L'Audiència Nacional obri diligències per a investigar si l'apagada a Espanya va ser un sabotatge informàtic

   El jutge diu que encara que la "causa resulta desconeguda el ciberterrorisme es troba entre una de les possibles" opcions

MADRID, 29 (EUROPA PRESS TELEVISIÓ)

El jutge de l'Audiència Nacional (AN) José Luis Calama ha acordat obrir una causa d'ofici per a investigar si l'apagada en la xarxa elèctrica espanyola d'este dilluns que va afectar a tot el territori nacional va poder ser un acte de sabotatge informàtic en infraestructures crítiques espanyoles.

En una interlocutòria, arreplegat per Europa Press, el magistrat indica que, si bé en este moment la causa dels fets resulta desconeguda, "el ciberterrorisme es troba entre unes de les possibles" opcions. Per tant, resulta necessària, segons el magistrat, l'obertura d'una investigació judicial.

En este context, acorda com a primeres diligències requerir al Centre Criptològic Nacional i a Red Eléctrica l'elaboració d'un informe cadascun perquè en un termini improrrogable de 10 dies indiquen les causes que van motivar l'apagada.

De la mateixa manera, el jutge Calama sol·licita a la Prefectura d'Informació de Policia que, també en un termini de deu dies, present informe preliminar sobre els fets esdevinguts este dilluns en tota Espanya.

El magistrat explica que l'incident va ocórrer este dilluns sobre les 12.30 hores i va afectar a sistemes informàtics que suporten infraestructures que proporcionen els servicis essencials a la societat com a salut, energia, indústria o transport, la qual cosa ha suposat "una situació crítica per al benestar i sentiment de seguretat de tots els ciutadans".

La interlocutòria arreplega l'explicació facilitada pel Govern que "s'han perdut" de forma sobtada durant 5 segons 15 gigawatis de l'energia que s'estava produint en aquest moment, la qual cosa equival al 60 % de la llum que s'estava consumint, sent "alguna cosa que no havia ocorregut mai".

PROBLEMES DE "SEGURETAT EN CASCADA"

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 4 explica que conforme a l'article 573 del Codi Penal els delictes informàtics poden ser qualificats com a terrorisme quan la seua finalitat siga desestabilitzar greument l'ordre constitucional o el funcionament dels servicis essencials.

L'instructor, en la seua resolució, examina la legislació nacional i europea en matèria de protecció d'infraestructures crítiques i lluita contra el ciberterrorismo i assenyala que, en el cas d'Espanya, va portar al legislador a introduir en el Codi Penal este fenomen dins dels delictes de terrorisme.

En concret, en l'article 573. 2 en el qual inicialment encaixarien els fets "en el cas que el seu origen haguera estat afavorit en la forma i amb alguna de les finalitats descrites en este tipus penal".

Calama incidix, a més, en què la "societat es basa cada vegada més d'un complex sistema d'infraestructures en el qual se sustenten els sectors productius, gestió de servicis, sistema financer i desenvolupament de la vida ciutadana en general".

"Estes infraestructures són interdependents entre si, la qual cosa pot desencadenar problemes de seguretat en cascada a través del propi sistema, amb la possibilitat d'ocasionar fallades inesperades i greus en servicis bàsics per a la població, com va succeir en el dia d'ahir", afig.

I és que, assegura el magistrat en la seua resolució, "este tipus d'infraestructures són especialment atractives per al terrorisme, pels greus danys que poden ocasionar-se per a la població".