La Llei d'Amnistia passa el seu primer examen al Ple del Congrés

   MADRID, 11 Dic. (EUROPA PRESS) -

   El Ple del Congrés acollir aquest dimarts el primer debat de la proposició de Llei d'Amnistia registrada pel PSOE i també decidir sobre la creació de les tres comissions d'investigació que els socialistes van acceptar el passat mes d'agost a canvi del vot dels independentistes catalans d'ERC i Junts per a fer-se amb la majoria en la Mesa de la Cmera. Després de les successives mobilitzacions i la polarització dels discursos, en l'hemicicle s'espera un debat bronco, amb presncia de primers espases, i les votacions es calculen més enll d'última hora de la vesprada.

   Després de la seua qualificació per part de la Mesa del Congrés, amb el vot en contra el PP, la Llei d'Amnistia es va publicar en el Butlletí de les Corts i es va enviar al Govern perqu donara la conformitat al seu debat, ja que la Constitució atorga a l'Executiu la potestat de vetar la tramitació d'iniciatives legislatives que condiciones la seua política pressupostria, siga per augment de gasto o per minvament d'ingressos.

   El Govern disposa de 30 dies per a pronunciar-se, per en aquesta ocasió li van sobrar 27 per a comunicar al Congrés la seua "conformitat" amb la tramitació d'aquesta iniciativa. Hi ha hagut casos en qu ha respost encara més rpid, com amb la proposició de llei que va acabar amb el delicte de sedició, quan va tardar menys de 24 hores a donar el seu vistiplau al debat.

   Després d'aconseguir l'aval del Govern, la Junta de Portaveus va decidir programar el debat de presa en consideració de la llei per a aquest dimarts, una decisió a la qual es van oposar tant el PP com Vox.

PRIMERA LLEI QUE ES DEBAT AL CONGRÉS

   Exceptuant la reforma reglamentria per a regular l'ús de llengües cooficials, una altra exigncia dels independentistes, la llei d'amnistia ser la primera iniciativa legislatura que es debata en el Ple del Congrés aquesta legislatura. Encara que a la premsa la va presentar el ministre Félix Bolaños, l'encarregat de defendre-la davant el Ple ser el portaveu del Grup Socialista, Patxi López, i qui li donar rplica pel PP ser el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo.

   A més, els 'populars' han demanat que la primera votació sobre aquesta iniciativa es faa de viva veu, de manera que tots els diputats socialistes es retraten. Així, des de la Taula de la Cmera se n'anir cridant a totes les seues senyories perqu, un a un, emeten el seu vot cridant-ho des de l'escó, de manera que quede constncia verbal del sentit del vot pel qual opta cadascun.

   Al novembre de l'any passat, el PP també va sollicitar que es votara per crida la presa en consideració de la reforma del Codi Penal que va acabar amb el delicte de sedició, una petició que va ser recolzada per Vox.

PRIMER TERMINI D'ESMENES

   Una vegada que el PSOE i els seus socis donen via lliure a la llei per a continuar el seu camí parlamentari, la Mesa del Congrés obrir un primer termini per a la presentació d'esmenes. Tant el Grup Socialista com els seus aliats han demanat que es tramite per la via d'urgncia, la qual cosa retallar tots els terminis a la mitat.

   Les prrrogues de termini depenen de la voluntat dels grups parlamentaris. Els partidaris de l'amnistia tenen la possibilitat de sollicitar que la proposició es tramite per lectura única (amb el debat de les esmenes de totalitat i parcials en un només debat en el Ple sense passar per ponncia ni comissió). De moment, eixa opció, que permetria deixar la norma aprovada al Congrés abans de finalització d'any, no pareix estar sobre la taula.

   Si finalment no se sollicita aquesta tramitació exprés, els grups compten amb que el Congrés habilite el mes de gener --inhbil a efectes parlamentaris-- perqu la norma puga discutir-se en ponncia i comissió.

   I DESPRÉS, Al SENAT

   Després quedar el trmit al Senat, on el PP té majoria absoluta i est decidit a dilatar els terminis fins al topall de dos mesos que fixa la Constitució. D'ací tornar a la Cambra baixa per a la seua aprovació definitiva i entrada en vigor, previsiblement a la primavera.

   A més, aquest dimarts el Ple també debatr sobre la creació de les comissions d'investigació que els socialistes van acordar obrir amb els independentistes catalans.

   Es tracta de dos investigacions registrades per Junts, juntament amb el PNB, relatives als atemptats islamistes que van tindre lloc a Barcelona i Cambrils (Tarragona) a l'agost de 2017, i a la 'operació Catalunya' que s'atribueix al Govern de Mariano Rajoy. Del seu costat, Esquerra (ERC) va registrar, acompanyada de Bildu i BNG, la relativa a l'espionatge amb el programa Pegasus.

JUNTS VOL DEMOSTRAR EL 'LAWFARE' I AMPLIAR L'AMNISTIA

   En l'acord subscrit per PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez es parla d'aprofitar les noves comissions d'investigació promeses per a aprofundir en l'amnistia als independentistes encausats al llarg dels deu últims anys. Els de Carles Puigdemont volen que el que decidisca el Congrés servisca per a demostrar el supsit 'lawfare' o 'guerra judicial' i així revisar altres causes que afecten a coreligionaris.

   Precisament eixa menció al 'lawfare' en l'acord del PSOE i Junts soliviantó a les principals associacions judicials i al Consell General del Poder Judicial, que van interpretar que el Congrés anava a fiscalitzar l'actuació dels tribunals.