Plataforma per l'Ensenyament Públic afirma que el districte únic "segrega" per possibilitats econòmiques i crea "guetos"

   VALNCIA, 29 Ene. (EUROPA PRESS) -

   La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic ha llanat una campanya per a adevertir sobre la implantació del districte únic que proposa Educació i que les entitats que conformen aquesta entitat consideren que "va en contra d'una escola diversa i plural", "segrega a la infncia en funció de les possibilitats econmiques", "empitjora el sistema educatiu públic valenci" i crea "guetos".

   Així ho ha anunciat en una roda de premsa en la qual ha presentat aquesta campanya amb la qual pretenen alertar de la fallcia" d'aquest sistema i en la qual han programat conferncies i taules redones en diferents espais de Valncia.

   La presidenta d'Escola Valenciana, Alexandra Usó, ha enlletgit al Consell que el decret d'admissió "s'ha venut sota el nom de llibertat" quan és "una fallcia" perqu "les famílies escolliran sota les seues possibilitats econmiques i, d'eixa manera, s'afavorir que una srie de centres es quede amb un determinat alumnat".

   "Es creen centres gueto, que són aquells que les famílies han escollit perqu no tenen més possibilitats i se solen quedar sense professionals de Pedagogia Teraputica o Audició i Llenguatge perqu el nombre d'alumnat és menor", ha indicat.

   En aquesta línia, ha apuntat que el districte únic "va en contra de les polítiques europees que tracten de crear una cohesió social" i ha criticat que el model amaga "un negoci, el de la concertada amb diners públics".

   El president de FAMPA, Rubén Pacheco, ha assenyalat que existeixen informes d'organitzacions com Save The Children o l'OCDE que han confirmat que la mesura de la zona única "acaba segregant la infncia en funció de les possibilitats econmiques, creant els centres de tipus A i els de tipus B, per la qual cosa s'incompleix un principi constitucional que és la igualtat d'oportunitats".

   Així mateix, ha indicat que provoca desplaaments "innecessaris" de vehicles privats i augmenta la contaminació, mentre que les zones escolars "afavoreixen" que l'alumnat es matricule en els seus barris, que són "el seu entorn més prxim i la comunitat on viuen".

   "Defenem que les aules han de ser un espill de la societat i ensenyar a viure i a conviure en un món divers on totes les persones tenen les mateixes oportunitats, i, per aix, tant els centres públics com els concertats tenen l'obligació d'acollir l'alumnat sense diferncies", ha defs.

FRACS ESCOLAR

   El representant d'UGT Ensenyament Serveis Públics PV (UGTSP-PV) Kilian Cuerda ha demanat al Consell que "estudie el fracs escolar perqu segueix augmentant i el districte únic ho empitjorar". "Aquesta mesura aboca al sistema a més fracs, quan algunes famílies utilitzen els collegis per a eixir de les seues manques econmiques i socials", ha apuntat.

   "El fracs escolar no és un fracs de l'alumnat sinó del sistema que no estudia l'entorn i el context dels alumnes per a atendre'ls", ha reclamat, alhora que ha agregat que "el districte únic augmentaria l'interval entre les classes socials".

   La Plataforma ha programat una srie de conferncies per a informar sobre les conseqüncies de l'aplicació del districte únic.

   El primer acte tindr lloc aquest dimecres a les 18.00 hores en la llibreria Abacus a Valncia, on es presentar un estudi realitzat per la Universitat de Valncia sobre el mapa escolar de la ciutat. En aquest estudi es comparar l'abans i després de la implantació del districte únic, quan aquest estava implantat per l'anterior govern del PP fins que va ser eliminat el 2015 pel Botnic.

   Així mateix, al febrer es realitzar la presentació del llibre 'El negoci de les aules' del periodista Moisés Pérez i, al mar, s'ha planificat una taula redona en la llibretera La Repartidora on diversos professionals exposaran "les retallades en educació de l'última legislatura del PP" i la seua experincia amb el districte únic.

   Alexandra Usó ha revelat que primer es faran aquests tres actes perqu les persones que no estiguen immerses en el sistema educatiu puguen entendre qu és aquesta mesura. "Si escoltes la paraula lliberteu, pensars que és el més progressista, per darrere hi ha una política de no diversificar, segregar i donar diners públics a la política privada", ha recalcat.

   Després d'aquests tres actes, estudien una altra srie d'actuacions, que no ha concretat, perqu el districte únic va en contra de la llei, ha concls Usó.