Les AMPA de la Gonzalo Anaya adverteixen que "llibertat educativa no és imposar la desaparició del valencià"

   VALÈNCIA, 22 Mar. (EUROPA PRESS) -

   La Confederació d'associacions de mares i pares d'alumnes de la Comunitat Valenciana 'Gonzalo Anaya' considera que la proposició de llei de "llibertat educativa" registrada aquest dijous a Les Corts per PP i Vox --per a substituir a l'actual llei de plurilingüisme-- aboca al valencià a la seua "desaparició": "Llibertat educativa no és imposar la desaparició del valencià com a llengua".

    Així ho ha asseverat el president de l'entitat, Rubén Pacheco, en una roda de premsa enfront de la Conselleria d'Educació sobre el Pla Edificant. L'acte ha reunit a diversos representants de l'associació, així com a alcaldes de municipis i els portaveus d'Educació de Compromís i PDPV, Gerad Fullana i José Luis Lorenz.

   El president de la Gonzalo Anaya ha assegurat que aquesta nova proposta de PP i Vox és "impossible" d'aplicar, ja que "cap centre educatiu va a poder-se organitzar si ha de canviar cada dos, tres o quatre anys el seu programa". "No hi ha plantilla que suporte el que s'ha plantejat: és impossible aplicar un model que plantege un canvi tan arbitrari i successiu", ha insistit.

   Així, ha destacat que el nom de la llei ja és "pura demagògia" posat que considera que "la llibertat educativa no és imposar la desaparició del valencià com a llengua".

   "No sé si realment les persones que han redactat aquest text han pensat en el que suposa això per a l'educació, per al sistema educatiu. És absolutament impossible aplicar això. A més d'abocar al valencià a la seua desaparició, no imposa cap tipus de llibertat d'elecció", ha afirmat.

"DIVIDEIX I ENFRONTA"

   En aquest sentit, Pacheco ha incidit que aquesta nova norma, a més de que "divideix i enfronta", també pretén de manera "clara i absoluta" portar al valencià a "una minorització encara major que la que vivim hui dia".

    Així mateix, ha assenyalat que llei de "llibertat educativa" va en contra de la Constitució i de l'Estatut i que això haurà de "fer-se veure" perquè és "pràcticament impossible que es puga aplicar".

   Preguntat per la retirada del requisit lingüístic en alguns ensenyaments, el president de la Gonzalo Anaya ha indicat que és "el cavall de Troia pel qual van a començar".

   Per la seua banda, el portaveu d'Educació de Compromís a Les Corts, Gerard Fullana, ha assenyalat que és "la primera vegada en la democràcia valenciana" que es registra una llei que, en 32 pàgines, "no té ni una frase d'argument pedagògic", per la qual cosa considera que aquesta proposta és "una sort d'equilibris amb l'extrema dreta".

   "No hi ha una argumentació darrere, com hi havia fins ara, que depèn del predomini sociolingüístic del municipi, o depèn de la llengua minoritària o minoritzada", ha afirmat.

   En aquesta línia, Fullana ha insistit que "centenars de milers de valencians i valencianes no van a poder estudiar en valencià" perquè els percentatges per a habilitar una línia en una altra llengua base són "complicats".

TORNAR A "LA POLÍTICA DEL GUETO"

   "La majoria de la gent no va a tenir plaça per a estudiar en valencià i anem a tornar a la política del gueto que passava amb la doble línia on en una línia es veia un percentatge d'immigració altíssim i en una altra no", ha subratllat i ha afegit que "el Partit Popular s'ha venut en les cinc lleis a l'extrema dreta".

   Respecte a la "certificació automàtica" de títols de valencià que inclou la llei i per la qual es pretén reconèixer el nivell A2 per als alumnes que superen Valencià en els sis cursos de Primària, B1 per als quals ho facen en els quatre cursos de l'ESO i B2 en els dos cursos de Batxillerat. A més d'acreditar el B1 per als quals passen l'assignatura en primer de Batxillerat i almenys tres cursos de Secundària i reconèixer el C1 a alumnes de Batxillerat que superen Valencià en els dos cursos, amb una mèdia igual o superior a un 7 sobre 10.

   Gerard Fullana ha assenyalat que "en la vida regalarien les titulacions de castellà de l'Escola Oficial d'Idiomes" però que amb el valencià ho fan perquè "els importa un bledo", ha conclòs.