Miralles medita sobre "xenofòbia quotidiana" en la seua òpera primera: "Oblidem que els espanyols van ser migrants"

   VALNCIA, 9 Sep. (EUROPA PRESS) -

   "Oblidem que els espanyols van ser migrants i no podem no voler que els estrangers vinguen i s'integren". Així ho assegura el director de cinema Sergi Miralles, qui este divendres estrena 'L'via i el foraster', la seua pera primera en la qual reflexiona sobre la "xenofbia quotidiana" amb un "to de comdia dramtica". "Per qu et queixes dels migrants si també ho hem sigut?", interpella el cineasta, que ha extret la narració d'un cas real ocorregut a Pego i que es desenvolupa principalment en valenci perqu "la histria ho demanava".

   Miralles, en una entrevista concedida a Europa Press, explica que s'ha inspirat en les seues iaies per a escriure la vida de Teresa (Neus Agulló), una modista de "tota la vida" i Samir (Kandarp Mehta), el nou fruiter del poble.

    "La histria que explica la protagonista és la histria de la meua iaia, qui es va haver d'anar a treballar a París durant molts anys per a guanyar-se la vida i es va portar al meu pare, qui va morir fa apenes un mes", detalla Miralles, que recalca que "des de llavors, el sentiment que transmet la pellícula ha canviat per complet". "Sí, narra la histria de les meues iaies, per també conta la histria del meu pare, Carles", sosté.

   El cineasta indica que "es tracta d'una histria real" que va traure del seu municipi, de Pego, situat al nord-est de la província d'Alacant. "El meu oncle té una tenda de roba, es va quedar sense la persona que li feia els arranjaments i va descobrir que el pakistanés que regentava una frutería en realitat era sastre. Des d'este moment, tots dos van decidir collaborar en secret per la por al qu diran", subratlla.

   Sobre este fet, Miralles ressalta que "després de molt rascar, es van adonar que existia una xenofbia involuntria i quotidiana per voler fer les coses en secret". D'esta manera, "va comenar a pensar i pensar" fins que va arribar la quarantena i, junt amb la seua parella, Mila Lengua, va escriure la primera versió. "Després incloem a la guionista María Mínguez perqu ens ajudara a polir el text i, després de quatre anys, ací estem, en la gran pantalla", bromeja.

"MOLTS MÉS TEMES"

   A més de la "xenofbia interioritzada", el director recalca que "tracta molts més temes" com "el sentiment d'enyorana, de pertinena; les relacions de parella; la sensació de sentir-se perdut en la crisi dels 40 o l'abisme que suposa ser pare i la crisi vital que és afrontar la paternitat".

   "Molta gent m'ha comentat que es parla de la solitud, encara que ha sigut de manera involuntria", confessa. En esta línia, el director sosté que "la societat és cada vegada més individual i cada vegada les persones estan més soles".

   "Al final el que es tracta de transmetre --en la cinta-- és que tu ets el lloc on ests, la qual cosa ets i la teua cultura és el que transmets als teus fills i que, al final, l'important és envoltar-se de gent a la qual vols i que et vulga. No tot és el lloc físic, sinó el que faces al teu al voltant", enaltix.

"LA HISTRIA HO DEMANAVA"

   'L'via i el foraster' és una pellícula "majorment" en valenci perqu per a Miralles "era natural que la histria fora en esta llengua": "La histria ho demanava i acompanyava". "Volíem que cada personatge fora natural, que parlara en la seua llengua; per aix, Enric parla valenci, per quan es dirigix a Samir ho fa en castell; el pakistanés es comunica amb la seua filla en urdu, i esta quan parla amb la resta del poble doncs ho fa en valenci perqu així s'ha criat", detalla.

   "Considere que a voltes a Catalunya hi ha gent que s'esfora molt a fer que un altre parle en catal, per al final si un pot parlar en la seua llengua i l'altre en la seua, mentre s'entenguen tots, hem de continuar avant", enaltix.

   El director creu que "cal fomentar el valenci 'de gom a gom'", per "sense arribar a generar conflicte". "Jo soc de la generació 'Hakuna matata' i mentre ens respectem tots, podrem seguir vivint, fomentant la cultura i la nostra llengua", valora.

   En este sentit, reivindica que "encara que és una pellícula molt valenciana, ha funcionat molt bé en altres llocs com Mlaga, Madrid o Barcelona perqu est tractada des d'un punt de vista molt universal i s'entén".

   D'altra banda, preguntat per la situació de l'audiovisual valenci, es mostra "positiu" i considera que "est en un moment molt bé" perqu "s'han arrossegat les produccions dels últims anys i el treball ben fet".

   "Ara el que hem de fer és no perdre-ho perqu tenim un sector molt bo, assentat i molt bé vist des de fora", apunta, al mateix temps que conclou que "com sempre, ens veuen millor els de fora que els de dins".