VALÈNCIA, 30 May. (EUROPA PRESS) -
Els Premis al Mèrit Cultural de la ciutat de València han cridat a defensar el valencià davant dels "atacs" a institucions com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la "dolorosa insensibilitat d'alguns sectors que encara no han après l'immens valor patrimonial, espiritual i d'autoestima col·lectiva que suposa el cultiu" de la llengua pròpia, situació davant de la qual han reclamat "dignitat" i "amor propi". "No ens podem permetre el luxe de perdre este tresor. És nostre i, si no ho defensem nosaltres, no ho farà ningú més", han advertit.
Així ho han manifestat durant l'acte de lliurament dels Premis al Mèrit Cultural Ciutat de València, celebrat este divendres en la Llotja i que ha presidit l'alcaldessa de la ciutat, María José Catalá. En esta ocasió els guardonats han sigut la productora audiovisual María Zamora, l'escriptor Rafa Lahuerta, la periodista Mª Ángeles Arazo i la companyia L'Horta Teatre.
D'un costat, Zamora ha subratllat que creu "fermament" que el foment de la cultura i de les seues institucions "evita la fugida de talent", alguna cosa "fonamental" també per a "fer créixer un sector com l'audiovisual valencià, que porta temps exercint-se per sota del seu potencial a causa de la falta de suport des dels nostres governs locals i autonòmics".
"Una ciutat amb una cultura i un idioma propi com és la nostra, amb representants artístics històrics a escala internacional com Luis García Berlanga, mereix un suport incondicional que garantisca les millors oportunitats per a les noves generacions", ha reivindicat.
En este punt, ha ressaltat que el talent dels creadors valencians és "inqüestionable", però ha advertit: "Com tot, si no ho reguem i ho abonem, no creixerà i morirà. O, en tot cas, trobarà la forma de créixer en altres jardins veïns on si ho fan".
També ha recordat la dana del 29 d'octubre i, sobre este tema, ha cridat a no permetre que la desinformació "envaïsca decisions polítiques que poden tenir greus conseqüències en les nostres vides". "El canvi climàtic és un fet provat científicament i posar-ho en qüestió ens ha deixat 228 persones mortes i centenars de famílies trencades", ha recalcat. En este context, ha confiat "pacientment" en què la justícia "complisca amb la seua comesa i retorne la dignitat a aquestes famílies".
Mentre, ha animat a l'Ajuntament de València a "proveir a les zones afectades una oferta cultural rica, diversa, inclusiva i igualitària", atès que compta amb "més recursos" que els consistoris "veïns". "Es diu que l'art és l'aliment per a l'ànima. A mi em va permetre somiar en un món millor i em va donar eines amb les quals ajudar a explicar històries que ens unixen en lloc de separar-nos", ha emfatitzat.
"PARLAR VALENCIÀ EN UN ESCENARI ET FA SOSPITÓS"
En nom de l'Horta Teatre, Alfred Picó ha reivindicat l'aposta pel valencià de la companyia teatral des de la seua creació el 1974 en la pedania de Castellar-l'Oliveral: "En el poble es parla 'aixina' o 'així', perquè nosaltres 'apitxem'. I no entendríem cap altra manera de fer-ho, perquè és la llengua que mamem i que utilitzem en el nostre dia a dia d'una manera natural".
Picó ha subratllat que mai han fet "militància" d'això i, en el context actual i en estos "temps tan estranys que ens toca viure", ha considerat "curiós" que el fet de parlar valencià en un escenari "moleste" i et faça "sospitós". "Encara no sabem molt bé de quin ni per què, però sembla que és així", ha afirmat.
No obstant això, davant d'esta situació, i "a hores d'ara de la vida", ha garantit que no van "a canviar" perquè això suposaria "trair-nos cada 'vegada' o 'vegà' (vegada) que pugem a un escenari, i seria 'molt rar', perquè tots m'entengueu, rar rar". "Tan rar o tan estrany com l'atac que està patint l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)", ha denunciat, al mateix temps que ha mostrat tot el suport a l'entitat normativa.
Ara, quan es complixen 50 anys de la fundació de l'Horta Teatre, s'ha compromès a continuar, amb "la mateixa humilitat i la mateixa determinació", fent espectacles i "treballant perquè la cultura siga sempre una ferramenta que ens faça més crítics i més lliures, i exportant la nostra cultura i el nostre teatre des d'un poble com Castellar-l'Oliveral a la resta del país, a la resta de l'Estat i, per què no, a la resta del món".
Picó ha revelat que este reconeixement té una significació "molt especial" per a la companyia i ha agraït a l'Ajuntament de València que haja recolzat "sempre" el projecte "des dels seus inicis" i també després de la dana. En este punt, ha valorat la labor exercida pel regidor de Cultura, José Luis Moreno, els dies després de les inundacions: "Va vindre, va veure, va preguntar i es va preocupar per sol·licitar ajudes. Perquè tan important com els diners és sentir que els responsables polítics estan a prop". I ha volgut sumar-se al "dolor" i al desig d'una "ràpida recuperació" dels afectats.
"DOLOROSA INSENSIBILITAT" D'"ALGUNS SECTORS"
Per la seua banda, Rafa Lahuerta ha compartit esta distinció amb "tots els escriptors i escriptores valencianes que fan del valencià una ferramenta de cultura i comunicació" malgrat la "dolorosa insensibilitat d'alguns sectors d'esta societat que encara no han après l'immens valor patrimonial, espiritual i d'autoestima col·lectiva que suposa el cultiu del valencià".
"És una llengua minoritària, sí, però tan rica i valuosa com qualsevol altra llengua del món", ha recalcat, al mateix temps que ha cridat a tenir "dignitat" i "amor propi" i ha advertit: "No ens podem permetre el luxe de perdre este tresor. És nostre i, si no ho defensem nosaltres, no ho farà ningú més".
Lahuerta ha dedicat esta distinció a la seua mare, perquè "en aquesta vida el més important és una mare" i és "esta loteria" que és la vida ell ha sigut "molt afortunat" de ser fill de "una dona extraordinària". "Saber que hui ella està contenta és la millor distinció possible, la millor de totes", ha emfatitzat.
I com a escriptor "aspirant a compromès amb València i el seu poble", ha reconegut que no va a poder "oblidar mai el que va passar el 29 d'octubre del 2024" amb la dana. "El que reclamd és el que reclamen tots: memòria, dignitat i reparació", ha exigit.
Mentre, María Ángeles Arazo, en arreplegar la distinció, ha celebrat que "va arribar el premi", encara que ho ha fet "tard": "Quan es rep sent jove és un estímul per a pensar en el futur, en el demà. Quan es rep a la meua edat, amb 95 anys, un només pensa que queda poc i que s'acosta el final. No obstant això, encara que ho he rebut tard, m'ha donat una gran alegria".