Trump assegura que "no oferix res a Iran" de cara a unes possibles negociacions sobre el seu programa nuclear

   MADRID, 30 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El president d'Estats Units, Donald Trump, ha assegurat este dilluns que "no oferix res a Iran" de cara a unes negociacions sobre el seu programa nuclear, al mateix temps que ha insistit que el mateix va ser "totalment eliminat" amb els bombardejos llançats per Estats Units contra les instal·lacions de Fordo, Isfahán i Natanz.

   "Diguen al fals senador demòcrata Chris Coons que no estic oferint res a Iran, al contrari que (l'expresident Barack) Obama, qui els va pagar milers de milions de dòlars sota l'estúpid 'camí a un arma nuclear JCPOA, que ja hauria expirat", ha dit, en referència a l'històric acord nuclear del 2015.

   Trump, qui durant el seu primer mandat va traure unilateralment a Washington del citat acord --que imposava restriccions i supervisions al programa nuclear d'Iran a canvi d'una retirada de sancions--, ha subratllat a més que "ni tan sols està parlant" amb el Govern iranià, atès que Estats Units "va eliminar totalment les seues instal·lacions nuclears".

   El mandatari nord-americà va insinuar fa dies que podria mantenir converses esta setmana amb Iran per a reactivar el procés de negociacions, si ben Teheran va rebutjar confirmar este extrem i va posar en dubte les intencions de Washington després del seu respatler a l'ofensiva israeliana del 13 de juny --que el 24 de juny va parar a través d'un alto el foc-- i els seus propis bombardejos contra instal·lacions nuclears iranianes.

   El propi Trump va negar que la seua Administració haguera discutit la possibilitat d'ajudar a Iran a accedir a 30.000 milions de dòlars (al voltant de 25.550 milions d'euros) per a construir un programa nuclear civil i va titllar de "falses" les informacions de les cadenes CNN i NBC, que van apuntar que estaria sospesant incentius econòmics per a Teheran a canvi de la fi de l'enriquiment d'urani en el país.

   El conflicte va esclatar el 13 de juny, quan Israel va llançar una ofensiva militar contra el país --que va respondre disparant míssils i drones contra territori israelià--, a la qual es va sumar el 22 de juny Estats Units amb una sèrie de bombardejos contra tres instal·lacions nuclears d'Iran, si bé des de l'endemà passat hi ha un alto el foc en vigor.

   Israel va afirmar que l'objectiu de la seua ofensiva, llançada un dia després que la Junta de Governadors de l'Organisme Internacional per a l'Energia Atòmica (OIEA) aprovara una resolució que sostenia que Iran estava violant les seues obligacions a partir un informe del 31 de maig, era fer front a un suposat programa d'armament nuclear per part de Teheran, unes acusacions rebutjades en reiterades ocasions per Teheran.

   Els atacs van ser llançats a més dos dies abans d'una nova ronda de contactes entre Estats Units i Iran per a intentar aconseguir un nou acord nuclear, suspesos des de llavors per part de Teheran, enmig dels esforços per a aconseguir un nou acord, després que l'anterior quedara buidat de contingut per l'eixida d'Estats Units del mateix, decisió que va portar al Governe iranià a reduir els seus compromisos en el marc del pacte.