La UB lidera un estudi que analitza el clima de la Península Ibèrica en els últims 700 anys
BARCELONA, 16 Ene. (EUROPA PRESS) -
Un estudi liderat per l'Universitat de Barcelona (UB) ha quantificat en un grau l'augment de la temperatura experimentat a la Península Ibèrica des de l'inici de la Revolució Industrial, el mateix increment que va haver-hi per causes naturals des de la fase més freda de la "xicoteta edat de gel" --1675-- fins als episodis finals, que coincideixen amb l'inici de l'activitat industrial humana.
La "xicoteta edat de gel", el període fred més important de l'hemisferi nord des de finals del segle XIV fins al segle XIX, es va allargar a la Península Ibèrica de 1300 a 1850, segons l'estudi publicat a la revista "Earth Science Reviews" i liderat per Marc Oliva.
La investigació presenta la síntesi més precisa realitzada fins ara de l'evolució del clima peninsular en els últims 700 anys per contextualitzar aquest període fred i la seua evolució posterior, i es basa en l'anàlisi de diverses fonts històriques i registres naturals.
Els resultats han permès descriure l'evolució climàtica de la "xicoteta edat de gel", "el període fred més perllongat i intens dels últims 10.000 anys", ha dit Oliva, i els investigadors s'han centrat en l'estudi de les zones de muntanya, les àrees menys afectades per l'activitat humana.
Oliva ha dit que l'estudi ha permès comprovar l'"elevada variabilitat del clima" durant aquesta fase amb una major recurrència d'esdeveniments climàtics extrems.
INUNDACIONS I ONES DE FRED
En aquesta "xicoteta edat de gel" va haver-hi inundacions extremes com les registrades en el llevant peninsular el 1617 o la façana atlàntica el 1626, recurrents onades de fred que comportaven un augment de la mortalitat i canvis a la dieta diària, baixes temperatures i nevades amb grans allaus com la del 1888 a Astúries.
Segons els investigadors, l'augment de la temperatura des de l'inici de la Revolució Industrial és d'aproximadament un grau, el mateix que des de la fase més freda de la "xicoteta edat de gel" fins als seus episodis finals.
L'augment tèrmic des de l'inici de l'activitat industrial (1850-2017) és d'aproximadament un grau, però en el cas de la "xicoteta edat de gel" va ser "de manera natural, sense ingerencia antròpica, per una sèrie de factors relacionats amb l'activitat solar, erupcions volcàniques", ha dit Oliva.
Els autors de la investigació, amb aquests resultats, conviden a ser acurats a l'hora de relacionar "de manera reduccionista qualsevol fenomen vinculat a la variabilitat climàtica amb el concepte de canvi climàtic".
"El clima respon a moltes variables, de les quals no es coneix suficientment bé quin comportament tenen, i el grau d'incertesa científica es menysprea", ha dit Oliva, qui ho exemplifica amb la fusió accelerada de les glaceres dels Pirineus.
Ha dit que els registres naturals indiquen que les glaceres als Pirineus són un fenomen anòmal en els últims 10.000 anys, sent més habitual veure els Pirineus sense gel, per la qual cosa la seua desaparició "estaria lligada a l'escalfament natural del final de la "xicoteta edat de gel", que al mateix temps estaria potenciat per "l'escalfament a causa dels gasos d'efecte hivernacle lligades a l'activitat humana".
