El preu de la vivenda a València puja un 19% i entra en els mercats immobiliaris 'premium', segons Engel & Völkers

   VALÈNCIA, 21 Abr. (EUROPA PRESS) -

   El mercat residencial valencià ha entrat en la lliga dels mercats immobiliaris 'premium' i es consolida com un dels pols "més sòlids i atractius" de l'arc mediterrani, segons un estudi realitzat per la immobiliària Engel & Völkers, que reflectix que el 2025 el preu de la vivenda a València ciutat va pujar un 19,1 per cent interanual, fins a situar el preu mitjà en 3.570 euros/m2. En zones com Ciutat Vella, es van arribar a aconseguir preus superiors als 11.000 euros/m2.

   D'acord amb les operacions gestionades per Engel & Völkers, lluny de frenar l'activitat, la dana ha tingut un efecte "limitat i puntual" sense alterar la tendència alcista. El preu mitjà de les operacions se situa ja en 474.000 euros, "reflex d'un comprador cada vegada més solvent en un context marcat per l'elevada capacitat d'absorció", ha informat la signatura en un comunicat.

   La forta demanda internacional, especialment de compradors d'alt poder adquisitiu, i l'escassetat de l'oferta marquen l'entrada del mercat valencià en un nou cicle estructural, apunta l'Informe del mercat immobiliari 2025-26 com a principal conclusió.

    El 2025, el preu mitjà dels habitatges venuts per la companyia a València va superar els 3.500 euros/m2, dins d'una escalada que no es distribuïx de forma homogènia. L'Eixample manté el lideratge com a districte més car, amb un preu mitjà de 4.427 euros/ m2, seguit de Camins al Grau i Ciutat Vella, "districtes on la demanda internacional, inversora i expatriada actua com a motor de preus, atreta per la ubicació estratègica i el potencial de revaloració", ha explicat el sales director d'Engel & Völkers a València, Alfonso Casillas.

    La transformació del mercat també es reflectix en el perfil del comprador: el 65% de les adquisicions d'obra nova es realitza amb recursos propis, una xifra que confirma la creixent capitalització de la demanda. Casillas ha assenyalat que el comprador actual és "més informat, compara més i prioritza qualitat i ubicació. Això indica un mercat més madur i menys depenent del crèdit que en cicles anteriors".

    L'impacte de la dana ha accelerat una "reconfiguració" de les preferències residencials en l'àrea metropolitana i mentre les zones de l'interior han registrat alces del 24,7%, els entorns de costa han pujat el 11%.

   Quant al mercat del lloguer, la tensió sobre l'oferta residencial ha provocat un "efecte expulsió". Mentre els preus en la capital creixen de forma moderada fins a 17,8 euros/m2 (+4,6%), els municipis de l'entorn registren una pujada del 23,1%, fins a aconseguir els 16 euros/m2.

    D'altra banda, València es consolida a més com a destinació internacional de llarga estada: el 82% dels arrendataris en la ciutat són estrangers, principalment procedents d'Estats Units i Ucraïna.

ALACANT

   D'altra banda, també la Costa Blanca alacantina viu una internacionalització "rècord" i es consolida com un dels principals mercats residencials europeus de llarga estada. "El dinamisme valencià s'emmarca en un fenomen més ampli d'atracció residencial internacional en el Mediterrani", ha apuntat Casillas.

   En municipis com Torrevella i Oriola, el 77% del comprador és estranger, mentre que en enclavaments 'premium' com Altea o Calp es mantenen preus elevats impulsats per la demanda internacional, especialment centreeuropea. Així, el cost mitjà frega els 4.000 euros/m2 en Serra d'Altea i Altea Hills i aconseguix màxims de 6.458 euros/m2 a Calp. A més, existix una "clara solvència internacional".

    "Ja no parlem d'operacions puntuals, sinó d'un volum internacional sostingut que confirma el caràcter estructural del fenomen", ha recalcat Casillas. Alacant es manté com un dels principals pols del mercat, amb un preu mitjà de 3.600 euros/m2, després de créixer més d'un 16% interanual.

    La demanda, centrada en famílies, combina habitatge habitual i producte de qualitat en zones com a Platja de Sant Joan, mentre que el mercat del lloguer continua a l'alça, amb valors entorn dels 25 euros/m2.

    Per la seua banda, Benidorm confirma el seu perfil internacionalitzat, amb un preu mitjà de 3.311 euros/m2 i un 60% de compradors estrangers. Les zones de Ponent i Llevant concentren els preus més elevats, mentre que l'obra nova manté un paper destacat, especialment a Platja de Ponent i Finestrat.

   En el nord de la província, l'eix format per Altea, Calp, Moraira i Benissa es consolida com un dels mercats "més exclusius", amb preus que superen els 3.500 euros/m2 en diverses localitzacions i una clara orientació cap a habitatge unifamiliar d'alt nivell. En aquesta zona, el comprador internacional aconseguix el 84% de les operacions. Dénia i Xàbia, per la seua banda, mantenen una activitat sostinguda, amb un increment de preus proper al 29% i un valor mitjà de 3.388 euros/m2.

    D'altra banda, Castelló consolida un mercat residencial. En esta província, el mercat immobiliari mostra un comportament heterogeni, marcat per la fortalesa de la capital i el dinamisme de les zones costaneres. Castelló de la Plana es manté com un dels principals focus d'activitat, concentrant operacions dins d'un rang entre 300.000 i 650.000 euros, segons les vendes realitzades per Engel & Völkers.

    En la costa, Benicàssim torna liderar el ránking de preus, seguit d'Alcossebre, Alcalá de Xivert, Peníscola i Orpesa, mentre que Vinaròs i altres municipis de la costa de Castelló destaquen per la seua "competitiva relació qualitat-pree" en un mercat impulsat per una demanda majoritària de compradors nacionals (57%), si ben el client estranger manté un pes rellevant (43%).

    La demanda se centra en pisos d'entre 98 i 200 m2 amb terrassa i pàrquing, així com en habitatges unifamiliars de 210 a 322 m2 amb jardí i piscina. En l'últim any ha destacat l'augment del finançament per a la compra fins a copar el 52% de les operacions amb hipoteca.

   Segons els arrendaments gestionats per Engel & Völkers, el mercat del lloguer de curta estada registra un preu mitjà de 22,1 euros/m2 impulsat per la demanda vacacional associat a la costa, i amb la demanda concentrada en habitatges de 119 m2 distribuïdes en dos o tres dormitoris, consolidant a Castelló com un mercat residencial "estable i molt atractiu tant per a primera com para segona residència".