Espanya demana una resposta "més ràpida i ambiciosa" a la crisi energètica i accelerar la transició verda

   Insistix a gravar els beneficis extraordinaris del sector per a equilibrar l'impacte entre consumidors i indústria

   BRUSSEL·LES, 13 May. (EUROPA PRESS) -

   La ministra espanyola de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Sara Aagesen, ha defensat este dimecres que la Unió Europea ha d'actuar de forma "més ràpida" i "més ambiciosa" per a accelerar la transició energètica davant de la nova crisi derivada de la guerra a Orient Pròxim, amb una aposta per l'electrificació, les energies renovables i les xarxes que permeta reduir l'exposició europea a la volatilitat dels combustibles fòssils.

   "Hem d'estar millor preparats per a futures crisis. La realitat és que l'autonomia, la seguretat i la prosperitat dels nostres ciutadans, de la nostra economia i de les nostres indústries ha de basar-se en recursos propis. Per això el nostre suport ha de ser molt clar a l'electrificació, a les energies renovables i a les xarxes", ha afirmat la ministra abans de l'inici del Consell informal d'Energia de la UE a Nicòsia (Xipre).

   Aagesen ha subratllat que Europa torna a enfrontar-se a una "guerra fòssil" que afecta al conjunt del continent, per la qual cosa una part important de les discussions de la reunió estarà centrada en com afrontar esta situació i de quina manera pot respondre el bloc.

    "Tenim experiència des de l'any 2022. Ara tenim experiència amb el que estem patint ara mateix amb la guerra a Iran. Necessitem preparar-nos més ràpid. Hem de fer un poc més ambiciós i més ràpid a nivell europeu. Per això a Espanya nostre principal objectiu és com accelerar la transició energètica. Crec que hem de posar tots els elements sobre la taula ara", ha recalcat.

MÉS MARGE FISCAL I GRAVAMEN A ENERGÈTIQUES

   Entre les propostes plantejades per Espanya, la ministra ha defensat la creació de nous fons europeus per a accelerar inversions en electrificació, energies renovables i xarxes elèctriques, així com atorgar més marge fiscal als Estats membre per a impulsar este tipus de projectes i flexibilitzar entre sis i dotze mesos el termini d'execució dels fons europeus de recuperació destinats a la transició energètica.

   Aagesen també ha insistit en la necessitat d'una resposta comuna europea enfront dels possibles beneficis extraordinaris de les companyies energètiques derivats de l'actual crisi geopolítica, que permeta trobar un "equilibri" entre les empreses i els consumidors i indústries afectats per l'encariment de l'energia.

   "Volem abordar estos guanys. Crec que és una bona proposta. Necessitem tenir un enfocament equilibrat entre els consumidors i les indústries, que estan patint per esta crisi, i les empreses que probablement estan tenint un benefici extra en esta situació actual", ha afegit.

    Així mateix, ha recolzat que la resposta ha d'articular-se de forma coordinada a nivell europeu i no limitar-se només a refineries dins de la Unió Europea, sinó incloure també explotacions petrolieres fora del bloc comunitari que, segons ha assenyalat, estan obtenint també registrant guanys addicionals en l'actual context de crisi.

   Un altre dels temes del Consell serà l'emmagatzematge energètic i la seua integració en els mercats. En este punt, Aagesen ha destacat que Espanya compta amb un objectiu de 22,5 gigavats d'emmagatzematge el 2030 i ha avançat que presentarà "dins de molt poc" un objectiu de flexibilitat en línia amb les directrius europees.

   Aagesen ha defensat a més que Espanya es troba en una situació "més positiva" que altres socis europeus per la política energètica aplicada des del 2018, basada en un mix cada vegada més renovable.

   Segons ha explicat, des de llavors la potència eòlica i solar ha crescut un 150% a Espanya, la qual cosa ha permès reduir el pes del gas en la fixació del preu elèctric. "El 2018, el 75% de les hores estaven marcades pel gas. El 2026, en el que portem d'any, és menys del 10%", ha assenyalat.

   La ministra ha afirmat que esta evolució es tradueix en preus elèctrics "competitius" per als ciutadans i per a la indústria, i ha defensat que l'agenda de transició energètica és l'aposta d'Espanya.

   També ha posat en valor la capacitat de refí i d'entrada de gas del país, amb vuit refineries, plantes regasificadoras i connexions per gasoducte, la qual cosa, segons ha indicat, permet a Espanya integrar diferents productes, processar-los i maximitzar, per exemple, la producció de queroseno en un moment en el qual altres socis europeus afronten "tensions addicionals".