Naix al Bioparc l'última zebra de l'any

BIOPARC

   VALNCIA, 8 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Una cria de zebra de Grant (Equus burchell iboehmi) va nixer dissabte passat a la matinada al Bioparc Valncia després d'un part que va succeir amb total normalitat i que ara es troba, com la mare, en perfecte estat, segons van informar fonts del parc valenci.

   El període de gestació d'aquesta espcie és entre 360 i 370 dies i, en aquest cas el cicle reproductiu ha funcionat a la perfecció. Bom, la mare, just va parir el 2 de setembre de l'any passat, així que l'equip tcnic ja esperava illusionat aquesta última cria. A l'inici de l'any, al gener i febrer, naixien els seus germans, dos mascles.

   Encara es desconeix el sexe de la cria a la qual ja podem veure al costat dels altres membres del grup en el recinte multiespecie de la sabana de BIOPARC on conviuen amb rinoceronts, estruos i marabús.

   Malgrat que la zebra de Grant és l'espcie més comuna d'frica, el decreixement en la seua població ha despertat la preocupació entre els conservacionistes i la inclusió en la llista roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa) com "quasi amenaada" és mostra d'a. En aquest sentit, cada vegada cobra major importncia la seua preservació en captivitat, en la qual Bioparc Valncia té "una destacada posició".

   Existixen diferents espcies i subespcies de zebra que comparteixen un patró de disseny, encara que el dibuix de les franges és únic en cada individu igual que l'empremta digital en un hum. Es pensa que el laberint de ratlles que constitueix el ramat confon al depredador, complicant-li la tasca de triar presa. D'altra banda, en tractar-se de patrons únics, poden utilitzar-los per a reconéixer-se unes a altres dins del ramat.

   Finalment, existeix una última hiptesi que assenyala que sota cada franja negra existeix una capa de greix que pot calfar-se prop de 20 més que les zones blanques. Aquesta diferncia de temperatura al llarg del seu cos pareix generar corrents d'aire, que tindrien una funció termoreguladora, segons les mateixes fonts.

   A més, aquest espcie tenen la tendncia a adoptar una posició d'una sobre el llom de l'altra pel perill que corren de ser caades pels lleons. En la naturalesa viuen en grups familiars de 5 a 20 individus formats per un semental, femelles i els poltres.