L'impost a grans fortunes i el de Patrimoni pot duplicar gravàmens, segons Arag

   BARCELONA, 14 Nov. (EUROPA PRESS) -

   L'Impost sobre el Patrimoni i l'avanament de l'aplicació del nou impost de solidaritat de les grans fortunes per a enguany pot provocar una duplicitat en el pagament d'impostos directes dirigits a gravar el patrimoni de persones físiques a Espanya, segons Arag.

   L'advocada fiscalista de la companyia María Esther González considera que eixe avanament ha propiciat que els grans patrimonis es posen a "revisar el compliment dels requisits que marca la normativa de l'Impost de Patrimoni perqu queden exempts de tributació les participacions en empreses familiars", informa Arag en un comunicat.

   Algunes persones poden plantejar-se deslocalizar els patrimonis per a evitar aquest nou tribut, per l'avanament a 2022 de l'entrada en vigor suposa que enguany hagen de pagar l'impost, ja que hauran passat més de 183 dies de residncia fiscal a Espanya.

   L'advocada augura que en 2023 "els despatxos es dedicaran a analitzar noves estratgies" perqu els grans contribuents eviten duplicitats en pagar impostos.

PER AUTONOMIES

   La Llei sobre l'Impost del Patrimoni estatal estableix un mínim exempt de 700.000 euros (part de les competncies s'han cedit a les comunitats, inclosa la regulació dels imports mínims exempts).

   A Espanya es regulen 5 diferents: 400.000 euros a Aragó; 500.000 a Catalunya, Comunitat Valenciana i Extremadura; 550.000 a Navarra; 700.000 (el mateix que la llei estatal) a Andalusia, Astúries, Balears, Canries, Cantbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Ceuta, Galícia, Guipúscoa, La Rioja, Madrid, Melilla i Múrcia; i 800.000 a laba i Biscaia.

   Per, per a González, a no és prou per a determinar qui paga més o menys, perqu "hi ha alguns territoris que regulen beneficis fiscals que fa que tinguen una menor tributació en comparació d'altres regions".

   L'advocada destaca la bonificació general del 100% a Madrid, en considerar que, a efectes prctics, suposa eliminar la tributació per aquest impost; i Andalusia i Múrcia van anunciar fa setmanes la seua intenció de fer alguna cosa semblant a Madrid.

   A més, existeix una bonificació general del 75% a Ceuta i Melilla i una del 25% a Galícia, que ha proposat ampliar-la al 50% en l'exercici 2023.

   D'altra banda, algunes comunitats regulen beneficis fiscals per a persones amb discapacitat: Andalusia, Comunitat Valenciana i Extremadura augmenten els mínims exempts de tributació, Aragó; Astúries i Catalunya regulen bonificacions relacionades amb el patrimoni protegit d'aquestes persones.

MADRID

   Així, els ciutadans d'Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura i Navarra tributen més en l'Impost sobre el Patrimoni que la resta d'autonomies, ja que el seu mínim exempt és menor en comparació de la llei estatal (que marca 700.000 euros); per contra, Madrid bonifica el 100% de la quota tributria.

   González considera que la situació és especialment rellevant en la Comunitat de Madrid: "En existir la bonificació del 100% de tributació, els contribuents s'havien relaxat i ara han de comprovar i corregir per a adaptar-se a la normativa vigent".

L'IMPOST DE PATRIMONI, EN DUBTE

   L'advocada també considera que aquestes rebaixes fiscals fan que estiga en dubte el propi sentit de l'impost, amb algunes veus reclamant que s'anulle definitivament.

   Els seus detractors alleguen diversos arguments: "La falta d'equitat territorial, el que no tots els tipus de patrimoni suporten la mateixa pressió, i el que els patrimonis més alts tinguen més vies per a planificar el tribut per a pagar el menor import possible".

   Aquest tipus d'impost s'ha anat anullant en tots els pasos occidentals: actualment només existeix a Espanya, Noruega i Sussa.