Identifiquen un mecanisme "clau" en la degeneració de les neurones motores en ELA

   ALACANT, 30 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Un equip de l'Institut de Neurociències (IN), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Miguel Hernández (UMH), ha identificat que l'autofàgia mediata per xaperones --un sistema cel·lular de neteja selectiva de proteïnes-- està significativament reduïda en pacients d'ELA. La troballa, publicada en la revista 'Acta Neuropathologica Communications', situa este sistema com una possible diana terapèutica per a frenar la progressió de la malaltia.

   Les neurones motores controlen els moviments voluntaris i involuntaris a través d'impulsos que transmeten des del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal) cap a músculs i glàndules. Estes cèl·lules són especialment vulnerables en l'ELA.

   En més del 90% dels casos, acumulen una proteïna anomenada TDP-43 anara de la seua localització habitual, formant agregats tòxics. L'organisme disposa de mecanismes per a evitar esta acumulació com l'autofàgia, un sistema de neteja i reciclatge cel·lular. No obstant això, no tots els tipus d'autofàgia funcionen igual. Mentre que la macroautofàgia actua com un sistema general d'eliminació de residus, l'autofàgia mediata per xaperones és altament selectiva i s'encarrega de degradar proteïnes concretes com la TDP-43.

   Per a analitzar el procés, els investigadors van utilitzar teixit de medul·la espinal procedent de pacients inclosos en assajos clínics realitzats per l'equip de científics del IN i l'Institut Murcià d'Investigació Biosanitària Pascual Parrilla (IMIB), així com mostres de control de donants sense malaltia. Mitjançant tècniques d'immunohistoquímica i immunofluorescència, van avaluar la presència de LAMP2A, una proteïna que actua com a indicador de l'activitat de l'autofàgia mediata per xaperones.

   Els resultats mostren que les neurones motores sanes presenten una alta activitat d'aquest sistema, mentre que, en els pacients amb ELA, esta activitat està notablement reduïda. "Les dades indiquen que l'activitat de l'autofàgia mediata per xaperones està clarament disminuïda en les neurones motores dels pacients amb ELA", explica Daniel Garrigós García, primer autor de l'article.

   En esta línia, Salvador Martínez, director del laboratori Neurobiologia de les malalties mentals, neurodegeneratives i neurooncològiques en el IN, destaca: "En el nostre article hem descrit que les motoneurones necessiten nivells molt alts d'autofàgia mediata per xaperones per a sobreviure. Quan este mecanisme disminuïx, com ocorre en l'ELA, són precisament estes cèl·lules les que primer patixen i acaben morint".

EQUILIBRI INTERN

   L'estudi, que compta amb la participació del Centre d'Investigació de l'Esport de la UMH i del IMIB, destaca el paper clau d'este mecanisme cel·lular per a mantindre l'equilibri intern de les neurones.

   Atés que la seua disfunció podria afavorir l'acumulació de proteïnes tòxiques, un dels trets característics de la malaltia, Salvador Martínez ressalta la necessitat de "identificar mecanismes cel·lulars implicats directament en la supervivència de les neurones per a avançar en noves estratègies terapèutiques".