Pinazo com a investigador d'identitats pròpies i col·lectives: l'IVAM "actualitza" la seua mirada sobre l'artista

La recentment renovada Sala Muralla acull quasi 300 obres i textos que desvetlen el seu constant interès per un dels debats més actuals

La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar Martínez, a directora adjunta de l'IVAM, Sonia Martínez; i el comissari, Vicente Pla Vivas, presenten la mostra 'Pinazo: identitats'
MIGUEL LORENZO-MIKEL PONCE
Europa Press C. Valenciana
Publicado: miércoles, 24 abril 2024 17:42

   VALÈNCIA, 24 Abr. (EUROPA PRESS) -

   L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ofereix una nova mirada de l'obra d'Ignacio Pinazo (1846-1916) centrant-se en un dels seus motors creatius: la reflexió sobre les identitats de tot tipus, absents, pròpies i alienes, individuals i col·lectives. Una qüestió que per a l'artista va constituir "un problema estratificat a molts nivells", segons el comissari d'aquesta nova exposició, Vicente Pla.

   'Pinazo: identitats' arriba a la recentment renovada Sala Muralla de l'IVAM des d'aquest dijous i fins al 16 de febrer, amb quasi 300 obres --quatre d'elles inèdites en els circuits expositius-- procedents en la seua majoria dels fons de l'IVAM, però també de col·leccions privades, que s'acompanyen de textos del propi Pinazo on queda patent una de les seues principals inquietuds: "Fer els quadres com a mi m'agraden i retrats de tipus del país a mi manera de veure i els retrats a la meua manera de sentir", va escriure l'artista.

   La proposta de l'IVAM arreplega l'essència del seu vessant d'institut, allunyada de "la idea del museu com a entitat que simplement acull i gestiona un patrimoni", sinó com un espai "capaç d'acollir projectes que obrin vies d'investigació i noves maneres de posar en vigència aquests patrimonis", ha explicat el comissari.

   Vicente Pla ha destacat que la vocació en aquesta mostra és "actualitzar" la visió sobre Pinazo, "un artista molt bé estudiat" però sobre el qual va entendre que "hi havia una qüestió latent en bona part per resoldre": "Com funcionaria Pinazo si ho contrastem amb els marcs actuals d'interpretació, en aquest cas centrat en la qüestió de les identitats, clau en el debat cultural de la nostra època".

    I és que "fa més de cent anys Pinazo estava pensant formes d'aproximació terriblement complexes sobre la qüestió identitària", i aquest interès es reflecteix de forma constant en la seua obra. L'IVAM agrupa aquesta recerca en tres pilars: reconeixements, anonimats i absències.

   Pinazo no va encaixar sempre dins de la crítica, l'estatus acadèmic i els gustos de la seua època, perquè no seguia les estructures del naturalisme encara que "és molt hàbil per a resoldre les qüestions en la tradició acadèmica". "Però li interessen altres coses: la capacitat per a formular preguntes", sense donar solucions. I l'exposició les contrasta amb el debat cultural actual, ha explicat Pla.

   Una de les preguntes que es planteja Pinazo és la seua pròpia identitat en el sentit de qui és com a artista. "Hi ha una base de reflexió contínua i ell no troba resposta. Està travessat per una gran ansietat i lamenta no haver-se pogut dedicar més al que ell volia pintar. Es veu tan implicat en la indagació del tu a tu i l'altre com en les identitats col·lectives i els llocs buidats. No renuncia a res. Troba que la seua obligació com a artista, que té molt amb establir una forma de coneixement real, implica tots els vessants".

RECONEIXEMENTS

   Les obres que componen l'apartat de 'Reconeixements' trauen a la llum "identitats configurades en la relació del 'tu a tu', amb retrats en els quals Pinazo captura figures individualitzades de persones mostrant els seus trets de forma recognoscible. El retrat és "un gènere al que Pinazo va dedicar una atenció extraordinària, també els realitzava sense encàrrec i sense conèixer a les persones", per a "aprofundir en la identitat com a relació respecte a l'alteridad".

    Ací, sorgeix una duplicitat: com volen ser reconegudes les persones retratades i la voluntat de Pinazo de proclamar les seues aspiracions amb ajuda d'una poètica que puga transcendir el present.

'ANONIMATS'

   En el segon àmbit, 'Anonimats', els trets dels rostres es dilueixen perquè a Pinazo "no li interessa aquesta persona concreta sinó com un tipus, com el grup humà que representa". D'aquesta forma, "construeix les identitats col·lectives a partir d'un estat de suspensió o de delegació de les identitats individuals". Es mostren costums i rituals a l'empara del sistema ideològic.

    En l'obra de Pinazo "no podem llegir una celebració de la democràcia" perquè el pintor no va arribar a viure en un sistema democràtic sinó simplement en el sufragi masculí. "Ell no es lliura a aquest eufòria de la suposada democràcia o la instauració d'estats liberals, la qual cosa detecta és que hi ha una eufòria col·lectiva en determinats moments que a ell li entusiasma i es deixa contaminar d'aquesta eufòria, però manté la seua visió distant i crítica, conscient que aquestes identitats col·lectives s'estan configurant perquè s'estructuren gràcies a rituals ja establits i controlats pel poder", segons Pla.

   En els seus escrits, Pinazo reflexiona: "Tots poden dir que no hi ha govern però ningú dirà que no hi ha poble, i on no hi ha poble no pot haver-hi govern". A més, aprofundeix que "hi ha el cor de l'home i el cor col·lectiu".

'ABSÈNCIES'

   En l'apartat de 'Absències', Pinazo es col·loca es col·loca enfront de bars, carrers i, en general, "llocs humanitzats i utilitzats freqüentment", però els plasma en el moment en què estan buits per a "verificar la presència de la força del lloc", ha explicat Pla, que considera que "avui ho interpretaríem com a qüestions patrimonials per a configurar identitats de llarga durada i heretades".

   Pinazo es va allunyar del positivisme de l'estètica naturalista i de la sensibilitat romàntica, sense espais agrests de bellesa sublim. Són escalinates, la porta de l'església, llocs d'existència quotidiana.

   La directora adjunta de l'IVAM, Sonia Martínez, ha celebrat que "les obres de Pinazo tornen a la sala original que les albergava després de les obres a la Sala Muralla", on s'ha millorat l'accessibilitat i la renovació. L'exposició mostra "la importància dels fons del museu enriquint-los amb perspectives contemporànies", amb motiu del 35 aniversari del museu, ha afegit.

   La directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, ha indicat que a la Sala Muralla "està gran part del passat de la ciutat de València" i, amb l'obra de Pinazo, alberga "aquest camí a la modernitat que s'obri a través de la seua pintura".

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press