Sánchez acusa PP i Vox de contribuir al "desastre absolut" de la guerra de l'Iran

   MADRID, 25 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El president del Govern, Pedro Sánchez, ha carregat contra els promotors de la guerra de l'Iran, la qual ha qualificat com un "desastre absolut", i també contra el PP i Vox perquè, al seu parer, contribuïxen al conflicte "amb el seu suport o amb el seu silenci".

   En una compareixença al Congrés per a explicar la posició d'Espanya sobre l'actual guerra al Pròxim Orient, ha defensat el seu rebuig assenyalant que "callar davant una guerra injusta i il·legal no és prudència ni lleialtat" sinó un acte de "covardia i complicitat".

   Sánchez ha comparat el conflicte actual amb la guerra de l'Iraq del 2003 i ha criticat amb duresa l'aleshores president, José María Aznar, qui ha acusat de recolzar-la"per a sentir-se important" perquè volia que el seu homòleg nord-americà, George Bush, "el convidara a un puro" i pogués "posar els peus sobre la taula".

   "Una guerra a canvi de la dignitat de tot un país, a canvi d'aquella foto", ha etzibat Sánchez en la intervenció inicial, posant l'accent en que esta guerra va provocar 300.000 morts, cinc milions de desplaçats i un país en ruïnes, va fomentar a més el creixement de grups terroristes com Al-Qaeda i Daesh, i atemptats com el de Madrid del 2004.

ELS ALTRES VAN DEMANAR PERDÓ, EXCEPTE AZNAR

   Passats els anys, ha seguit, Bush i el primer ministre britànic Tony Blair van demanar "perdó" per promoure aquella guerra però Aznar diu "que no es penedix de res i que no ho farà", ha recriminat, després d'assenyalar que "eta és la moral" de l'expresident.

   Sánchez considera que ara la història es repetix i a Aznar l'han substituït els actuals líders del PP i Vox, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal, respectivament "i a Bush l'ha reemplaçat Donald Trump", ha dit esmentant expressament l'actual inquilí de la Casa Blanca.

   En lloc de l'Iraq, ha seguit, hi ha l'Iran, un país amb el doble de població i un pes sobre l'economia mundial "cinc vegades més gran" que, alerta, és una potència militar que fa dècades que es prepara per a esta guerra.

   "El que els vull dir amb tot això és que no estem davant el mateix escenari que en la guerra il·legal de l'Iraq, estem en una cosa molt pitjor, molt pitjor, amb un potencial d'impacte molt més ampli i molt més profund", ha vaticinat.

SOSTÉ QUE L'IRAN NO ERA UNA AMENAÇA

   Sánchez ha retret a l'administració Trump que iniciara esta guerra tot i que, sosté, va tindre sobre la taula una proposta per a una nou acord nuclear amb l'Iran, encara més favorable que el que va signar el 2015 l'aleshores president Barack Obama, però així i tot, va decidir iniciar els bombardejos sobre Teheran amb el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i "sense avisar els seus aliats", ha etzibat.

   En este sentit ha retret a la Casa Blanca que justificara la intervenció dient que l'Iran estava a punt d'aconseguir l'arma nuclear i ha subratllat que diversos alts càrrecs de l'administració nord-americana han declarat públicament que no hi havia un programa estructurat per a fabricar armes nuclears i per tant l'Iran "no presentava una amenaça imminent per a Occident".

   En la mateixa línia ha advertit de les conseqüències: "2.000 morts confirmats i més de quatre milions de desplaçats a l'Iran i el Líban" i a més 12.000 milions de dòlars gastats en operacions militars, una contracció severa del turisme, el comerç marítim i el trànsit aeri, a més d'un increment dràstic del preu dels hidrocarburs, els fertilitzants, l'heli i les matèries primeres essencials per a l'economia mundial.

   I un Netanyahu "embravit" que el seu objectiu, ha dit, és repetir al Líban "la mateixa destrucció i el patiment" que a Gaza mentre el règim iranià ha donat una resposta "cruel i il·legal" als seus països veïns que Sánchez també ha condemnat perquè, apunta, "una il·legalitat no es pot respondre amb una altra il·legalitat".

"NO MENTRE JO SIGA PRESIDENT"

   Sánchez considera que esta guerra "il·legal", segons l'ha qualificat en nombroses ocasions, és "l'últim que necessitava el món" i allunya els objectius econòmics, socials i mediambientals i les prioritats dels ciutadans "només per a alimentar els interessos d'uns pocs, dels de sempre, dels de dalt", ha manifestat.

   Per tant, ha defensat que la posició del Govern central ha estat clara i ha assegurat que "a diferència de la d'altres, no canviarà" i es resumix en el mateix 'No a la guerra' que fa 23 anys.

   "Exigirem que esta guerra pare, perquè no és just que uns incendien el món i els altres ens empassem les cendres", ha indicat, alhora que ha reivindicat el seu rebuig a la posició dels Estats Units malgrat ser un soci.

   "Ser aliats no vol dir obediència ni seguidisme cec, vol dir lleialtat a uns principis, vol dir tindre el coratge de plantar-se quan el camí és l'equivocat", ha assenyalat abans de reiterar que la seua posició és ferma.

   "Espanya no serà còmplice: ni d'agressions il·legals, ni de mentides disfressades de llibertat. No esta vegada, no mentre jo siga president del govern", ha resolt.