El testaferro Belhot: "Els fons eren de Zaplana. Era molt acurat i destruïa els extractes dels comptes"

L'expresident de la Generalitat i exministre, Eduardo Zaplana (c), junt amb els seus lletrats, en imatge d'arxiu
Rober Solsona - Europa Press
Europa Press C. Valenciana
Publicado: miércoles, 24 abril 2024 14:43

   VALNCIA, 24 Abr. (EUROPA PRESS) -

   Fernando Belhot, advocat uruguai i un dels testaferros de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre amb el PP Eduardo Zaplana, s'ha ratificat aquest dimecres en la declaració que va prestar en instrucció i ha assegurat que els fons que gestionava --suposadament procedents de comissions illegals-- eren de l'expresident. També ha afirmat que aquest era "molt acurat" i "destrua els extractes dels comptes que li donava perqu no li vincularen amb els actius".

   Belhot s'ha pronunciat en aquests termes en la seua declaració, en qualitat de testimoni, en el judici que se segueix a l'Audincia de Valncia contra Zaplana i altres 14 persones més pel cas Erial, procediment en el qual s'ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs elics de la Comunitat Valenciana. El frau est quantificat en més de 20 milions d'euros.

   Belhot, testimoni clau de Fiscalia, ha explicat que va conixer a Zaplana a principis de l'any 2009 a través d'uns amics "com a persona de prestigi públic" i aquest li va demanar una reunió per unes inversions d'un amic seu, Joaquín Barceló, conegut com 'Pachano'.

    D'aquesta forma es va produir una trobada en el qual van estar Belhot, Zaplana, Barceló i l'exasesor fiscal de l'expresident Juan Francisco Grau. Durant la reunió, Belhot els va assessorar sobre la societat Imison, situada a Luxemburg, i els va oferir una solució per al que necessitaven. Els va recomanar que foren unes societats uruguaianes les que realitzaren la gestió del patrimoni. "Uruguai --ha explicat-- complia millor els seus requisits: confidencialitat; país amb un dels secrets bancaris més forts del món i gran protecció jurídica davant de les inversions".

   El testimoni ha indicat que inicialment li van comentar que els diners que hi havia en la societat pertanyia a Barceló per "després, amb el temps, vaig ser comprovant que qui tenia el poder de decisió, el vertader decisor de totes les operacions que es podien realitzar era Zaplana".

    I ha agregat: "A més, amb el temps també em va manifestar que efectivament era l'amo de la gran majoria dels actius i em va dir que no volia fer-ho públic per la seua exposició pública com a membre d'un partit molt important a Espanya i pel seu carcter d'empresari vinculat amb l'assessoria i activitats de lobbie".

   Així, ha manifestat que la societat Imison, on estaven els fons presumptament defraudats, "era en realitat de Zaplana" i tenia actius líquids i a través d'una societat, Medlevante. També participava en Gesdesarrollo, ha agregat.

   A través del seu assessorament, es van transferir els fons d'Imison a una societat holandesa que després els redigiría "on s'indicara" després d'una comissió. "La idea era que tots els actius líquids acabaren en una societat uruguaiana. El meu despatx havia obert un compte a aquest societat en un banc a Sussa", ha desgranat. En total, es van transferir 7.950.000 euros.

   Sobre les operacions que es realitzaven amb aquest diners, ha agregat, "informava a Zaplana tres o quatre vegades a l'any, que viatjava a Espanya i li portava extractes d'operacions amb els actius. Zaplana, normalment, com a home intelligent que crec que és, ho entenia tot perfectament i, en general, destrua els extractes. Algunes vegades em demanava una cpia per a mostrar-los a Grau, el seu assessor, i després els destrua perqu era un home molt acurat i no volia tenir res en el seu poder el que ho vinculara a aquest actius".

   En una ocasió, ha narrat que Zaplana li va manifestar que hi havia part dels diners que no volia que s'invertira: "Zaplana em demanava que una part dels actius es mantingueren en liquiditat. Li explicava que no era rendible i que podia ser perillós per ell necessitava diners per a les seues despeses personals i perqu va tenir un problema de salut molt important i es plantejava fer un trasplantament de medulla ssia a Nova York".

   Així, en els vuit anys en qu va administrar el seu patrimoni li va enviar a Espanya uns 2.300.000 euros. "Ell em demanava cada cert temps diners, sobretot en els anys 2016 i 2017, per a poder fer front a les seues despeses personals, cosa que era difícil de fer per es feia", ha explicat, i ha puntualitzat que la manera de fer-ho era a través de "persones amb contactes en diferents parts del món".

    El lliurament dels diners, ha afegit, es realitzava a través de la secretria de Zaplana, Mitsouko Henríquez. "Mai ho va rebre ell", ha puntualitzat, per a afegir que quan tenia els diners, li deia: "Els documents van arribar. Tot correcte. I res més", ha reprodut.

   Interpellat per la manera en qu es comunicava amb Zaplana, el testimoni ha afirmat que l'expresident era un home "extremadament acurat": "En nou anys que ho vaig conixer mai em va enviar un sol correu i sempre la nostra comunicació era per telfon mbil, mai per escrit" (...) "Tenia el seu mbil i els dos de la seua secretria", ha afegit.

"EM VAIG SORPRENDRE"

   A preguntes de l'advocat de Zaplana, el testimoni ha manifestat que en nou anys "mai" va pensar que l'expresident podia incórrer en aquests fets: "Ell em deia que els diners ho havia guanyat legítimament i que ho tenia fora d'Espanya no declarat. Em vaig sorprendre dels crrecs contra ell", ha asseverat.

    Interpellat per si va condicionar la seua collaboració amb la justícia a deixar de ser investigat --inicialment va estar imputat en el procediment-- ha respost que "no". "No tenia per qu condicionar-la perqu no tenia res a veure amb els actes que s'imputaven a Zaplana. La meua actitud era de collaborar amb el que em demanava la justícia espanyola", ha manifestat.

   Belhot, preguntat per com és possible que Zaplana li donara tots els diners sense signar cap document ni acord escrit, ha assenyalat: "La relació amb ell era molt bona, de confiana generada, i va entendre que l'estructura muntada no era la ideal i era molt costosa per a ell. En qualsevol cas és una pregunta bona per a fer-li-la a Zaplana. No es va signar res perqu ell no va voler, no volia que es fera públic", ha postillat. També li va dir que si alguna vegada li passava alguna cosa, es posara en contacte amb la seua filla major, "que no sabia gens d'aix per que s'anava a encarregar de parlar-ho amb ella", ha reprodut.

   Després de destapar-se el cas, Fernando Belhot ha dit que va lliurar a la justícia espanyola la totalitat dels diners de Zaplana que manejava, és a dir, uns 6.700.000 euros.

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià

Hemeroteca en Valencià d'Europa Press