PALMA DE MALLORCA, 21 de gener (EUROPA PRESS)
Les institucions que avui es van reunir a la Conselleria de Mobilitat -Ajuntament de Palma, Consells Insulars i la Federació d'Entitats Locals (Felib)- van remarcar la necessitat que la futura Llei del Sòl de l'arxipèlag prevegi una major agilitat en la tramitació de llicències d'obres mitjançant la utilització d'internet, així com d'altres mitjans tecnològics, que permetin un fàcil accés dels balears a l'Administració.
En declaracions als mitjans, la regidora d'Urbanisme del consistori de la capital balear, Yolanda Garví, ha destacat que la Llei hauria de plantejar un "futur més tecnològic en què els tràmits fossin menors per als ciutadans".
En aquest sentit també es va pronunciar la consellera insular de Territori, Maria Lluïsa Dubon, qui ha remarcat que actualment la tramitació és "massa feixuga", pel que ha considerat que s'hauria d'"avançar en transparència i agilitat".
Pel que fa a les Àrees de Reconversió Territorial (ART), Dubon va posar èmfasi que es tracta d'una qüestió que, per les seves característiques, "correspondria més als Consells". Tot i això, ha indicat que convé analitzar aquest assumpte "amb tranquil·litat" i va anunciar que la institució insular per part seva no posarà obstacles.
Així, va manifestar que haurà de "veure si políticament és possible" fer-ho des de la via de la Llei del Sòl o si cal fer des del Consell, a través de la modificació del Pla Territorial de Mallorca (PTM). A més, va mantenir que aquesta llei calia per a la Comunitat i ha remarcat que, amb ella, el Govern "deixa clar" que la "competència fonamental" del paisatge resideix en els Consells.
Per la seva banda, el conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Gabriel Vicens, va anunciar que va acordar amb la Felib que a partir de la setmana que ve hi haurà una reunió amb el consell executiu en el qual el seu departament aportarà un "resum detallat" de la normativa i ha indicat que es "articularà un sistema de tractament" de la llei amb els diferents alcaldes.
Vicens va comentar que en les diferents reunions que està portant a terme per presentar l'avantprojecte de llei estan sorgint "algunes idees" i que la Conselleria els sol·licita als assistents un document amb el seu posicionament sobre la normativa, així com amb mesures concretes per aprofundir sobre aquesta.
El conseller de Territori del Consell de Menorca, Joan Marquès, va mostrar la seva satisfacció perquè aquesta llei agrupi tot el cos normatiu existent, així com l'"esperit" que està vigent a l'illa des de l'aprovació del Pla Territorial Insular (PTI) des del 2003.
Així, ha remarcat que algunes de les seves característiques rellevants són la protecció del sòl rústic, la preservació de la legalitat urbanística o el tractament de les ART. Segons Marquès, tots aquests aspectes ja estaven recollits a Menorca per a la qual cosa ha indicat que durant els dos mesos d'estudi de l'avantprojecte analitzaran amb detall l'articulat per comprovar si algun aspecte "té repercussió sobre la normativa i ens obligaria a fer alguna readaptació" del PTI.
UNA OPORTUNITAT PER FER UN ALTRE URBANISME
D'altra banda, el conseller de Mobilitat va fer incidència que l'avantprojecte és una "oportunitat" per fer un altre tipus d'urbanisme i de política territorial "més racional" perquè no es donin els errors que hi ha hagut en el passat. Així, ha reconegut que "caldrà trobar fórmules" que facilitin les tramitacions.
Finalment, respecte al desenvolupament dels encontres per tal d'explicar l'avantprojecte als diferents agents socials i econòmics, ha assenyalat que no ha detectat cap desacord o fricció inicial i ha destacat que aquest avantprojecte és un "pas important per aclarir competencialment la tasca que té cadascun" a la feina territorial i urbanístic.
L'avantprojecte de la Llei va ser presentat en roda de premsa el passat dia 12 de gener i s'espera que sigui aprovada pel Consell de Govern abans de l'estiu. Alguns dels aspectes més destacats d'aquesta normativa és que el sòl rústic tindrà un caràcter "excepcional" a l'hora de construir en ell habitatges unifamiliars, donant-li així una major protecció restringint els paràmetres d'edificació i ocupació.
D'altra banda, aquesta normativa regula les ART perquè siguin "racionals" i responguin al seu objectiu evitant així que es converteixin en una fórmula d'aprofitament del terra amb fins econòmics.