Una investigación alerta de les pertorbacions que els incendis forestals causen en els ecosistemes marins

   VALNCIA, 26 Ene. (EUROPA PRESS) -

   Un article publicat en la revista 'Trends in Ecology & Evolution' pel Centre d'Investigacions sobre Desertificació --CIDE, UV-CSIC-GVA) i l'Institut Ecoaqua (ULPGC)-- proposa per primera vegada un marc conceptual per a l'estudi de l'ecologia del foc al medi marí. En concret, el treball alerta sobre les pertorbacions que provoquen els incendis forestals en els sistemes marins i planteja les principals idees i qüestions a resoldre des d'aquesta nova perspectiva d'estudi.

   Els incendis forestals són una de les principals pertorbacions ecolgiques de diversos ecosistemes terrestres com els boscos boreals, els boscos temperats, els matolls mediterranis, les sabanes tropicals i les praderies. En aquests ecosistemes, una part important dels subproductes generats pels incendis forestals --cendres, fum i sediments-- arriben a l'oce per via terrestre a través del vessament i dels rius, i, per via atmosfrica, per mitj d'aerosols.

   Amb el calfament global, les tendncies previsibles apunten a un augment de l'activitat d'incendis, la qual cosa es traduir en una "major deposició en els ecosistemes marins de materials relacionats amb els incendis forestals". No obstant aix, la comprensió de l'impacte d'aquestes pertorbacions en aquests ecosistemes, tant en la qualitat de l'aigua com en la biota marina, és encara anecdtica i requereix d'una major anlisi.

   "És esperable que els incendis forestals tinguen un impacte significatiu en l'ecologia dels oceans. Els subproductes dels incendis forestals augmentaran probablement el transport de nutrients de la terra al mar, alteraran la química marina i el cicle del carboni i els nutrients, així com la productivitat del fitoplncton, i tindran efectes en la biota ocenica", explica en un comunicat Juli G. Pausas, investigador del CSIC en el CIDE i líder d'aquest treball.

   Exemples destacats d'aquests efectes es troben a Indonsia, on els extensos incendis forestals del 1997 van provocar marees roges per tot l'arxiplag durant dos mesos i van donar lloc a una mortalitat significativa del fitoplncton, el zooplancton i els organismes bentónicos del fons del mar, així com dels corals en un tram de 400 quilmetres en les illes Mentawai. O durant els incendis australians del 2019 i 2020, quan els aerosols alliberats van iniciar una perllongada floració de fitoplncton a l'Oce Pacífic Sud, que va durar 4 mesos i va generar una gran fixació de carboni.

   Segons l'estudi, quantificar els efectes directes sobre peixos, corals i plncton permetria comprendre millor la dinmica dels ecosistemes marins després dels incendis, i ampliar així l'espectre d'anlisi. El treball també suggereix aprofundir en les respostes funcionals i adaptatives de les diferents espcies que ocupen aquests hbitats per a comprendre millor els mecanismes que mantenen la biodiversitat en els ecosistemes marins propensos al foc.

ELS OCEANS, "EMBORNALS DE LES EMISSIONS"

   Aproximadament el 6% del carboni segrestat en els sediments marins és d'origen pirogénico, és a dir, procedent dels compostos carbonizados generats durant els incendis que fluxen des del sl a través dels rius fins a aconseguir els oceans. "La deposició i acumulació d'aquests compostos tenen implicacions significatives per al cicle del carboni i funcionen com un embornal geolgic de carboni durant llargs períodes de temps", assegura Pauses.

   La quantificació del paper que exerceixen els microbis marins i el fitoplncton en la captura de les emissions de carboni procedents dels incendis forestals és també un camp d'investigació crucial, encara que poc explorat. Aprofundir en aquesta rea no solament milloraria la comprensió dels cicles biogeoquímics globals, sinó que ajudaria a afinar el balan global de carboni. "És essencial integrar aquest aspecte en els models globals del carboni i, al mateix temps, millorar la nostra capacitat per a quantificar la transferncia de carboni a l'oce a través del vessament i la sedimentació", explica Rodrigo Riera, investigador de Biocon de l'Institut Ecoaqua de la Universitat dels Palmells de Gran Canria.

   Per tot aix, "hem d'abordar l'ecologia del foc en el mig marí per a comprendre en profunditat l'impacte dels incendis forestals en el nostre planeta. Aix enriquiria el nostre coneixement dels sistemes interconnectats que constitueixen la Terra", conclou Pausas.

   L'estudi apareix publicat en la revista Trends in Ecology & Evolution per personal investigador del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de Valncia (UV) i la Generalitat Valenciana, en collaboració amb el Grup d'Investigació Biodiversitat i Conservació (Biocon) de l'Institut Ecoaqua (Universitat de Las Palmas de Gran Canria).