La jutgessa de la dana, a Mazón: "Ningú li obliga a ser part de les diligències prèvies"

   VALÈNCIA, 4 Sep. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana ha contestat, a través d'una interlocutòria, a l'escrit de manifestacions realitzat per la defensa de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón, a qui trasllada que no és competència d'esta magistrada analitzar les hipòtesis que puga formular en relació amb la causa, de la qual subratlla que "pot apartar-se" si ho considera. "Si l'aforat estima que no hi ha gens que se li puga imputar, en bona lògica pot apartar-se del procediment, ningú li obliga a ser part de les presents diligències prèvies", assenyala.

   Així ho apunta en una interlocutòria en el qual contesta a la petició formulada per l'expresident, qui li va demanar que concretara si existix oberta alguna línia d'investigació o pendent d'obertura respecte d'una eventual responsabilitat penal per acció seua i, per al supòsit de no existir, que es faça constar expressament esta situació.

    Mazón al·legava en el seu escrit que no consta en la causa prova que impartira instruccions per a l'ES-Alert ni ordre de paralitzar els enviaments i analitzava 42 de les defuncions per a sostenir que no hi ha acreditat un "nexe causal individualitzat" entre una acció positiva seua i cap d'aquest morts, algunes amb posterioritat a les 20:11 hores, quan es va realitzar l'avís a la població, segons la seua argumentació.

    Per a la magistrada, este escrit de Mazón és "una extensa sol·licitud de sobreseïment" que va dirigida a un òrgan --del que és titular-- "que no és competent" per a adoptar aquesta decisió --perquè Mazón és aforat-- i formulada a més "per una persona que no ostenta la condició d'investigada". Sobre este tema, afirma que s'ha d'estar al ja resolt pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i per l'Audiència Provincial.

    Així, rebutja que es manté una "investigació personal prospectiva", alguna cosa que qualifica d'"afirmació hueca, sense confirme ni esment a diligència alguna que tinga tal caràcter" i manté que "confon" les diligències que poden afectar a un aforat amb una investigació sobre el mateix.

    "El que no pot pretendre la seua representació és que es convalide la facultat de personació a través del dictat d'una resolució no contemplada en el nostre ordenament processal", raona sobre el que considera una sol·licitud de sobreseïment, i recalca que, com ja va assenyalar el TSJCV, la jutgessa "pot i deu" seguir investigant.

   A més, sosté que la petició de la defensa és contrària als propis actes de Mazón, atès que "va sol·licitar en el seu moment que se li permetera la personació, la qual cosa només tindria utilitat a fi de proposar proves o intervenir en les acordades, o fins i tot expressar en el procediment de manera directa la seua versió del succeït i no a través d'un escrit de la seua representació". En tot cas, posa l'accent que la defensa va poder accedir a les actuacions el 15 de juny però no ho va fer fins a un mes i mig després: el 31 de juliol.

   En esta línia, recalca que la petició es basa en una "reiteració" del que ja va resoldre el TSJCV --que va rebutjar investigar al 'expresident'-- i en ella realitza una anàlisi dels missatges creuats entre el seu excap de gabintete, José Manuel Cuenca, i Salomé Pradas, l'exconsellera investigada, i l'eficàcia probatòria de la qual ja va resoldre l'alt tribunal.

"OCIÓS I IMPROCEDENT"

   Per això, considera "ociós i improcedent" incidir novament sobre dita extrema, al mateix temps que subratlla que s'ignora si este missatges són tots els existents en poder de Pradas que Cuenca tampoc ha aportat perquè van ser esborrats ni voluntàriament ho ha fet el propi Mazón.

    D'acord amb estos missatges i segons l'argument de Mazón, quedaria exclòs de responsabilitat en 42 defuncions que analitza en l'escrit. Sobre este tema, la jutgessa assenyala que ningú li obliga a realitzar esta relació de causalitat i que, si vol analitzar-la, "només al mateix concerneix".

    En esta línia, recalca que aquest hipòtesis expressades per l'expresident "no venen avalades per la declaració del propi interessat", del que subratlla que "ni ha declarat ni ha sol·licitat declarar". "La seua personació a l'empara de l'article 118 bis de la Lecrim, li va eximir de l'obligació de declarar com a testimoni", afig, però destaca que qüestió diferent és que la jutgessa "no puga compartir els postulats" que argumenta quan afecten a la generalitat de la causa.

    Mazón, segons arreplega la interlocutòria, va defensar que algunes de les víctimes, atenent al missatge de les 20:11 h d'evitar desplaçaments en tota la província de Valencia, "igualment haurien perit en els seus domicilis" i al·ludia, com a elements exculpatorios, bé al fet que una víctima va entrar en el garatge enfront d'una situació de perill i que va buscar protecció enfront del corrent; o que la decisió d'entrar al garatge va ser anterior a un hipotètic enviament situat sobre les 20:00 hores, o que algunes de les víctimes ja havien adoptat algunes mesures d'autoprotecció.

   No obstant això, afirma la jutgessa: "A ningú se li escapa que la falta d'avisos sobre el risc que assumia la població en baixar als garatges va resultar mortal" i sosté que "el desconeixement del gravíssim risc que estaven assumint les víctimes, la falta d'avisos adequats, i amb antelació suficient, és palesa i comuna precisament en tots els casos que s'esmenten en l'escrit".

    Per a la magistrada, Mazón "confon les accions in extremis de les víctimes o aquells que intentaven salvar les seues vides, amb mesures de salvaguarda i autoprotecció", que "mai van arribar a temps" i que, a més, "es van produir amb un contingut manifestament erroni i incomplet, com menys en el missatge de les 20:11 hores".

    La jutgessa afig no entendre "per què només es partix de l'Es Alert de les 20:11" i s'omet "tota referència" al de les 20:57, enviat a poblacions de quatre comarques: Horta Sud, Foia de Bunyol, Ribera Alta i Ribera Baixa i que "va ser més encertat en el seu contingut, ja que incloïa la recomanació de romandre en domicilis- 'confinament'-, i en concret, per a les zones i habitatges pròxims a rius i barrancs, incloïa la mesura d'estar allunyats dels mateixos -evacuació- i pujar a pisos elevats -allunyament-". No obstant això, recalca que va ser "summament tardà i no es va enviar a tota la província.

INCULPACIÓ PER A PRADAS

   D'altra banda, considera que la seua "tesi exculpatoria" es convertix en "inculpatoria" per a Pradas perquè "s'afirma que donava exactament igual enviar aquest missatge (evitar desplaçaments) que no enviar cap, que les defuncions s'haurien produït en la major part dels casos" i manté a més que l'afirmació que va ser consensuat "implica desconèixer, no només l'estructura, competències i funcionament del Cecopi, sinó igualment la seqüència d'elaboració del missatge" i la "intervenció i autorització directa" de Pradas.

    "No és només que no s'enviara cap missatge Es-Alert fins a les 20:11 h, retardat amb disquisicions jurídiques absurdes sobre el confinament, per no dir de les lingüístiques, sinó que prèviament, de forma incomprensible, no es van utilitzar altres mitjans d'avís a la població, absolutament aliena als riscos, especialment en les zones on no plovia", manifesta.