"El que tothom ha vist són les càrregues policials contra ciutadans pacífics"
BARCELONA, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -
El president d'ERC i exvicepresident de la Generalitat de Catalunya, Oriol Junqueras, ha retret al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa oberta al procés sobiranista, que considere que la violència policial del referèndum de l'1 d'octubre, "l'única que es va veure als carrers de Catalunya, la va protagonitzar el Govern o els ciutadans que van votar".
En un article publicat aquest divendres en el diari 'Ara', ha retret al magistrat que assenyale el Govern per una violència de l'1-O que les democràcies europees no han vist, ha assegurat: "El que tothom ha vist, en tot cas, són les càrregues policials contra ciutadans pacífics als col·legis electorals".
"El que tothom va veure, el que va sacsejar l'opinió pública i ens va commocionar, va ser veure un ús de la força perturbadora contra ciutadans pacífics. Per això milions de persones van decidir fer vaga el 3 d'octubre, en protesta contra l'ús de la força", i ha recordat que el PSOE va anunciar aquell mateix dia una moció per reprovar la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sánez de Santamaría, al Congrés.
Junqueras, en presó provisional a Estremera des de fa més de 160 dies, ha assegurat que Europa, malgrat haver-se mostrat "freda, distant o clarament contrària a la independència de Catalunya", ha posat en dubte els presumptes delictes pels quals s'investiga el Govern destituït, la qual cosa creu que posa en dubte la separació de poders a Espanya i la seua democràcia.
"És el símptoma d'un dèficit en un sistema de llibertats que es converteix en una vulneració flagrant dels principis fundacionals de la democràcia", perquè ha assenyalat que el que es va produir l'1-O va ser una votació i que convocar referèndums està despenalitzat des del 2005.
L'1-O "VA SER UN REFERÈNDUM"
Ha defensat que la consulta va ser un referèndum i que així ho va explicar a Llarena: "La població de Catalunya va ser convidada a expressar, pacíficament i democràticament, la seua voluntat sobre el futur de Catalunya responent una pregunta molt clara".
"No es va obligar ningú a anar a votar i tots els que van votar ho van fer com sempre s'havia fet, pacíficament", ha insistit el líder republicà, que ha afegit que el dret a l'autodeterminació està reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans i que no hi renunciarà.
