7J.- EU-EV compara la 'Directiva Bolkestein' amb Frankenstein perquè intenta "reviure a un mort"

Actualizado: martes, 26 mayo 2009 17:20

Esquerra i Entesa "defensen" al mercat de l'Oliverar la modificació de la Llei de Comerç que realitza el Govern per considerar-la" assumible"


PALMA DE MALLORCA, 26 May. (EUROPA PRESS) -

La coalició Esquerra Unida-Els Verds (EU-EV) va comparar la Directiva Europea de Serveis, més coneguda com a 'Directiva Bolkestein', amb el personatge de Frankenstein perquè, en els dos casos, s'intenta "ressuscitar un mort", especialment, en les condicions que es troba actualment l'economia dels països de la UE i, entre els quals hi ha, zones tan dependents del Sector Serveis.

Segons va exposar avui en candidat al Comicis Europeus del pròxim 7 de juny, David Abril, qui ha demanat taxativament "que es derogui" la directiva, que ha d'entrar en vigor el pròxim 31 de desembre, i, tot i que falten només set mesos, "és la gran desconeguda" de la ciutadania, tot i que "és una de les directives europees que té efectes més tangibles i evidents sobre la nostra vida quotidiana", ha assegurat.

Abril ha recordat que, en aquest moment, el Govern espanyol prepara una nova Llei de Govern, que suposarà una transposició de la 'Directiva Bolkestein' en el context de l'Estat espanyol i, a continuació, les diferents Comunitats Autònomes modificaran les seves legislacions --Balears ja té un esborrany-- per a siguin afins a la disposició europea, que les pimes, els sindicats i partits d'esquerra consideren excessivament liberal.

El candidat d'EU-EV, qui va repartir avui a la Plaça d'Espanya de Palma caretes amb l'efígie del cèlebre personatge creat per Mary Shelley en 1818, ha afirmat que la 'Bolkestein' "sacrifica la sostenibilitat, la solidaritat i la cohesió social per la competitivitat", la qual cosa tindrà uns efectes "molt perversos", ja que "afavoreix les grans superfícies" en aspectes com l'ampliació dels horaris comercials o la liberalització del mercat laboral.

Per a David Abril, l'entrada en vigor de la nova directiva europea permetrà casos com el que es va donar l'any passat a Eivissa, quan un hotel va donar treball a 300 ciutadans txecs, amb contractes signats en aquell país sota les condicions i amb els salaris locals. Una actuació que, de generalitzar-se a partir del 2010, pot tenir un resultat "nefast" per a Balears, va avançar el candidat.

La forma d'evitar que això ocorri és "canviar la correlació de forces al Parlament europeu" de manera que adquireixin més força els partits d'esquerra, com EU-EV, perquè "quants més diputats hi hagi vermells i verds, més possibilitats hi ha de canviar la situació, perquè es poden plantejar esmenes" i altres mesures tendents a "substituir" l'Estratègia de Lisboa per una altra més sostenible.

Abril ha recordat que el grup parlamentari europeu al qual pertany EU-EV ha "lluitat" contra la 'Directiva Bolkestein' des que començà la seva gestació l'any 2002 i ha manifestat la seva esperança que es derogui, perquè en les presents circumstàncies suposa una "fugida cap endavant" i "mantenir la filosofia del màxim benefici a qualsevol preu, costi el que costi en termes socials o mediambientals", ha afegit .

INVASIÓ DE COMPETÈNCIES

Per la seva banda, en un altre acte de campanya, fet al Mercat de l'Oliverar, els candidats de la coalició integrada per Esquerra i Entesa per Mallorca, Cathy Sweeney i Ramon Quetgles, respectivament, es van dirigir a les pimes per exposar-los que el seu objectiu és que, davant la transposició de la 'Directiva Bolkestein', s'apliqui la modificació de la Llei de Comerç que realitzi el Parlament balear, que "defensaran" i han considerat més adequada a les circumstàncies de les illes.

Així, "la nostra candidatura vetllarà perquè el Govern espanyol no aprofiti la legislació europea per envair competències que són autonòmiques, en aspectes mediambientals, urbanístics i, especialment, la llei de comerç, en tractar-se d'una competència transferida al Govern", ha apuntat Sweeney. A la qual cosa Quetgles ha afegit que el que és "assumible" és que un comerç d'uns 1.200 metres quadrats pugui ser considerat gran superfície.

En lloc d'això, la llei estatal preveu un límit de 2.450 metres quadrats que, en llocs més poblats d'Espanya, com Madrid, podria ser considerada una magnitud adequada, però no a Balears, on el teixit comercial està integrat sobretot per petites i mitjanes empresa des de fa moltes dècades.