AMPL.-Retallada.- Antich proposa pujar un punt l'IRPF a les rendes superiors a 100.000 euros per recaptar 2 milions

Actualizado: martes, 1 junio 2010 18:14

Redueix despeses en 103 milions d'euros i planteja una pujada d'impostos per recaptar entre 25 i 30 milions


PALMA DE MALLORCA, 1 Jun. (EUROPA PRESS) -

El president del Govern, Francesc Antich, ha plantejat avui una pujada d'un punt en el tram autonòmic de l'IRPF per a les rendes superiors a 100.000 euros, amb la finalitat de recaptar uns 2 milions d'euros anuals, i alhora va proposar elevar el tipus del 7 al 8% de l'Impost de Transmissions en el cas de béns immobles superiors a 450.000 euros per recaptar al voltant de 3 milions d'euros.

Alhora, al ple del Parlament per explicar les mesures que pretén adoptar el Govern per reduir el dèficit públic fins al 2013, Antich va proposar una tarifa progressiva a l'Impost de Successions, que aniria des de l'1% en el tram de fins a 600.000 euros de base liquidable, fins al 20% per al tram superior als 3 milions d'euros, amb l'objectiu de recaptar 8 milions d'euros anuals.

D'altra banda, ha plantejat la creació d'un impost ambiental que greu les actuacions econòmiques de grans empreses que repercuteixin al medi ambient, amb la finalitat de recaptar 18 milions d'euros anuals, mentre que, d'altra banda, va anunciar que es "intensificarà" l'esforç contra el frau fiscal.

Per tant, Antich ha remarcat amb totes aquestes mesures fiscals que afecten "als quals més tenen" i que hauran de ser pactades amb l'oposició per ser aprovades, podria significar una capacitat d'ingressos entorn als 25 o 30 milions d'euros, en funció de les liquidacions que es produeixin.

Així, ha dit que aquests ingressos se sumarien als 103 milions d'euros que el Govern reduirà en despeses a través de sis mesures d'estalvi, dels quals 30 milions provindran de la supressió de les Conselleries de Treball i Agricultura i Pesca i la reducció d'una mitjana del 5% dels salaris dels treballadors públics, així com un 15% de mig els sous dels polítics de l'Administració autonòmica i els gerents de les empreses públiques.

Alhora, ha afegit que l'executiu s'estalviarà 7 milions d'euros suprimint les places de personal no ocupades, mentre que es disminuirà la despesa en 30 milions d'euros, gràcies a l'eliminació d'aquelles inversions pròpies que encara no han iniciat els tràmits administratius corresponents.

La cinquena mesura d'estalvi, segons va detallar Antich, consistirà en la reducció efectiva de 169 a 82 empreses públiques, fet que suposa una disminució del 50% del nombre d'entitats. A més, ha indicat que es retallarà en un 5% el pressupost de cadascuna de les empreses, el que significarà un estalvi de 33 milions d'euros.

Finalment, ha apuntat que la sisena mesura, que suposarà un estalvi de 3 milions d'euros, consistirà en l'adopció de decisions polítiques de contenció de despeses en unes àrees concretes que afecten a les despeses generals i les subvencions.

"LES MESURES AFECTARAN AL 4% DE LES INVERSIONS"

El president de l'executiu balear ha precisat que el conjunt d'aquestes mesures no afectarà a més d'un 4% de les inversions previstes per a aquest any, que va xifrar en 900 milions d'euros, de les quals 500 són pròpies de la Comunitat Autònoma, la meitat dels quals "ja s'estan executant i la resta ja s 'ha adjudicat".

Antich ha recordat que als 500 milions cal afegir-hi altres 200 milions, corresponents a les inversions de l'Estat compromeses per l'Estatut d'Autonomia de les Balears, provinents del 2009 i que estan en diferents fases d'execució. A més, ha indicat que cal sumar-li altres 200 milions corresponents al 2010 i que estan en procés de conveni.

Així, ha dit que en relació amb les inversions, l'únic que encara no se sap és si arribaran íntegrament a les illes els 344 milions d'euros corresponents a inversions directes de l'Estat en matèria d'aeroports, costes i altres àmbits competència de l'Estat.

D'aquesta manera, ha destacat que el paquet d'11 mesures, que tindran vigència fins al 2013, signifiquen "mantenir la inversió pública en vigor dependent de la Comunitat Autònoma com una eina decisiva per a la reactivació econòmica; racionalitzar l'Administració reduint i ajustant el sector públic de les Balears i aconseguir reduir el dèficit públic fins al 3%, gràcies també a la disminució del Pressupost del 2010 en 220 milions d'euros".

Tot i això, ha insistit que totes aquestes mesures han de ser consensuades amb els grups de l'oposició perquè puguin ser aprovades en forma de Llei, tenint en compte que totes elles són iniciatives que "van més enllà de conjuntures", tenint en compte que afectaran a les següents legislatures.

"Si aprovem aquestes iniciatives estructurals podem ajudar a tenir una Comunitat més sanejada i assegurar-nos un futur de més creixement amb més poc dèficit", ha subratllat, i alhora ha advocat per pactar fórmules de transferències de competències amb els Consells Insulars per "eliminar duplicitats i estalviar així molts diners".

UN "SACRIFICI" PER A LA RECUPERACIÓ ECONÒMICA

D'altra banda, Antich ha sostingut que l'objectiu del "sacrifici" proposat al Parlament és arribar el "més aviat possible" a la recuperació econòmica i a la creació de llocs de treball, tenint en compte que Balears és, "segons ho han confirmat els analistes, una de les Comunitats que comença a detectar signes positius de repunt econòmic".

Respecte a les mesures aprovades per l'executiu central a través d'un Decret Llei, dirigit a disminuir el dèficit públic, el president del Govern les va qualificar de "molt dures", que afecten persones "res sobrades de recursos econòmics".

Per aquesta raó, ha considerat "de justícia" implicar també als sectors de les rendes més altes, tal com pretén fer l'executiu balear amb les seves propostes fiscals, que apliquen "més progressivitat", amb la finalitat que contribueixin més les classes més altes "deixant emparades les classes mitges".

Finalment, Antich ha advocat perquè els empresaris i els sindicats pactin una reforma laboral que "contribueixi a crear ocupació" i ha reiterat que el Govern ja va fer un esforç per reduir la despesa pública en els Pressupostos del 2010 al disminuir-los un 5,8%, respecte a l'any passat, el que va suposar una retallada de 220 milions d'euros.