Miralles medita sobre "xenofòbia quotidiana" en la seua òpera primera: "Oblidem que els espanyols van ser migrants"

   'L'àvia i el foraster' està basada en un cas real extret de Pego i es desenvolupa principalment en valencià: "La història ho demanava"

   VALÈNCIA, 9 Sep. (EUROPA PRESS) -

   "Oblidem que els espanyols van ser migrants i no podem no voler que els estrangers vinguen i s'integren". Així ho assegura el director de cinema Sergi Miralles, qui este divendres estrena 'L'àvia i el foraster', la seua òpera primera en la qual reflexiona sobre la "xenofòbia quotidiana" amb un "to de comèdia dramàtica". "Per què et queixes dels migrants si també ho hem sigut?", interpel·la el cineasta, que ha extret la narració d'un cas real ocorregut a Pego i que es desenvolupa principalment en valencià perquè "la història ho demanava".

   Miralles, en una entrevista concedida a Europa Press, explica que s'ha inspirat en les seues iaies per a escriure la vida de Teresa (Neus Agulló), una modista de "tota la vida" i Samir (Kandarp Mehta), el nou fruiter del poble.

    "La història que explica la protagonista és la història de la meua iaia, qui es va haver d'anar a treballar a París durant molts anys per a guanyar-se la vida i es va portar al meu pare, qui va morir fa apenes un mes", detalla Miralles, que recalca que "des de llavors, el sentiment que transmet la pel·lícula ha canviat per complet". "Sí, narra la història de les meues iaies, però també conta la història del meu pare, Carles", sosté.

   El cineasta indica que "es tracta d'una història real" que va traure del seu municipi, de Pego, situat al nord-est de la província d'Alacant. "El meu oncle té una tenda de roba, es va quedar sense la persona que li feia els arranjaments i va descobrir que el pakistanés que regentava una frutería en realitat era sastre. Des d'este moment, tots dos van decidir col·laborar en secret per la por al què diran", subratlla.

   Sobre este fet, Miralles ressalta que "després de molt rascar, es van adonar que existia una xenofòbia involuntària i quotidiana per voler fer les coses en secret". D'esta manera, "va començar a pensar i pensar" fins que va arribar la quarantena i, junt amb la seua parella, Mila Lengua, va escriure la primera versió. "Després incloem a la guionista María Mínguez perquè ens ajudara a polir el text i, després de quatre anys, ací estem, en la gran pantalla", bromeja.

"MOLTS MÉS TEMES"

   A més de la "xenofòbia interioritzada", el director recalca que "tracta molts més temes" com "el sentiment d'enyorança, de pertinença; les relacions de parella; la sensació de sentir-se perdut en la crisi dels 40 o l'abisme que suposa ser pare i la crisi vital que és afrontar la paternitat".

   "Molta gent m'ha comentat que es parla de la solitud, encara que ha sigut de manera involuntària", confessa. En esta línia, el director sosté que "la societat és cada vegada més individual i cada vegada les persones estan més soles".

   "Al final el que es tracta de transmetre --en la cinta-- és que tu ets el lloc on estàs, la qual cosa ets i la teua cultura és el que transmets als teus fills i que, al final, l'important és envoltar-se de gent a la qual vols i que et vulga. No tot és el lloc físic, sinó el que faces al teu al voltant", enaltix.

"LA HISTÒRIA HO DEMANAVA"

   'L'àvia i el foraster' és una pel·lícula "majorment" en valencià perquè per a Miralles "era natural que la història fora en esta llengua": "La història ho demanava i acompanyava". "Volíem que cada personatge fora natural, que parlara en la seua llengua; per això, Enric parla valencià, però quan es dirigix a Samir ho fa en castellà; el pakistanés es comunica amb la seua filla en urdu, i esta quan parla amb la resta del poble doncs ho fa en valencià perquè així s'ha criat", detalla.

   "Considere que a voltes a Catalunya hi ha gent que s'esforça molt a fer que un altre parle en català, però al final si un pot parlar en la seua llengua i l'altre en la seua, mentre s'entenguen tots, hem de continuar avant", enaltix.

   El director creu que "cal fomentar el valencià 'de gom a gom'", però "sense arribar a generar conflicte". "Jo soc de la generació 'Hakuna matata' i mentre ens respectem tots, podrem seguir vivint, fomentant la cultura i la nostra llengua", valora.

   En este sentit, reivindica que "encara que és una pel·lícula molt valenciana, ha funcionat molt bé en altres llocs com Màlaga, Madrid o Barcelona perquè està tractada des d'un punt de vista molt universal i s'entén".

   D'altra banda, preguntat per la situació de l'audiovisual valencià, es mostra "positiu" i considera que "està en un moment molt bé" perquè "s'han arrossegat les produccions dels últims anys i el treball ben fet".

   "Ara el que hem de fer és no perdre-ho perquè tenim un sector molt bo, assentat i molt bé vist des de fora", apunta, al mateix temps que conclou que "com sempre, ens veuen millor els de fora que els de dins".