VALÈNCIA, 23 Feb. (EUROPA PRESS) -
La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha ordenat al Jutjat d'Instrucció número 21 de València investigar l'ús que va fer l'empresari Augusto Tauroni d'un ordinador portàtil que li van intervindre en la presó valenciana de Picassent, on es trobava complint condemna --sis anys de presó-- pel cas Blasco, relacionat amb el frau en subvencions de la Generalitat.
D'esta forma, el tribunal estima el recurs interposat pel ministeri fiscal contra la resolució de la jutgessa --qui instruïx les últimes dos peces del cas Blasco-- de declinar la seua competència per a investigar si amb esta activitat Tauroni va cometre un delicte de blanqueig de capitals i/o alçament de béns.
Tauroni comptava amb una autorització per a utilitzar un ordinador de Picassent, de la Unitat Docent, per a facilitar-li l'estudi de la documentació que en format electrònic --pel seu elevat volum-- s'havia incorporat a la causa que contra ell se seguix en el Jutjat 21 de València --case Blasco--.
En ocasió del trasllat de Tauroni a un modul diferent de la presó, es va fer revisió de l'ordinador portàtil i es va descobrir que amb el mateix era possible connectar-se a internet i que s'havia utilitzat indegudament l'accés a la xarxa existent en l'Unitat Docent.
Després de transcendir esta informació, el fiscal va sol·licitar al jutjat que s'investigara l'ús que s'havia fet d'este ordinador en recordar que Tauroni està investigat per delictes de marcada naturalesa econòmica i que en la investigació que s'està duent a terme s'ha acreditat indiciariàment que el pres utilitzava mitjans telemàtics per a manejar els seus comptes en l'estranger, així com per a donar instruccions a tercers sobre la disposició del seu patrimoni.
Al costat d'este requeriment, el fiscal va aportar a la jutgessa d'instrucció una còpia de diverses comunicacions de Tauroni intervingudes en el cas Blasco en les quals este rep o s'envien instruccions de gestió del seu patrimoni. Així mateix, va al·legar que Tauroni és un expert informàtic i que una de les línies d'investigació que se seguixen en la causa és si el seu patrimoni als Estats Units prové d'adquisicions relacionades amb els beneficis dels delictes de malversació i frau de subvencions que se li imputen.
POSSIBLES INDICIS
La jutgessa va declinar investigar este assumpte i ara la Sala li ordena fer-ho en estimar que existixen indicis de la possible comissió de fets delictius més enllà de la responsabilitat disciplinària que l'intern haja pogut incórrer.
D'una banda, el tribunal assenyala que resulta "obvi" que per a qui suposadament comet fets delictius dels quals obté beneficis econòmics d'enorme quantia "es fa imprescindible buscar mig que tendisquen a ocultar el rastre que deixen els moviments ordinaris de gestió del patrimoni personal".
Així mateix, la Sala es referix a l'informe del centre de Picassent que afirma que "l'ordinador tenia connexió a internet des d'una xarxa oculta (...) L'accés a la xarxa així com altres estratègies dirigides a ocultar els continguts visitats i fer desaparéixer les dades que evidenciarien la navegació ho va possibilitar l'expert coneixement de la matèria de l'intern".
Sobre este tema, el tribunal manifesta que amb açò es "evidencia la necessitat" que la inspecció del contingut de l'ordinador siga realitzat per experts "donada l'especial motivació que es pot atribuir a Tauroni per a burlar la seguretat de la xarxa la utilització de la qual sabia que estava prohibida en relació a la disposició del seu patrimoni".
Sobre la competència per a investigar este fet, l'Audiència advertix que li correspon al Jutjat 21. Li recorda, malgrat la seua "interpretació restrictiva" d'una article de la llei, que esta mateixa normativa arreplega que "es preveu la possibilitat que encara quan no s'aprecie cap regla de conexividad, es poden investigar fets delictius comeses per una mateixa persona que tinguen analogia o relació entre si".
DRET DE DEFENSA
Per part de la defensa de Tauroni es va plantejar que la mesura sol·licitada pel fiscal suposava una "oberta afectació del dret de defensa". Però sobre este tema, l'Audiència li respon: "La defensa perd de vista una qüestió fonamental: l'ordinador utilitzat per Tauroni no és un ordinador personal, per tant no resultaria aplicable aquella doctrina constitucional que considera a l'ordinador presonal 'un mitjà idoni per a l'exercici de la intimitat personal'".
L'ordinador, prosseguix la Sala, pertany al centre penitenciari i el seu ús es va concedir per a l'estudi i anàlisi de la documentació en format electrònic de la causa penal, i atés que no estava autoritzat no ja a la connexió exterior a través de la xarxa, sinó ni tan sols la transmissió a cintes o disquets, de cap manera es pot considerar que fóra un mitjà apte i reglat per a la comunicació amb tercer, encara que este foren persones implicades d'una o una altra manera en la seua defensa legal".
