"Hui també nosaltres plorem amb l'el Regne Unit per les víctimes de l'atemptat que ha colpejat a Londres", subratlla
ROMA, 24 Mar. (EUROPA PRESS) -
El papa Francesc ha defès davant els caps d'Estat i de Govern europeus que la solidaritat és "el millor antídot contra els populismes" i ha subratllat com a exemple d'eixa solidaritat que hui tots ploren amb el Regne Unit per les víctimes de l'atemptat perpetrat dimecres passat.
Així ho ha indicat el Pontífex en el seu discurs pronunciat este divendres 24 de març davant els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, rebuts en una històrica audiència privada en la Ciutat del Vaticà, que precedix a les celebracions del 60 aniversari del Tractat de Roma, que la seua firma el 25 de març de 1957 va instaurar la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Entre els líders presents al Vaticà es trobaven el president del Parlamento Europeu (PE), Antonio Tajani; el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sent la principal absència la de la primera ministra britànica, Theresa Maig
"Europa torna a trobar esperança en la solidaritat, que és també l'antídot més eficaç contra els moderns populismes. La solidaritat comporta la consciència de formar part d'un sol cos, i al mateix temps implica la capacitat que cadascun dels membres té per a simpatitzar amb l'altre i amb el tot. Si un patix, tots patixen. Per açò, hui també nosaltres plorem amb l'el Regne Unit per les víctimes de l'atemptat", ha subratllat.
Durant la trobada, que ha tingut lloc en la Sala Règia del Palau Apostòlic, el primer d'esta índole amb tants caps d'Estat i de Govern junts al Vaticà, ha precisat que els populismes "florixen precisament per l'egoisme, que tanca en un cercle estret i asfixiant i no permet superar l'estretor dels propis pensaments ni mirar més enllà".
Per açò, ha suggerit als líders polítics que "eviten usar les emocions per a guanyar el consens" i, en el seu lloc, elaboren polítiques "que facen créixer a la Unió Europea "en un desenvolupament harmònic, de manera que el que corre més de pressa tenda la mà al que va més a poc a poc, i el que té dificultat s'esforce per a aconseguir al que està al capdavant".
A més, ha destacat que de la solidaritat naix la capacitat d'obrir-se als altres i ha criticat que ara es discutisca sobre com deixar fóra els suposats "perills" d'este temps, com els refugiats, eixa "llarga columna de dones, hòmens i xiquets que fugen de la guerra i la pobresa, que només demanen tindre la possibilitat d'un futur per a ells i els seus sers estimats".
Al seu juí, Europa no es pot limitar a gestionar la greu crisi migratòria d'estos anys com si fóra només un problema numèric, econòmic o de seguretat sinó també "cultural" i de "pèrdua d'ideals".
"Sense una verdadera perspectiva d'ideals, s'acaba sent dominat pel temor que l'altre ens canvie els nostres costums arrelats, ens prive de les comoditats adquirides, pose d'alguna manera en discussió un estil de vida basat només amb freqüència en el benestar material", ha reblat. Eixe benestar, ha lamentat el Papa, pareix com si haguera "retallat les ales" a Europa.
D'altra banda, Bergoglio ha advertit de la falta de valors" en els països europeus que pot ser "terré fèrtil per a tota forma d'extremisme" i ha proposat l'obertura espiritual i la moral com "el millor antídot".
SOCIETATS "AUTÈNTICAMENT LAIQUES"
En qualsevol cas, el Pontífex ha apostat per "societats autènticament laiques" en les quals tinguen cabuda tant el creient com el no creient i "sense contraposicions ideològiques". I ha subratllat la importància que els valors cristians i humans --dignitat de la persona, justícia i llibertat, respecte a la vida, cooperació i pau-- seguisquen tenint plena vigència.
Francesc també s'ha referit a les crisis que travessen les societats europees, com l'econòmica, la de la família o la de les institucions i, davant estes dificultats del present, ha proposat plantejar-se el futur buscant la resposta en els pilars sobre els quals es va edificar la Comunitat Econòmica Europea: la centralitat de l'home, una solidaritat eficaç, l'obertura al món, la cerca de la pau i el desenvolupament i l'obertura al futur.
En concret, sobre el desenvolupament i la pau, el Papa ha reivindicat millors condicions laborals, un salari digne i accions en les perifèries de les ciutats on abunda la droga i la violència. Quant a l'obertura al futur, ha reclamat als líders polítics que oferisquen als jóvens perspectives serioses d'educació, possibilitats reals d'inserció en el món del treball, que invertisquen en la família, garantisquen la possibilitat de tindre fills, amb la seguretat de poder-los mantindre, i defenguen la vida "amb tota la seua sacralidad".
Segons ha precisat el Pontífex, amb l'augment general de l'esperança de vida, els 60 anys es consideren en l'actualitat com "el temps de la plena maduresa", una edat crucial per a "revisar-se" i, per açò, ha convidat a la UE a un "replantejament" i al fet que "cure les inevitables xacres" perquè, a diferència de l'ésser humà, este 60 aniversari no significa per a la UE entrar en la vellesa sinó "la possibilitat d'una nova joventut".
