La Galeria Punto indaga els límits de l'art subversiu i contestatari en 'Iconografies de la desobediència'

Iconografías de la desobediencia'
EUROPA PRESS
Actualizado: jueves, 27 noviembre 2014 17:09

VALÈNCIA, 27 8EUROPA PRESS)

La Galeria Punto indaga els límits de l'art subversiu i contestatari en 'Iconografies de la desobediència', una mostra que s'inaugura este dijous, en què "l'ímpetu de l'impuls sexual" sorgix de manera no buscada com lloc en el qual "els artistes solen interconnectar amb molta més eficàcia amb este caràcter revisionista".

Així, ho ha explicat este dijous en roda de premsa Andrés Isaac comissari d'esta mostra que reunix més de 50 obres de 23 artistes, espanyols i llatinoamericans, que es troben en la seua gran majoria a la venda, procedents de fons propis, altres galeries i artistes privats.

Isaac ha assenyalat que esta exposició pretén "resoldre la qüestió de si hui dia resulta pertinent la desobediència, si existix un art desobedient i quins són els seus límits" i "realment les obres exposades demostren que sí que és possible". De fet, ha apuntat que les obres estan "contínuament interrogant sobre aspectes de la realitat i cultures contemporànies i del propi sistema de l'art, del seu funcionament".

D'esta manera, ha destacat que l'interrogant, "tot i que queda oberta", resulta "bastant resolta" també en el relat de les obres exposades ja que "totes elles apunten a comentaris crítics d'una o una altra naturalesa, sexuals, socials, culturals, polítics, antropològics". "La desobediència sí pot tenir lloc l'art", ha postil·lat.

Alhora, ha destacat que el seu treballat de comissari "no va estar mai tancat" sinó que esta exposició ha estat fruit d'"una col·laboració constant amb la galeria" que ha plantejat la inclusió d'artistes locals, que fins i tot desconeixia, com Daniel Tejero, col·lectiu Orgia, Luis Macia.

L'espectador pot preveure la protesta del Col·lectiu Orgia contra "la fal·locràcia" i la reivindicació de la dona en la història de l'art, la revisió que realitza l'argentí Marcos López del mite dels primers habitants de la terra en la qual Adán "fica mà" a Eva i marca així "la primera desobediència de l'era cristiana" i "suposa una al·legoria de la falsedat".

A més, d'elements pictòrics s'exposen escultures, com la de l'alacantí Elio Rodríguez que suposa "una metàfora dels genitals, una vagina fàl·lica, perillosa i obscena amb claus i cadenats" o la premiada en la Biennal de Venècia, la guatemalenca Regina José Galindo, amb una performance gravada en què ix despullada i es deixen pintar marques per un cirurgià plàstic per a denunciar "la cosificació de la dona" i "combatre els models estètics de la dona blanca europea vol aplicar a les indígenes".

Les obres exposades porten la firma de Pierre Moliner, Wolf Vostell, Eugenio Merino, Henry Eric Hernández, Maryse Goudreau, Elio Rodríguez, Regina José Galindo, Abel Azcona, Ugo Martínez-Lázaro, Donna Conlon, Félix Fernández, Marcos López, Marcos Mojica, Alexis W., Juan Pablo Echeverri, Diego de los Reyes, Ananké Aseff, Rorro Berjano, Daniel Barceló, Juan Francisco Casas, La Fulminante (Nadia Granados), Daniel Tejero, Colectivo Orgía, Juan Carlos Martínez i Alex Francés.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià