Joan Manuel Serrat, Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2024

   OVIEDO, 24 Abr. (EUROPA PRESS TELEVISIÓ) -

   El cantautor i compositor Joan Manuel Serrat ha sigut guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de les Arts 2024, primer dels vuit guardons internacionals que convoca enguany la Fundació Princesa d'Astúries i que compleixen amb aquesta la seua XLIV edició. El jurat ha llegit la resolució a les 12.00 hores a l'Hotel Barceló Oviedo Cervantes.

   Aquesta candidatura ha sigut proposada per Antonio Gutiérrez Vegara, exsecretari general de CCOO. En aquesta edició concorrien al guardó de les Arts un total de 50 candidatures de 21 nacionalitats.

   Joan Manuel Serrat va nàixer el 27 de desembre de 1943 a Barcelona. Llicenciat en Enginyeria Tècnica Agrícola, en la seua etapa universitària va començar a tenir major contacte amb el món de la música. El 1964 va gravar el seu primer disc, Una guitarra, i, després de formar part del grup Els Setze Jutges, es va estrenar com a intèrpret el 1965. Un any més tard va protagonitzar el seu primer recital en solitari al Palau de la Música de Barcelona, coincidint amb l'inici de l'època daurada de la nova cançó catalana, moviment artístic que va impulsar la música cantada en català amb esperit reivindicatiu en plena dictadura franquista.

   Ha posat música a poemes d'Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Federico García Lorca, Luis Cernuda, Pablo Neruda, Mario Benedetti i Eduardo Galeano, entre altres. Aquests poetes han influït en la seua pròpia creació musical, que també està marcada per altres gèneres, com el folklore català, la cobla espanyola, el tango, el bolero i el cancioner popular d'Iberoamèrica.

   El 1966 va publicar 'Ara que tinc vint anys i Cançó de matinada'. El 1968 va ser triat per a representar a Espanya en Eurovisió, però va renunciar al no poder cantar en català. Alguns dels seus discos, com 'Mediterráneo', 'En tránsito', 'Cada loco con su tema', 'Utopía', 'Banda sonora d'un temps, d'un país' o 'Mi niñez' estan considerats clàssics de la cançó d'autor.

   El 2003 va presentar Serrat simfònic, una selecció de les seues cançons i, després d'un parèntesi per motius de salut, va reaparèixer el 2005 amb l'espectacle Serrat 100 x 100. El 2007 va iniciar la seua primera gira amb Joaquín Sabina, 'Dos pájaros de un tiro', que realitzarien en dues ocasions més al llarg dels anys, i el 2010 va publicar 'Hijo de la luz y de la luna', un segon homenatge al poeta Miguel Hernández.

   El 2014 va publicar el recopilatori 'Antologia desordenada', amb el qual va commemorar els seus cinquanta anys sobre els escenaris i va emprendre una gira el 2015 de més de cent concerts. A aquesta li va seguir el tour per Espanya i Iberoamèrica 'El Gust és El nostre 20 Anys', versió del que va fer el 1996 amb Víctor Manuel, Ana Belén i Miguel Ríos. A l'abril del 2022 va iniciar a Nova York la seua última gira, 'El vici de cantar', amb la qual va anunciar que es retirava dels escenaris i que li va portar per desenes de ciutats d'Espanya i Iberoamèrica; un tour que va tancar amb tres últims concerts al desembre de 2022 al Palau Sant Jordi de Barcelona.

   Doctor honoris causa per diverses universitats espanyoles i iberoamericanes, Serrat ha sigut condecorat, a més d'Espanya, a Veneçuela, Argentina, França, Colòmbia, Xile, Equador, Uruguai, Perú i Mèxic. Medalla d'Or en les Belles arts (1994) i al Mèrit en el Treball (2006) d'Espanya, ha sigut reconegut amb la insígnia de l'Ordre d'Àguila Asteca de Mèxic (2010) i la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfonso X el Sabio del Govern d'Espanya (2022).

   Entre altres distincions, ha rebut el Premi Nacional de Músiques Actuals (2010), el Grammy Latino a la persona de l'any (2014) i el Premi Odèon d'Honor (Espanya, 2022). En 2023 va ser nomenat Fill Adoptiu d'Oriola i va rebre el Premi Advocats d'Atocha per la seua defensa dels drets humans.