb. (EUROPA PRESS) -

   Un estudi publicat en 'Nature', amb destacada participació de la Universitat de Valncia, ha identificat en el cervell hum infantil una ruta de migració neuronal que s'estén des del ventricle lateral, on naixen aquestes cllules, fins al mateix crtex entorrinal, rea interconnectada amb les regions on es consoliden la memria i l'aprenentatge.

    Allí les neurones es mantenen joves i silents en espera de senyals que els indusquen a madurar, i aporten plasticitat al cervell hum. Aquesta via de migració comena a meitat de la gestació i es manté fins als dos o tres anys d'edat del xiquet.

   La cincia va descobrir fa relativament poc temps que la producció, migració i integració de les neurones joves al sistema nerviós no cessava en el moment del naixement, com es considerava anteriorment, sinó que determinades regions, molt limitades, mantenen aquesta capacitat postnatalment. L'article que ara publica 'Nature' descriu una nova ruta migratria, desconeguda fins ara, que s'inicia al cervell del fetus una vegada avanada la gestació, i que es manté fins als 2-3 anys d'edat del xiquet.

   Durant aquesta etapa, les cllules segueixen el seu curs a través del lbul temporal fins a arribar a integrar-se a l'escora entorínica mateix, una zona mpliament interconnectada que participa en l'afianament i l'estabilització de la memria i l'aprenentatge. Allí romanen immadures i silents en espera de senyals que els activen per a la seua maduració final amb l'objectiu de complir una missió ja concreta.

   Aquest procés contribuir a aportar al cervell la plasticitat necessria per adaptar-se a les experincies a les quals l'individu s'haur d'enfrontar al llarg de la vida.

   "Els canvis hormonals en l'adolescncia, una lesió, l'aprenentatge de noves tasques o qualsevol tipus d'experincia provoquen senyals interns i externs que activen les neurones i aporten plasticitat al cervell", explica en un comunicat Vicente Herranz Pérez (Dep. Biologia Cellular, Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de Valncia) i membre de l'equip que signa l'article.

   "Buscvem proves de l'existncia de neurones joves a l'hipocamp hum i ens va sorprendre el seu acusat declivi entre el naixement i els dos anys", comenta al seu torn José Manuel García Verdugo, catedrtic de Biologia Cellular, investigador en l'Institut Cavanilles (ICBiBE) de la Universitat de Valncia i cofirmant de l'article.

   "No obstant aix, vam poder observar un important flux de neurones immadures que confluen en l'escora entorínica. La morfologia, l'expressió de marcadors, la distribució i l'orientació, l'estructura i la localització anatmica indicaven la presncia d'un important corrent migratori neuronal postnatal al cervell hum", afegeix.

   Aquest grup de recerca ja ha participat anteriorment en la descripció d'altres rutes migratries al cervell hum durant la infantesa primerenca. En aquest nou estudi s'han utilitzat tcniques d'immunotinció, microscpia electrnica i seqüenciació d'ARN d'un sol nucli; i s'han analitzat mostres del lbul temporal de més de 50 donants en edats de gestació tardana i de primera infncia.

   "Aquesta metodologia ens ha permés reconixer la identitat d'aquestes cllules, el seu origen i el seu destí", explica Vicente Herranz Pérez. "Un aspecte molt interessant és que aquesta població de neurones, detectades en humans, no l'hem trobada en espcies molt prximes a nosaltres, com els macacos, cosa que ens fa pensar que és un tret distintiu de l'espcie humana", conclou.

PISTES PER A INVESTIGAR

   A més de contribuir a l'avan del coneixement en el camp de la neurognesi, aquesta troballa aporta noves pistes per continuar investigant en diverses línies. D'una banda, dóna suport a la idea de la importncia de la plasticitat dels circuits neuronals. "L'arribada tardana d'aquestes neurones joves a les zones on es consoliden la memria i l'aprenentatge es produeix durant la primera infncia, quan les interaccions del xiquet amb el seu entorn són molt actives", relaciona l'article.

   D'altra banda, el treball recorre a la literatura científica sobre la prdua preco de les neurones localitzades en aquesta regió en la malaltia d'Alzheimer -fet acreditat ja per diferents informes-, per suggerir la possible relació entre l'alteració en l'arribada d'aquest tipus de cllules al crtex entorrinal i aquesta patologia neurodegenerativa.

ZONES AFECTADES PER L'ALZHEIMER

    "L'escora entorrinal és una de les primeres zones afectades per l'Alzheimer i aix fa que ens preguntem si les neurones que es queden pel camí, o aquelles que no maduren correctament, podrien estar predisposant al desenvolupament d'aquesta malaltia", suggereix José Manuel García Verdugo.

   La publicació d'aquest treball coincideix en el temps amb un altre estudi internacional, en qu participa el mateix equip de l'ICBiBE, que descriu en la revista Neuron (Cell Press) l'origen de certes neurones excitatries immadures presents en una regió de l'amígdala cerebral -zona relacionada amb les emocions, la por i l'ansietat-, aquesta vegada tant de ratolins joves com humans.

   El treball, centrat també en els processos de migració i maduració neuronal, resol que aquestes neurones no es produeixen per neurognesi postnatal -com es pensava pel fet de tractar-se de cllules encara immadures-, sinó que es generen durant la gestació a l'embrió i retarden la maduració fins a l'adolescncia primerenca, i queden en reps fins a aquesta etapa del desenvolupament.

   "Durant l'edat juvenil, la majoria de les cllules d'aquesta regió experimenten la seua maduració estructural i fisiolgica, i un subconjunt migren a regions properes i s'activen davant de diversos estímuls, cosa que podria relacionar-les amb mecanismes de plasticitat", assenyala Lucía I. Torrijos Saiz, membre de l'equip de recerca de l'ICBiBE i també cofirmant de l'article en Neuron.

   "La rellevncia que tenen les similituds trobades entre ratolins i humans rau en que s'ha obtingut un model animal més accessible per a l'estudi d'aquesta zona del cervell, les alteracions del qual podrien estar involucrades en l'aparició de trastorns de l'espectre autista, tal com ja s'hi va suggerir el 2019 (Nature Communications)", afegeix la investigadora.

   Les dues troballes semblen donar mostra de la importncia creixent dels processos de migració i maduració neuronal a l'hora d'avanar en el coneixement del sistema nerviós hum.

   "El futur passa per comprendre millor la dinmica d'aquest tipus de neurones immadures; necessitem conixer com s'integren als circuits preexistents i quins factors fan que es transformen en cllules madures", avana García Verdugo. "Potser, quan siguem capaos d'identificar noves poblacions de neurones immadures en altres regions ens haurem de replantejar la nostra comprensió actual dels mecanismes de plasticitat i del funcionament del cervell hum", conclou el científic.