Els pressupostos de la Generalitat per a 2024 ascendeixen a 29.732 milions d'euros, un 4,55% més que el 2023

   VALNCIA, 30 Oct. (EUROPA PRESS) -

   L'avantprojecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2024 ascendeix a 29.732 milions d'euros, 1.294 milions més que en 2023 (un 4,55% més). El pressupost no financer, conegut com el "gasto real" passa dels 22.164 milions de 2023 als 22.670 milions de 2024.

   Així ho ha avanat la consellera d'Hisenda, Economia i Administracions Públiques, Ruth Merino, que ha presentat els seus primers comptes i també les primeres del Consell que compartixen PPCV i Vox: "Hem aconseguit fer més amb menys".

   En l'avantprojecte de 2024, per consellerias, la que té un major pressupost és Sanitat, amb 8.504,2 milions, seguida d'Educació, Universitats i Ocupació amb 6.871,3 i Igualtat i Servicis Socials amb 2.811,4. El servici del deute ascendeix a 7.948,3 milions.

   La resta de departaments estan tots per davall dels mil milions d'euros: Justícia i Interior té 760,8 milions; Medi ambient, Aigua i Infraestructures, 633,6; Innovació, Indústria, Comer i Turisme, 530,2; Hisenda, Economia i Administració Pública, 469,8; Agricultura, Ramaderia i Pesca, 344,5; Cultura i Esport, 220,8 i Presidncia, quasi 184 milions.

   A més, Les Corts reben 39,25 milions; la Sindicatura de Comptes, 10,32; la de Greuges, 4,24; l'Acadmia Valenciana de la Llengua, 3,9 milions; el Consell Jurídic Consultiu, 3,38 i el Consell Valenci de Cultura, 1,62.

"NO ENS ANEM A INVENTAR RES"

   En general, la consellera d'Hisenda ha presentat "uns pressupostos realistes, que no estan adulterats amb partides fictícies i estan basats en informes rigorosos i dades certes", per la qual cosa ha garantit que s'executaran al llarg de 2024. "No ens anem a inventar res", ha recalcat, i ha explicat que van avanar uns pressupostos "durs en la seua elaboració" i no en el resultat.

   Merino ha destacat que no hi ha retallades en els servicis fonamentals, encara que solament ha desgranat els comptes de Sanitat, Educació i Servicis Socials i ha emplaat a esperar la presentació dels nombres de cada conselleria.

   "Estem cansats per molt satisfets: hem aconseguit fer més amb menys", ha manifestat, per a deixar clar que "l'important és el que vé a partir de l'1 de gener" en l'execució. A més, ha ressaltat que s'hagen presentat un dia abans que vena el termini i ha negat que hi haja hagut "conflictes interns" o "sobresalts" en l'elaboració, per la qual cosa ha agrat la collaboració dels consellers i els seus equips en aquest "únic govern que treballa unit".

   Aix sí, ha explicat que han hagut d'elaborar els pressupostos amb dos condicionants: la xifra "sagnant" de deute per damunt de 57.000 milions d'euros, que creix un 20% en un any i se suma als interessos d'aquest deute que augmenten un 112% en 2024 fins el 870 milions, i la "falta de resposta" per part del Govern a l'hora d'aportar informació sobre les entrega de compte o la liquidació del sistema de finanament autonmic. "Hem elaborat els pressupostos a la plalpa", ha illustrat.

   "És un govern en funcions que no funciona quan no li interessa (...) Pareix que est més ocupat en un altre tipus de negociacions", ha denunciat, recordant que en 2019 sí va proporcionar aquestes dades i que l'AIReF li ha "enlletgit" que no ho faa i li ha instat a convocar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). És alguna cosa que ha assegurat que va demanar a principis de setembre a la ministra M Jesús Montero, en una carta en la qual també va mostrar la seua preocupació per "un sistema de finanament que ens penalitza any rere any".

LES CONSELLERIES DISPOSARAN DE ROMANENTS DE FONS EUROPEUS

   Respecte als gastos, Merino ha explicat que els romanents dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resilincia (MRR) pendents d'executar a cap d'any --el passat 30 de setembre ascendien a 1.176 milions d'euros-- s'incorporaran al pressupost, amb el que les consellerias disposaran de més diners per a gastar al llarg de 2024.

   Per conselleries, en Sanitat, la portaveu ha destacat que presenta el major pressupost de la seua histria i refora partides com a Atenció Primria, amb una direcció específica i un ter del total d'aquest departament. A més, les polítiques de salut mental creixen en 20 milions fins a un total de 142 i es creen noves ajudes a empreses del Tercer Sector per 1,5 milions

   En Educació ha ressaltat que els diners destinats a concerts puja un 4,9% fins el 715 milions, que els recursos per a formació del professorat s'incrementen un 11% o que els fons per a inclusió educativa augmenten un 10%. Dit aix, ha remarcat que es manté "l'aposta pel plurilingüisme en les aules" sense "cap reculada en la promoció del valenci".

   I en Servicis Socials ha posat en valor l'augment del 13,6% de la partida per a atenció primria i dependncia, la creació de 1.200 places per a majors en centres sociosanitaris, l'increment del 0,6% en la renda valenciana d'inclusió fins el 288 milions. També ha destacat que els fons per a polítiques d'igualtat i suport a víctimes de violncia masclista pugen de 26 a 36 milions, un 38% més.

BAIXA EL PRESSUPOST D'ALTRES CONSELLERIAS

   Quant a la resta de consellerias, Merino ha insistit que cada conseller presentar "en breu" els seus comptes al detall i ha confirmat que la que dirigeix, Hisenda, sí ha baixat el seu pressupost respecte al de 2023 sense "retallades en el capítol I" de personal.

   "El pressupost d'algunes (conselleries) baixa en xifres absolutes i en percentatge (...) Ens hem ajustat a la realitat perqu no anem a prometre coses que no anem a complir", ha exposat, encara que ha volgut deixar clar que "cada conseller té clar" per qu s'han redut algunes partides "en funció de ser rigorosos i de no mentir".

   D'altra banda, la portaveu ha indicat que encara no tenen disponibles els nombres territorializados per províncies i que estan "en aix", tampoc ha concretat les xifres d'inversions i ha garantit que no s'ha "eliminat cap ens" del sector públic instrumental sinó que s'ha redut el gasto un 7,7% per a 2024 i s'analitzar qu "sobra" amb més profunditat. També ha destacat que el nou sistema Nefis d'elaboració dels comptes agilitzar la gestió del pressupost.

   Preguntada per la inclusió del Fons de Garantia Assistencial (FOGA) en el pressupost, després que el ple del Consell d'aquest dilluns haja acordat reclamar al Govern 926 milions per a compensar el gasto derivat de l'atenció sanitria a pacients desplaats d'altres comunitats i estrangers, ha defs que tenen "dret" a demanar-ho i que s'inclou com ingrés perqu és una quantitat "quantificada". "No és simplement pintar una xifra sense més", ha aclarit.

   Previ a la compareixena, Merino ha passat pels Corts, on ha presentat els comptes als grups parlamentaris i a la presidenta, Llanos Massó. La consellera ha agrat al personal de la Conselleria el "treball que ha sigut dur" i ha destacat que "el treball ha sigut molt bo".