Fundació Bancaixa rendeix "l'homenatge que mereix" a Nassio Bayarri a una mostra que revisita 70 anys de llegat

   VALNCIA, 1 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La Fundació Bancaixa acull del 2 de mar al 16 de juny en la seua seu de Valncia l'exposició 'Nassio Bayarri', una mostra que "desplega" una retrospectiva del llegat de més de 70 anys de l'artista valenci per a rendir-li "l'homenatge que mereix" un any després de la seua defunció al gener del 2023.

   Integrada per 80 obres, la mostra revisita de manera no cronolgica la trajectria de Bayarri des de la dcada del 1950 fins als últims dies de la seua vida que va passar en el seu taller, on "va morir treballant". Inclou escultures, installacions, dibuixos, pintures, taules i collages, que permetran al públic contemplar algunes de les seues creacions més icniques, així com altres peces que es mostren per primera vegada, com el relleu en el qual treballa abans de la seua defunció.

   Junt amb les obres s'exposen esbossos, objectes i també cartes i poemes indits. A més, es projecta l'audiovisual 'Una conversa tranquilla amb Nassio Bayarri', produt per UPV Televisió i realitzat en el seu estudi en 2017. Amb motiu de la mostra, s'ha editat un catleg amb la reproducció de les peces, que s'acompanyen de textos descriptius del propi Bayarri i dels comissaris de l'exposició.

   En la presentació als mitjans de l'exposició, el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, acompanyat pels comissaris de la mostra, l'arquitecte Javier Domínguez i l'escultora Amparo Carbonell, ha ressaltat que aquest treball té "l'objectiu comú" de "donar a conixer en profunditat l'obra d'una figura imprescindible de l'art contemporani" i "acostar al visitant l'univers creatiu peculiar de Bayarri qui sempre va estar centrat en els dilemes existencials de l'ésser hum".

   "Aquesta exposició pretén ajudar a descobrir i gaudir la resposta plstica de Nassio Bayarri a aquest dilemes", ha postillat, i s'ha referit a l'artista com un "creador incansable". "En alguna ocasió va afirmar 'si pare me muic' i només la mort li va parar. Per el seu art seguir a l'abast de tots", ha sostingut.

   En aquest sentit, l'obra de Nassio Bayarri, considerat el pare del cosmoísme, reflecteix una permanent recerca per les qüestions més essencials de l'ésser hum. D'aquest plantejament sorgeix una producció artística que respon a l'experimentació amb tcniques, conceptes i materials diversos, com a cartons, guixos, fangs, fustes, pedres, cermica o metalls.

   "Era capa de dominar qualsevol matria", ha apuntat Carbonell, al mateix temps que Domínguez ha agregat que l'obra de l'escultor "va evolucionar durant 70 anys de professió" i "sempre es va anticipar enormement al seu temps". "Era una persona activa i tremendament inquieta. (...) Era un visionari, probablement hui Bill Gates ho contractaria per als seus robots", ha bromejat.

"DESCOBRIR ALTRES MONS, ALTRES HISTRIES"

   L'obra de Nayarri est marcada pel protagonisme del cosmos i la figura humana, i revela a un artista que "era capa d'emprendre projectes que transformaren la societat, perqu estava convenut que a través de l'escultura podia transformar la societat i crear mons diferents", ha remarcat Carbonell. De fet, aquesta convicció li va conduir a integrar-se en collectius de gran rellevncia en el context espanyol de la postguerra, com el Grup Parpalló.

   "Parla de com estem condicionats a pensar i tracta de trencar aquest imatge de l'espai que han establit com a correcta", ha destacat, alhora que ha subratllat que "pretén que ens sentim part del seu cosmos". "Estava convenut que ell era qui havia de mostrar als mortals que pertanyem a un espai que tenia una altra dimensió", ha exposat.

   En aquesta línia, Domínguez ha recalcat que Bayarri "cercava dibuixar els somnis", li agradava "provocar i debatre" i tractava de "suggerir". "Em recorda a Machado quan diu 'Només el poeta pot mirar el que est lluny dins de l'nima'. A ell li agradava pensar que pots descobrir altres mons, altres histries", ha expressat.

   Pertanyent a una família "tremendament catlica", l'artista "va voler acabar amb els dogmatismes" i va tenir "una ment molt més oberta" que li va portar a "bussejar a tot arreu". En aquest punt, el comissari de la mostra ha esmentat les escultures de 'Adán i Eva', en les quals "no hi ha ni la més mínima referncia visual al relat judeocristi". "Utilitza el relat bíblic per a plantejar-se i qüestionar-se la creació de l'univers", ha explicat.

GRANS INFLUNCIES EN L'OBRA DE BAYARRI

   L'obra de Nassio Bayarri inclou nombroses referncies a la mitologia clssica grecorromana i beu, al seu torn, dels treballs de pintors espanyols com Picasso o Goya. El primer va constituir per a l'artista valenci una de les seues escasses fonts d'informació sobre les avantguardes i un dels guies inicials en la seua primera etapa. Per la seua banda, l'obra de Goya forma part essencial de la iconografia i tendncia a l'abstracció dels personatges humanoides de Bayarri.

   D'aquesta forma, l'aventura cosmoísta del valenci no pot entendre's al marge de la influncia d'aquest "esperit de rebellia" dels seus principals referents: la curiositat per la mitologia, la religió, la superstició i la recerca del més enll sense els dogmes judeocristians.

   Plató és una altra de les figures clau per a entendre l'obra de Nassio Bayarri, doncs se serveix de la seua filosofia per a establir la relació entre el món de les idees i el món sensible. L'exploració cosmoísta de l'escultor té cert parallelisme amb la recerca platnica de l'origen del món sensible, assimilant interpretacions de l'atomisme i del pitagorisme, de les quals hereta la passió pels nombres i els objectes geomtrics.

VINCULACIÓ AMB VALNCIA

   Amparo Carbonell ha ressaltat la vinculació de Nassio Bayarri amb Valncia, doncs ha assegurat que "quan arribes a la ciutat, entres per on entres, sempre et rep una escultura de l'artista". "I és molt difícil fer un recorregut per Valncia sense trobar-te una pea de Nassio. És un orgull que té aquesta ciutat", ha exposat.

   Així, ha afirmat que l'artista, "sempre molt provocador", mostrava personatges "molt lligats" a la ciutat i a la seua histria, com usias March o Blasco Ibáñez, ja que "es preocupava per posar en valor la seua cultura". "En la seua prpia obra tenia la sensació de que hi havia un horitzó com el de Valncia, en el qual veiem el mar, és un horitzó canviant i amb infinites possibilitats", ha agregat.

   D'altra banda, Javier Domínguez ha asseverat que Bayarri "sempre va mantenir una relació molt cordial amb l'arquitectura", i "es va preocupar per aquest presncia en el paisatge urb".