VALNCIA, 27 Feb. (EUROPA PRESS) -
Catalin Stefan est convenut que la seua família va ser de les últimes a deixar l'edifici en flames de Campanar el dia de l'incendi, i ho va fer després d'avisar-los ell que isqueren "rapidíssim" després de veure, a través d'uns vídeos, la rapidesa amb la qual avanaven les flames.
Ara es mentaliza per a "comenar de zero" en el nou pis que l'Ajuntament de Valncia ha posat a la disposició dels afectats, al barri de Safranar, i del que ha rebut avís per a entrar i arreplegar les claus, i al que es traslladar amb la seua dona, que és l'administradora de la finca afectada, i els seus dos fills xicotets. Un edifici en la porta del qual d'entrada hi ha un cartell amb un dibuix infantil i un missatge: "Molt nim. Sara".
"Ens han citat a les 12.00 per a lliurar la clau. Sabíem des d'ahir que hi havia persones a les quals ja els havien anomenat i que hi ha una prioritat: les famílies que tenen xiquets xicotets o persones majors i, a partir d'ací, anir un darrere d'un altra i bé, a poc a poc ens van allotjant a tots els vens", ha indicat aquest afectat, que treballa en un despatx a uns cinc minuts d'on estava el seu habitatge de Campanar i que va ser dels primers a avisar als bombers, després de rebre l'alerta d'un veí que s'estava cremant un apartament de la seua finca.
Llavors va avisar als bombers i assegura que va ser el segon a fer-ho. "Vaig cridar a la meua mare i li vaig dir 'mira a veure si ix fum, si hi ha problemes'. Al principi no veia res, solament un poc de cendra que aterrava en la nostra terrassa. Li vaig dir que tancara la porta i les finestres. Al principi es van quedar a casa, per després em van manar un vídeo. Després de deu minuts, les flames s'estaven propagant per la faana, per d'una forma brutal, brutal, brutal", ha detallat.
En aquest moment, es van espantar "molt" i es van anar rpidament a casa. "Els vaig cridar pel camí cridant que isqueren, per rapidíssim, rapidíssim. I la veritat és que van eixir entre les últimes persones. De fet, Julián estava ja a baix amb diversos vens, i després d'ells crec que no va eixir ningú més", ha explicat.
"MOLT MAL, MOLT MALAMENT"
Ara es troba "molt mal, molt mal", perqu ja saben qui són les deu víctimes mortals, i estan de reunions per a veure "com es va a reconstruir" la situació. Ahir mateix, va arreplegar a la seua esposa, l'administradora, que va acompanyar al conserge Julián a Madrid --el que va ajudar a desallotjar als vens pujant als pisos i cridant porta a porta--, on li van fer "un homenatge".
No obstant aix, afirma que ara senten "estabilitat" en poder estar a una casa, perqu els van dir que podien estar a l'hotel fins al dia 29 i no sabien exactament qu anava a passar després. En aquest punt, ha agrat el treball de les autoritats que s'ha implicat, dels vens i de les empreses que s'han bolcat amb tots els afectats.
"Amb aquest desastre la veritat és que tothom ha sigut molt solidari i cal seguir així perqu la veritat és que és una desgrcia i esperem que prompte", ha dit, veure "una altra vegada les nostres cases allí i que visquem de forma tranquilla".
"NI EN ELS PITJORS SOMNIS"
De fet, ha dit que no pot creure's "com un edifici tan gran s'ha cremat en menys d'una hora, que estava engolit per les flames". "És impressionant; aix crec que no s'ho podria haver imaginat ningú, ni en els pitjors somnis, de deb, és alguna cosa impressionant", ha insistit.
En tot cas, ha recalcat que estan amb vida, que és "el més important". "Les coses personals... val, per cal mentalizarse comencem de zero, bé, ara ja no perqu tenim una casa, almenys ja sabem que tenim un habitatge on podem viure tranquils", ha dit, i ha afegit que "a poc a poc i amb l'ajuda de tot el món entrem en normalitat", alguna cosa pel que s'ha mostrat "molt agrat". També perqu el seu consolat, el de Romania, els ha contactat per a anar a fer la documentació necessria quan vulguen.
Jair Vegas és una altra vena de l'edifici arrasat, que s'ha acostat a Safranar, encara que a ella encara no li van a donar l'habitatge. Per treballa a prop i ha decidit anar a veure la que ser la seua nova casa durant un temps, i a la qual espera entrar "com més prompte millor", encara que siga per als tres mesos que podran estar, amb possibilitat de prrroga. "Estic assimilant-ho; bastant trist alhora que un poc positiva perqu grcies a Déu no estava allí dins i no vaig viure tampoc la situació, l'horror d'haver d'eixir corrent", ha descrit.
LA BALCONADA DES DEL QUAL VA SALTAR EL BOMBER
De fet, Jair vivia a la porta 13, des de la balconada de la qual va saltar el bomber al carrer per a evitar que li aconseguiren les flames i va resultar ferit. "Estava fóra i em va cridar un amic que viu just enfront i m'estava explicant el que estava passant; jo no podia creure-m'ho i estava en un estat molt nerviós, plorant i vaig anar cap all", ha detallat, encara que el conserge li va demanar que no ho fera. En anar-se del lloc, després de veure tot "l'horror" que s'estava vivint, no podia recordar on havia aparcat.
"Al final et sents buida; he d'agrair que estic viva, que ho puc explicar i que no vaig viure la situació d'estar dins de la meua casa perqu m'haguera enxampat segur allí dins, i puc agrair que, al final, la qual cosa he perdut és tot per és material, ja que vaig eixir amb el posat", ha descrit. "L'única cosa que no he perdut és el DNI i la documentació perqu la porte damunt sempre", ha detallat, i ha afegit: "He perdut tot, per és el que diem, hem perdut tots tot, per tot era material".
El que més li dol són les víctimes i la "catstrofe" que encara no es pot creure del tot: "En qüestió de mitja hora m'han dit que la finca estava en flames per estic viva, puc explicar-ho, estic ací i tampoc estava dins per a haver de viure aquest situació horrible" que van viure els seus vens que van escapar corrent, ha dit i s'ha mostrat molt agrada amb tothom que s'ha bolcat a ajudar.