El TS confirma presó permanent revisable per a la dona que va matar el seu marit amb paràlisi i ho va enterrar a Godella

   Descarta que actuara per petició de la víctima i conclou que la crueltat de l'assassinat no es correspon amb un suïcidi assistit

   MADRID/VALÈNCIA, 31 Ene. (EUROPA PRESS) -

   El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la pena de presó permanent imposada a una dona que va assassinar el 2019 al seu marit --que patia una malaltia degenerativa que li provocava paràlisi--, va enterrar el cos en una fossa cavada en una parcel·la de Godelleta i ho va cobrir amb pedres i sosa càustica. Els magistrats han rebutjat l'argument que l'acusada va actuar per petició de la víctima per a dur a terme un suïcidi assistit atés que li va matar de forma "cruel". El cos va ser trobat al juny del 2020.

   La Sala penal ha conclòs que "els fets declarats provats permeten afirmar sens dubte" que la dona "no va participar executivament en el suïcidi del seu marit, sinó que va decidir acabar amb la seua vida".

   En la sentència, recollida per Europa Press, el tribunal ha recalcat que "la manera, cruel, en què es va causar la mort" i "el sofisticat pla d'execució traçat i la manera en què es va pretendre desfer del cadàver" evidencien que tenia una "intenció homicida" que s'allunya de la "compassió" i el "respecte per l'autonomia i la dignitat personal" que caracteritzen al suïcidi assistit.

   Segons els fets provats, la dona primer va fer que el seu marit inhalara gas butà al cotxe, després li va propinar diversos colps que li van causar lesions i finalment "li va asfixiar amb un cordó de sabata". Una vegada mort, va tirar sosa caustica sobre les restes i els va enterrar en una rasa d'una finca rústica a Godelleta.

   En la resolució, de la qual ha sigut ponent el magistrat Javier Hernández, el Suprem ha subratllat a més que els fets provats també descarten que l'home sol·licitara a la seua dona de manera expressa, seriosa i inequívoca que cooperara activa i directament en la seua pròpia mort.

   Així mateix, els magistrats han incidit que consta que l'home va manifestar en alguna ocasió el seu desig de morir i "va recaptar informació sobre l'eutanàsia" sense voler "implicar" a cap familiar. Segons arreplega la sentència, el 2019 va arribar a inscriure's en l'Associació Dret a Morir Dignament i "va decidir esperar per a decidir sobre la seua situació a l'anunciada reforma legal que vindria a regular l'eutanàsia".

   En aquest sentit, el tribunal ha destacat que l'home no solament no va transferir a la recurrent cap petició expressa de cooperació activa per a la seua mort, sinó que va demostrar una sòlida voluntat d'exercir la seua autonomia personal durant el procés del final de la vida.

   Així les coses, el Suprem ha ratificat la pena de presó permanent revisable imposada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que va elevar la condemna de 25 anys de presó que va imposar en primera instància l'Audiència Provincial, en prendre en consideració l'especial vulnerabilitat de la víctima vinculada al seu greu i intensa discapacitat.

VEU ESPECIAL VULNERABILITAT EN LA VÍCTIMA

   L'alt tribunal ha considerat que la pena de presó permanent revisable no suposa una vulneració del principi 'senar bis in ídem' --que prohibeix castigar dos vegades un mateix fet-- encara que s'haja apreciat traïdoria per desvalimento per a qualificar l'assassinat.

   Els magistrats han recordat que "el legislador ha seleccionat, entre les diferents modalitats d'assassinat en les quals l'autor s'aprofita de la natural incapacitat de reacció defensiva de la víctima, un grup social molt singular, a saber, el de les persones més vulnerables i, precisament per això, més necessitades de protecció".

   "La mort traïdorenca d'una persona especialment vulnerable per la seua discapacitat --que, en el cas, li impedia tota mobilitat-- sempre serà més greu que la mort traïdorenca d'una altra persona no especialment vulnerable que és assassinada, per exemple, mentre dorm o es troba sota els efectes de substàncies que li obnubilen", ha explicat el tribunal.

   Segons consta en la sentència, l'home patia atàxia cerebel·losa de tipus degeneratiu, amb un grau de discapacitat física reconeguda per l'Administració del 38% el 2009; del 69% el 2014, i del 79% el 2018. El 2019, quan van ocórrer els fets, la seua malaltia es trobava en estat molt avançat: depenia de terceres persones per a les seues necessitats vitals; mancava de mobilitat en les extremitats inferiors; no podia tindre's dempeus per si solament, no coordinava adequadament els moviments de les extremitats superiors, i presentava debilitat muscular i tremolors.

   A més de complir la pena de presó permanent revisable, la dona haurà d'indemnitzar amb 283.000 euros a dos fills menors d'edat que tenia l'home amb una altra dona.